El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimarts, 15 de maig de 2018

La biblioteca fantasma, de Jordi Masó Rahola





Com molts ja sabeu, a causa de l'enorme activitat que em comporta el comissariat de l'Any Pedrolo, em veig obligada a rebaixar la cadència de les entrades als blogs, que se'n ressenten força. És una circumstància que no puc evitar, tot i que em sap greu. Tanmateix, el que no vull és deixar de consignar les lectures que vaig fent, encara que sigui a base de petites ressenyes, que poc tenen a veure amb les que redacto (o redactava) quan tenia més disponibilitat. Amb aquest ànim, doncs, avui us faré cinc cèntims (cinc cèntims i prou) del darrer llibre que ha publicat el nostre ja conegut amic Jordi Masó Rahola: La biblioteca fantasma.        

La biblioteca fantasma és un recull de 41 relats de diverses llargàries (alguns són microrelats, però no la majoria) publicat per l'Editorial Males Herbes. Un conjunt de textos hilarants, sorprenents i carregats d'ironia que culminen en un índex onomàstic i una bibliografia tan apòcrifa (o això sembla) com la majoria de les històries que ens explica. Jordi Masó, que a hores d'ara posseeix sens dubte una veu pròpia i clarament identificable en l'univers de la nostra literatura, torna a explorar els límits entre la realitat i la ficció, enredant el lector sempre que pot, descol·locant-lo cada dos per tres i revestint els contes d'un aire de crònica o de reportatge que palesen un enginy admirable.

Tal com ja vaig indicar a la ressenya de Polpa, la seva publicació anterior, Jordi Masó es complau en la dualitat, la provocació i la desmitificació. Sense arribar a extrems de ruptura, li agrada bellugar-se en la tènue línia que separa la literatura culta de la literatura popular (entenent ambdós adjectius en el bon sentit). Així, amara les històries de referències als seus autors de capçalera (Borges, Nabòkov, Asimov, Bolaño, Calvino -fantàstica la picada d'ullet explícita a Si una nit d'hivern un viatger), sense que aquesta circumstància impedeixi el gaudi dels receptors aliens a la coneixença i reconeixença d'aquests referents. 

La crítica a les aparences que dominen la nostra societat representen el rerefons de la majoria d'històries, en alguns casos fins a límits que ens arrenquen una riallada inevitable. Res no és el que sembla, lletraferits. Res no ho és. I Masó ens ho demostra a cada pàgina. No s'està d'usar l'escatologia, la burla i l'estrip, tot i que, com ja he dit, no acaba donant un pas irreparable, perquè sempre manté una contenció distanciada marca de la casa. La música (Masó és un pianista prou reputat, professor de música a l'ESMUC) també hi és molt present, com d'habitud. La música, la literatura, l'art. Però res no és sagrat en l'univers Masó, o potser sí. Potser tot ho és. 

No sé si ell n'és conscient, però La biblioteca fantasma m'ha recordat un relat esplèndid de Jaume Cabré, intitulat Pols, que forma part del llibre cabrerià Viatge d'hivern. En aquest relat, el protagonista es dedica a compilar -en una biblioteca que sembla no tenir final- tots els llibres mediocres que ha escrit la humanitat. O, com a mínim, tots els llibres que no han passat a la posteritat, que han deambulat pel món sense pena ni glòria. És una mica el que fa Jordi Masó amb els seus textos d'obres o personatges fantasmes, que no se sap (ni ho sabrem mai) si han existit o no.  

Auguro que riureu i auguro que molts caureu en la temptació de consultar el senyor Google per veure fins on és capaç Jordi Masó de prendre-us el pèl. Garanteixo que més d'un de vosaltres, lletraferits, se sorprendrà. 


   

Feliç lectura. I a tu, Jordi (per a mi sempre Vladimir) m'agradaria demanar-te un canvi de terç. Sense que em tiris la cavalleria per sobre... Per a quan, una novel·la?    


5 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Doncs quina bona ressenya per voler-ne fer cinc cèntims, m'has fet venir ganes de llegir aquests relats. Recordo el que cites de Jaume Cabré al magnífic Viatge d'hivern. Prenc nota de La biblioteca fantasma.
Gràcies, Anna!

Rosa Roger ha dit...

Moltes gràcies Anna per aquesta formidable ressenya.
Sí aquest llibre t'ha recordat a un relat de Jaume Cabré, no me'l perdo per res del món.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo crec que a totes dues us pot agradar. I si no l'heu llegit, en Jordi Masó, us sorprendrà segur.

Jordi Masó Rahola ha dit...

Moltes gràcies per la ressenya, Anna Maria! M'alegra saber que t'ho has passat bé llegint el llibre! I sobre això de la novel·la... aviat, aviat! (Però serà "nouvelle", eh?, que no m'agraden els totxos...).

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

A mi també m’ha agradat molt aquesta ressenya, i no només perquè és bona per se (totes les teves en són) sinó també per algunes altres coses. Per damunt de tot, perquè m’encanta com escriu en Jordi; així ha estat des de la primera vegada que vaig llegir un dels seus relats, fa anys, a Relats en Català (quan era Vladimir). També m’ha cridat l’atenció la “picada d’ullet explícita” amb Si una nit d’hivern un viatger, de Calvino —t’he comentat diverses vegades com m’agrada aquesta noveŀla!—. I saps que sóc una incondicional dels límits ambigus entre realitat i ficció. I afegeix-hi que un relat té una certa semblanç a un altre de Viatge d’hivern (llibre que adoro), bé, que no puc esperar a llegir La biblioteca fantasma!