El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 14 d’agost de 2017

Tot llegint Manuel de Pedrolo: Trajecte final





Tot avançant-me a l'Any Pedrolo, que serà el 2018 -quan es compleixi el centenari del seu naixement-, estic rellegint gran part de la seva obra. Per motius de feina, no podré confegir llargues ressenyes a l'ús, però no vull deixar de consignar en aquest blog  totes les obres de l'autor que vagi llegint. Desitjo esperonar-vos per tal que vosaltres també el recupereu (si ja l'heu llegit) o us hi apropeu per primer cop (si no ho heu fet). És per això que avui em complau inaugurar la secció "Tot llegint Manuel de Pedrolo", que també funcionarà en el meu altre blog, A l'ombra del crim, quan es tracti de novel·la negra o policíaca.  

L'encetem amb Trajecte final, recull de 7 relats magnífics, de ciència-ficció, que s'inscriuen de ple dins de la tradició del gènere en el seu moment històric (la primera edició data de 1975), però que continuen fent les delícies del lector i, al meu entendre, no han deixat de funcionar en absolut. De fet, una de les històries tracta exactament el mateix tema que la famosa sèrie de televisió Fringe (l'existència de mons paral·lels i d'escletxes que ens permeten passar de l'un a l'altre) i una altra ens parla dels viatges en el temps, qüestió sobre la qual mai no s'ha deixat d'escriure.  

A la contraportada de l'edició que manejo, de 2009, s'hi pot llegir:     

Trajecte final és un conjunt de set relats de ciència-ficció, en els quals es parla d'éssers que poden canviar el seu aspecte a voluntat, d'escletxes entre mons i salts en el temps, però també s'hi parla, sobretot, de l'amor, la generositat i la confiança davant el desconegut. 

Doncs sí, és així, perquè la literatura de Pedrolo en cap moment pot resultar banal. Us recomano retrobar-lo, lletraferits, no us en penedireu.  



1 comentari:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Aquest no l'he llegit. I el vull llegir!!! Gràcies!!!