El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 27 de novembre del 2010

Col·laboració: Crònica de l`Acte de presentació de "La Lluna en un cove", per Jordi Villalonga

No m'ha semblat oportú, atès que hi estava implicada, confegir personalment la crònica de la presentació d'ahir de l'Editorial El Toll, la revista La Lluna en un cove i el llibre de Bram Stoker Històries de Terror.
En canvi, em complau compartir amb vosaltres el comentari de Jordi Villalonga, llicenciat en Història Contemporània, que també va assistir a la trobada i que s'erigeix avui en el nostre cronista col·laborador. Permeteu-me una observació: fixeu-vos en la seva percepció, una mirada diferent i prou allunyada de l'ambient filològic. És per això que la trobo especialment interessant.
Amb ell us deixo, lletraferits.


Crònica d'una presentació emocionant, de Jordi Villalonga


Ahir al vespre, al Casal Independentista (on si no?) de Sants, vaig tenir la sort d’assistir a un modest acte, aparentment de caire literari, on es presentava l’edició en català d’un petit llibre amb 3 relats curts, “Històries de Terror”, escrits per Bram Stoker, autor d’origen irlandès conegut sobretot per la seva novel·la “Dràcula”.
A banda del llibre de Bram Stoker, també es presentava l’editorial El Toll i el projecte de la publicació La lluna en un cove, revista que s’ocupa de donar a conèixer contes, articles, crítiques de cinema, il·lustracions, etc. d’autors desconeguts i, per descomptat, de caràcter inèdit.
Des del punt de vista literari va ser una trobada entranyable, discreta, propera, on hi van participar tots els implicats. Un bonic debat sobre contes, estètica i llengua. Però jo vaig tenir la percepció que tot allò anava més lluny, que ultrapassava el fet objectiu de la lletra impresa. L’acte va representar l’expressió de la voluntat d’una gent d’un territori -el País Valencià- que, lluny de doblegar-se davant l’aclaparadora pressió de l’administració “pepera”, lluita, gairebé sense mitjans, sense suports institucionals ni privats, per defensar un dels nostres signes d’identitat més preuats, la llengua comuna. És una batalla desigual, on persones compromeses, amb una actitud democràtica, pacífica, intel·lectual i popular, treballen sense descans per intentar “normalitzar” la situació del català.
Aquesta tasca de Titans, com es va dir des de la taula d’oradors, es encomiable. Gairebé sembla impossible l'aposta per editar en català, al sud del País Valencià i en paper, els relats curts d’uns autors desconeguts. Un propòsit que cal lloar. Són aquestes iniciatives les que demostren que estem encara vius, que encara som irreductibles.

Emili Gil, traductor de Bram Stoker i titular de la secció "L'altra cara de la lluna" de La lluna en un cove. Anna Maria Villalonga, titular de la secció "Fora de cartellera" de La lluna en un cove, on ha publicat també relats. Lluís Miquel Pérez, editor responsable de l'Editorial El Toll i de la revista La lluna en un cove. Daniel Sánchez Limón, il·lustrador de la revista i del llibre de Bram Stoker.

I convé dir allò que no es va acabar de dir durant la presentació, allò que sembla que molta gent dels Països Catalans no vol veure o no es vol creure:

que existeix una voluntat clara i inequívoca per part de l’Estat espanyol, governi qui governi, de no permetre la vertebració dels territoris de parla catalana, d’enfrontar-los entre ells, d’espoliar-los econòmicament, de suplantar la nostra cultura amb la castellana. D’assimilar-nos.

Això és un fet, però la tasca de les persones com les que ahir vam tenir la possibilitat d’escoltar, els posa molts entrebancs perquè puguin reeixir. El que semblen petits gestos, coses menudes sense ressò mediàtic són, en realitat, la base de la resistència i de la pervivència de la cultura catalana.
Els valencians, els balears, els catalans no necessitem salvadors de la pàtria ni oportunistes, no necessitem polítics covards i mediocres. Necessitem compromís, esforç col·lectiu i tasca individual diària. Ningú no ens regalarà res. La llibertat com a poble s’ha de guanyar i s’ha de construir.
L’acte d’ahir al vespre va ser un exemple per a tothom. Un exemple de valentia, de treball, de rigor professional, d’amor a la llengua i a la nostra cultura. Un petit oasi d’enteniment i germanor per a tots plegats.
No penseu que potser algú n’hauria d’aprendre?


16 comentaris:

Elies ha dit...

Un petit gran acte, certament. Que en ple segle XXI encara haguem de presentar iniciatives com aquesta com una cosa fora de la normalitat és com per a preocupar-se. La cruesa amb que l'editor de la revista, Lluís Miquel Pérez, explicava les dificultats que té la llengua catalana al país Valencià fan esgarrifar.
no obstant tot això, no defallirem en la lluita per la llengua i la cultura que ens agermanen.
A més, La lluna en un cove val molt la pena objectivament parlant: qualitat, bon gust i participació oberta a tothom.
Endavant!

Jordi Canals ha dit...

Tot el meu suport al missatge de l’article. Va ser una vetllada fantàstica on els ponents de l’acte van exposar les seves inquietuds de manera encertada i oberta. Ànim a l’Editorial El Toll i a tots els seus col·laboradors.

LURDES ESTRUCH ha dit...

endavant les atxes, germans del sud!
em sap greu no haver pogut venir, però hi era present de pensament i de cor.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies als dos i llàstima, Lurdes, que no vas poder venir. T'hauria agradat. Jo m'ho vaig passar molt bé. I compartir amb tots els presents la vetllada va resultar càlid i entranyable. Crec que es va generar un bonic ambient.
Endavant la nostra terra i la nostra llengua comuna!

Anònim ha dit...

Ànim amb la tasca, amb va agradar molt i crec de debó que pot funcionar molt bé.. una abraçada als germans del sud. Mercè

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Gràcies Jordi. M’ha agradat molt la teva crònica. Has explicat molt bé l’essència de la presentació, i t’ho agraeixo perquè tenia moltes ganes de saber, justament, aquesta essència.
Desitjo molt èxit a “La lluna en un cove” i a l’editorial El Toll. Fan una tasca molt necessària i la fan molt bé, tal com s’ha de fer perquè, com tu dius, Jordi, es tracta de “valentia, de treball, de rigor professional, d’amor a la llengua i a la nostra cultura”.

Josep M. ha dit...

Mentre hi hagi gent com vosaltres, estem salvats. Gràcies per la vostra feina.
Josep M. Borrull

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies a tots. Josep M., hi ha molta gent que intenta lluitar per la llengua catalana des de diferents (i petites o grans) parceles cada dia del món.
Moltes gràcies per passar per aquí.

Anònim ha dit...

Gràcies Anna Maria per haver-nos "deixat" el teu germà una estona. M'ha agradat molt la crònica que ha fet... mentre existeixi gent com vosaltres la nostra cultura ho te mlt bé. Endavant, sempre. MARTA VALLS

Yves ha dit...

M'hagués agradat venir...
Segur que, a més a més d'emotiu, va ser molt interessant.

Gemma C.O. ha dit...

Sort en tenim de persones com voslaltres que ens anjuden a tirar endevant.Cal matenir l'unitat i lluitar per allò que és nostre.Gràcies per la vostra dedicacó.

Anònim ha dit...

Jo, Emili Bartomeus i Vilajusana, n'estic abonat i puc confirmar que són molt complidors i que els seus relats són enriquidors i molt variats. M'hi vaig apuntar precisament per que dónen oportunitats als nous escriptors qua volen dir-hi la seva, però si ningú els pot llegir . . . . Aquesta Editorial els dóna un cop de ma.

Anònim ha dit...

Mercés pels vostres comentaris. La veritat és que vaig quedar impressionat per la tenacitat i l'actitud desinteressada d'aquestes persones. Fem-ne tota la publicitat possible. Entre tots podem fer crèixer aquest projecte.

Una abraçada,

Jordi V.

Unknown ha dit...

Felicitats, ja veig que va ser tot un èxit!
No hi vaig poder ser, però m'hagués agradat.
Una abraçada

Anna Maria Villalonga ha dit...

M'acaben d'escriure de La lluna donant les gràcies. I jo ho trasllado aquí amb molta il·lusió. Gràcies a tots.

Antígona ha dit...

Enhorabona! Desitjo que El Toll tingui èxit. Els Països Catalans necessiten molts coves plens de lluna si volem que un dia surti el sol de la llibertat plena.
Per la llengua, per la Pàtria: endavant!!
Antígona