La casa de arenas movedizas, de Carlton Mellick III

Fins fa pocs mesos jo no havia sentit parlar mai del gènere bizarro. Em van començar a arribar notícies, no gaire aclaridores, a través de les xarxes socials. La paraula "bizarro" em cridava l'atenció, em generava curiositat. Té un no sé què que atrapa, la pròpia paraula.   

Més endavant vaig saber algunes coses més. Que l'Editorial OrcinyPress publiqués bizarro ja m'indicava quelcom, però l'empenta definitiva me la va donar l'Adelais de Pedrolo. Durant l'Any Pedrolo, lògicament, ens hem vist molt i, com us podeu  imaginar, hem parlat força de literatura. Ella s'hi ha enganxat, al bizarro. Se'n considera una addicta i em va despertar el cuquet. Per acabar-ho de rematar, va ser ella mateixa qui em va regalar la novel·la que ara tenim entre mans, La casa de arenas movedizas, de Carlton Mellick III. 

Carlton Mellick III és un dels principals autors del gènere, premiat i conegut arreu del món. Està considerat un geni ple d'imaginació, un virtuós del surrealisme, un mestre d'originalitat. I després de llegir la novel·la, penso que no n'hi ha per menys. La casa de arenas movedizas m'ha atrapat totalment. 

Feia molts anys que jo no m'enfrontava a la lectura d'un text des d'una posició de desconeixement tan gran. Verge absoluta en allò que és el "bizarro", corria el risc que no m'agradés o que no m'acabés d'entrar, que em resultés més estrany del compte. És clar que el meu bagatge lector és ampli i poc convencional, però tot i així m'estava ficant en "arenas movedizas". 

I que bé que m'ho he passat. Els riscos que acabo d'enumerar van quedar oblidats a les poques pàgines de començar el llibre. Malgrat la "raresa" del gènere bizarro, hi he descobert una literatura plena d'humor, d'ironia, de crítica, d'imaginació, d'amor i de tendresa. Una trama plenament coherent dins la seva idiosincràsia i uns personatges, perfectament perfilats, que m'han fascinat. La novel·la no amaga la violència, no defuig descripcions que ens poden repugnar, no s'està de deixar-nos estabornits en certs moments. Tanmateix, i alhora, tampoc no ens estalvia l'exaltació de l'amor entre germans, de la solidaritat, de la generositat i la valentia. La història no l'explicaré, ni m'hi acostaré, però recomano molt la seva lectura. 

És refrescant llegir coses diferents. Jo encara diria més: és imprescindible. Alguns experts del gènere m'han dit que començar a passejar per l'univers bizarro amb Carlton Mellick III ha estat un gran encert. I segur que tenen raó. Així que gràcies, Adelais. 

Per a qui no en tingui ni idea de tot el que parlo, us copiaré aquí sota unes explicacions que inclou el propi llibre. Així no anireu tan perduts.    

"¿Qué es el Bizarro?

1. Bizarro, en pocas palabras, es el género de lo extraño. 

2. Es el equivalente literario de la sección de culto de un videoclub.

3. Como las películas de culto, el bizarro a veces es surrealista, a veces vanguardista, a veces ridículo, a veces sangriento, a veces al borde de la pornografía y casi siempre una ida de la olla. 

4. El bizarro no solo se esfuerza en ser extraño sino también fascinante, que haga pensar y sobre todo que sea divertido de leer.

5. El bizarro suele tener cierta lógica de dibujos animados que, al aplicarla al mundo real, crea un universo inestable en el que lo grotesco se convierte en normal y lo absurdo toma cuerpo. 

6. El bizarro fue creado por un grupo de pequeños editores independientes como respuesta a la demanda de buena ficción extraña y al gran número de autores que se están especializando en ella. 

7. El bizarro es como:

- Franz Kafka combinado con John Waters.

- El doctor Seuss del postapocalipsis.

- Takashi Miike combinado con William S. Burroughs.

- Alicia en el País de las Maravillas para adultos.

- Anime dirigido por David Lynch". 

Benvinguts a la novetat i fins ben aviat, lletraferits.