La primera onada, de Mariló Àlvarez Sanchis

La primera onada, de Mariló Àlvarez Sanchis, és una novel·la breu, ben estructurada i molt agradable de llegir. Una distopia de les moltes que estan passant per les meves mans en aquests dies, tal vegada perquè la deriva del nostre món, tan embolicada, ens suggereix un futur gens esperançador. Des de la literatura, l'especulació distòpica pot resultar una manera d'endreçar les idees, de denunciar la situació i d'obrir els ulls del lector. Fins i tot, una distopia pot servir de catarsi, no direm que no. 

La trama està ambientada en una data incerta, després de la Gran Guerra que ha assolat la Terra i ha posat en perill el futur de la humanitat. Cal buscar sistemes efectius de supervivència i intentar una nova vida a la Lluna en pot ser un. No explicaré res més. L'argument no és nou, és un clàssic de la ciència-ficció, però Mariló Àlvarez recrea el topoi en una versió pròpia. La novel·la és de tall juvenil, la qual cosa implica certes concessions directament adreçades als joves, però resulta perfectament llegidora i interessant per a un públic adult. 

Àlvarez repassa tot allò que és important: la diferència de classe, l'enveja, la tirania, l'individualisme, l'abús de poder. Però també eleva un cant a la solidaritat, l'amistat i la necessitat de comportar-se amb valentia i generositat. Ens parla del bé comú i de la lluita compartida. Em sembla molt adient per a un públic en formació assetjat pel mòbbing, la incertesa al voltant del futur i la pèrdua de valors de la societat actual.   

Amb imaginació i una bona coneixença del gènere, l'autora ens ofereix una novel·la que m'ha fet passat una boníssima estona. Molt adequada per regalar als vostres fills, nebots o nets. 

Feliç diumenge, lletraferits.