Hola, lletraferits. Aquí teniu les primeres ressenyes de 2026. De llibres no negres, és clar. Els negres ja estan ressenyats a A l'ombra del crim.
Un lloc anomenat Antany, d'Olga Tokarczuk
Un llibre de l'autora polonesa Olga Tokarczuk, que va guanyar el Premi Nobel l'any 2018. Una novel·la molt especial, en un lloc fictici, Antany, perdut al cor de Polònia. La vida que passa, generació rere generació, fins que arriba la mort. Un text ple de poesia, on la natura i la reflexió transcendent hi tenen un paper important i on l'autora desgrana la història del país des de la Gran Guerra fins als anys 70 del segle XX. Té la màgia, la raresa i la mirada inexorable de la bona literatura.
Un lugar tan encantador, de diversos autors
Un recull fantàstic inspirat per la cançó dels Eagles, Hotel Califòrnia, escrit per un grup d'escriptors que m'estimo molt.
Això els hi vaig escriure a ells directament:
Ya os he leído. He disfrutado mucho. Esa borrosa historia de Elena, el reivindicativo castigo de Andrés, la imaginación provocadora y nostálgica de Paula, la desencantada trama de Jorge (por qué es tan perjudicial el personaje de Ana?), la sugerente y original ficción de María, el precioso y emotivo cuento de Álvaro, la cercana y a la vez lejana historia de Elisa, el certero y angustioso relato de Franco, y el surrealismo metafórico de Íñigo.
Cuántas historias distintas, cuánta variedad sugerida por una misma provocación contingente, en este caso una canción. Cuánta riqueza.
Empujar el sol, de Dioni Porta
Un llibre encantador, Premio Cálamo "Otra mirada" 2025, escrit per Dioni Porta, que, entre d'altres coses, és el llibreter de la Llibreria Obaga. Una novel·la que passa com un bàlsam, on l'autor enfronta un tema molt necessari: els seus protagonistes són gent gran, gent de barri que viu entre la família, els amics, els veïns. Un text lluminós i ple d'ensenyaments intel·ligents, un text per assaborir amb calma, un text sobre l'amor, l'amistat, l'acceptació i la companyonia. Molt bonic, de veritat.
Estimada Mirta, de Maria Escalas
Una novel·la fantàstica, molt ben documentada. Ambiciosa, carregada de sensibilitat i amb personatges rodons i inoblidables. La història de l'Argentina des de meitat del segle XX a través del relat d'una família. Té el regust impagable de les novel·les d'abans, amorosides, intenses, vertaderes, dels llibres on entres de ple per identificar-te amb els fets, amb els protagonistes, amb les seves alegries i els seus patiments. I on la crònica de tant dolor, de la història d'un país tan cruelment sacsejat per les intrigues polítiques, queda perfectament palesa. L'he gaudit moltíssim.
Els rebels d'Antígona, de Georgina Dalmau
Una novel·la juvenil, la segona de Georgina Dalmau, que ens atrapa dins d'una distopia ferotge, on la tecnologia desfermada domina la societat i ha anul·lat la capacitat de relació personal entre els humans. Malgrat que l'autora porta la situació al límit, la història beu clarament de la realitat que estem vivint. I això fa molta por. Em sembla molt interessant per a qualsevol lectora, però per als joves molt més. Tots hem d'obrir els ulls.
Les belles promeses, de Pierre Lemaitre
La novel·la que tanca la tetralogia d'Els anys gloriosos. M'ha agradat molt. En aquest tancament hi passen moltes coses, alguna de pura justícia poètica. La família Pelletier ens ha acompanyat al llarg de quatre llibres i ara estem com orfes. Jo ho he llegit tot, absolutament tot, de Lemaitre. I ara només em resta esperar pacientment per veure que ens brinda en el futur. Quin remei. I que bonic quan un autor t'agrada tant.
Nota: Bravo pel gat Joseph, personatge dels quatre llibres, que ha fet molt contents els seus lectors (i admiradors).
Contes d'Alaska, de Jack London
Un recull de vuit dels relats d'Alaska de Jack London. Publicats per Edicions Xandri amb una coberta molt bonica, el contingut del volum et deixa astorat per la descripció de la duresa d'aquells paratges. L'home, enmig de la febre d'or, enfrontat a una natura enormement poderosa, que sempre guanya. Un encert de llibre, perquè m'ha interessat molt retrobar un clàssic com Jack London.
Tothom vol ser fill de Joseph Conrad, de Francesc Cuéllar
Una novel·la llegida en temps rècord perquè no l'he pogut deixar. M'ha interessat molt. I no és fàcil, perquè amb tantes lectures a les espatlles cada cop costa més que t'atrapin.
Vull felicitar l'autor, amb qui vaig compartir signatures el dia de Sant Jordi a la Llibreria Obaga. Felicitar-lo per la veu narrativa, el to, la història, la imaginació, l'originalitat, el conjunt de referències esmerçades i l'intens final. Una obra sobre la identitat, la mentida, la família i la dificultat de trobar-se un mateix en aquest duríssim món. Ah, i per aquest títol tan sensacional.
