El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 23 d’abril del 2012

Mandy Moon, un relat de Guillem Villalonga

El meu nebot Guillem (14 anys) ha guanyat el certamen literari de Sant Jordi de la seva escola. No és la primera vegada. El xicot, clarament lletraferit, escriu molt bé. El cert és que tampoc no és el primer cop que podeu llegir en aquest bloc un text d'en Guillem. Fa un any ja vaig penjar el seu impactant poema Llàgrimes d'un tret, enllaçat damunt del títol per si el voleu recordar. 
Avui em fa il·lusió compartir amb vosaltres el conte que ha compost enguany, guanyador del premi. S'intitula Mandy Moon. Al meu entendre, a banda d'estar molt ben escrit, demostra la capacitat d'en Guillem per innovar narrativament i ser original. Endavant amb aquest jovent que puja, que té moltes coses a dir! Enhorabona, Guillem. Ja saps que em sento extremadament orgullosa.

Mandy Moon

El soroll del plovisqueig de la pluja és com una cançó ancestral dins el meu cap. Enfonso la cara entre les cames i arrenco en un llarg i silenciós plor. Recordo el tràgic dia en què tu vas deixar aquest món, fa dos anys. Tu eres la meva llum, sense tu aquest món ja no té cap mena de sentit, sense tu és evident que no sóc ningú.Morning in Highgate in cemetery east  Karl Marx is sleeping his blanket, the mist”.                               
Em passo hores i hores davant el teu nínxol, contemplant l’única cosa que em queda de tu en aquest món. Espero una resposta que no arriba. L’immens cementiri de Highgate se’m transforma en un forat, només de pensar que no et podré parlar, ni sentir, ni tan sols veure mai més.I walk with the feeling I'm not so alone Your gravestone's a magnet Which pulls me down”.                                                                                                   

Repenjat a la teva tomba, gaudeixo dels primers raigs de sol del dia. La nit ha estat llarga, és cert, però per a mi no hi ha res millor que poder tornar a passar una nit amb tu. És com si estiguessis present cada dia, i cada nit, per sempre.Over the eight numbers Your name calls to me I read an inscription: "That Moon is asleep...".                                            
Per a mi el clar de lluna que t’envoltava encara no s’ha adormit, per a mi és com si encara estiguessis aquí, al meu costat. No saps el que seria capaç de fer per tornar a reunir-me amb tu. Ho endevines? “Come, my sister Mandy Moon Your pale light helps my dreams come true I'm your friend Life is too long beyond death”.                                                                 

Sí germana, sí, Mandy Moon, t’escric aquesta carta perquè, siguis on siguis, la llegeixis i sàpigues que l’eterna espera està a punt d’arribar a la seva fi. Demà trobaran el meu cos inert sobre un nínxol amb una carta escrita a mà. Un altre cos oblidat, menys per tu.I'll tattoo your name in blue My white skin will be for you Every day Every night shine forever”.         
No hauries d’haver estat tu la que morís aquella nit, no t’ho mereixies. La fulla del ganivet va estar a punt de travessar el meu coll. Demà tu i jo tornarem a somriure, perquè no puc viure sense tu, germana, amiga, tu, Mandy Moon. 
En honor a la cançó “Mandy Moon”, de Nikòsia.  

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Simplement genial. Enhorabona Guillem! Continua així, l'esforç paga la pena. Moltes gràcies per compartir aquest relat punyent.

Emili Gil

Anònim ha dit...

Avui és Sant Jordi. Faig 50 anys i també és el dia del meu sant. No puc tenir millor regal que poder gaudir de la creativitat del meu fill gran, un noi molt madur i amb gran capacitat per intuir el mòn que l'envolta.

Anna, gràcies per donar-li ressó a la feina d'en Guillem, sempre amb una posada en escena gratificant i adient.

Un pare orgullòs i satisfet.

Anònim ha dit...

QUIN NEBOT, ANNA MARIA... ES NOTA QUE SOU FAMILIA... UN RELAT MOLT BONIC... ENHORABONA,!!

UNA ABRAÇADA...

MARTA VALLS

Yves ha dit...

Buf. Espectacular. De veritat. Se me'n refot que sigui família teva, la seva edat i tota la resta, que quedi clar! Aquest text és boníssim!
Ja el pots ben felicitar!
I tu ja pots anar amb el cap ben alt!!!!!

Mireia Mora ha dit...

El meu cosí, que encara no és un home, però que ja no és un nen (i més després de llegir aquest relat), té el morro fi i la ploma afilada.

Com ens farà disfrutar aquest petit il·lustrat, ho veig a venir...

Felicitats Guille, ets un crack!

Anònim ha dit...

Anna, et farà la competència !!Carai, quina meravella de relat i quin nebot...i, quants anys té en Guillem ? Enhorabona noi, segueix així !! Tura.

Anna Maria Villalonga ha dit...

14 anys, Tura. Ho he posat al començament.
De tal tieta, tal nebot!
Hahahahaha.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a tots.

L'autor.

Anònim ha dit...

Sembla que l'autor és de poques paraules. Dono fe de que està molt content per la publicació de la tieta i pels comentaris.

El pare de l'autor

Anna Maria Villalonga ha dit...

Aquests autors d'alt nivell, ja se sap. Per cert, autor, no t'he comentat que la cançó de Nikosia, que jo no coneixia, m'ha encantat!

Gemma ha dit...

No tinc paraules ! És una joia. Felicitats estimat nebot.

Anònim ha dit...

Mil gràcies, Anna. Els teus comentaris enalteixen el text, si més no, per algú que, com jo, tenim una vinculació tant directa amb en Guillem.

La mare satisfeta.

Hele la Sabatera ha dit...

!! Enhorabona Guillem !! un relat fabulós, especutacular, m'ha agrada't molt. Endavant segueix escrivint

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ostres! Què bo! Tal com dius, no solament està molt ben escrit sinó que, a més, és original i innovador. Molt innovador. M’agrada com compagina la narració, en català, amb la cançó en anglès; ho fa amb molta naturalitat i no resulta gens artificial, i tot plegat té un ritme molt ben aconseguit. M’encanta aquest conte!
Recordo molt bé el seu poema, efectivament, impactant.
Chapeau, Guillem Villalonga!

Anònim ha dit...

Bé Guillem ja veuras dijous a classe...

Company de l'autor.

Anònim ha dit...

Guillem,

la primera frase no té sentit algun, jo de tu procuraria millorar la cal·ligrafia en comptes d'escriure tantes histories sense sentit.

Anònim ha dit...

Un text que ens ha emocionat molt a tots els lletraferits