Crònica de la presentació de "Com explicar aquest país als estrangers", per Emili Gil

Ahir, dia 18 de maig, vam fer la presentació al Casal Independentista de Sants del llibre de Matthew Tree  Com explicar aquest país als estrangers. L'Emili Gil, que va assistir a l'acte, ha estat tan amable d'escriure aquesta crònica.

Ahir, a les 19,35 de la vesprada, davant d’una trentena de persones aplegades al Casal Independentista de Sants (Barcelona), prengué la paraula Manel Mora, que va  fer una breu introducció per iniciar l'acte de presentació del llibre Com explicar aquest país als estrangers, de Matthew Tree.  

A continuació, Anna Maria Villalonga, professora de la Universitat de Barcelona, féu esment al paper de divulgador i comunicador de Matthew Tree, activitat que, al seu parer, no només dignifica l’obra pròpia publicada de Tree, sinó que n’augmenta la vitalitat. Valorà la feina de l’escriptor duta a terme des de 1984, quan s’instal·là a Catalunya, ja que aporta a la nostra realitat quotidiana una mirada singular des de la perspectiva d’una persona vinguda de l’estranger i educada sota el sistema britànic.
Durant la seva exposició, Villalonga es referí al vessant solidari i participatiu de l’escriptor, demostrat clarament per la seva implicació amb “Barcelona decideix” i altres iniciatives populars. Pel que fa a l’estil, en destacà l’humor àcid i la ironia fina, la crítica mordaç i, alhora, tendra.

Cap a tres quarts i cinc de vuit,  Matthew Tree s’alçà de la cadira per llegir en veu alta i clara fragments del llibre presentat, bo i explicant algunes anècdotes. Una de les primeres coses que copsà, en ser i instal·lar-se a Catalunya, fou que molts dels seus compatriotes que visitaven el nostre país venien amb idees preconcebudes, farcides de tòpics. Veien, en les nostres terres, allò que els havia estat ensenyat des del sistema educatiu: l’imperi espanyol monolingüe. És a dir, no veien, o no volien veure, la realitat catalana. Preferien la fantasia, la versió oficial estesa pels imperis col·lonialistes. L’escriptor va parlar del documental Spain’s Secret Conflict, on es parla sense embuts que Catalunya és una nació diferenciada de la resta de l’estat. Tree explicà que els productors no han aconseguit vendre el documental enlloc. L’argument més repetit de les cadenes televisives per no adquirir-lo és que “d’aquest tema els espectadors potencials no en tenen cap idea”. És a dir: actualment encara hi ha molts europeus i europees que ignoren l’existència de Catalunya com a país amb identitat pròpia i les seves diferències amb Espanya, malgrat la difusió enorme del Barça. Tree es lamentà de la manca de cultura que continua vigent arreu del continent, així com la indiferència, ignorància (i fins a quin punt ocultació?) que existeix envers el fet català.

Pel que fa a la premsa internacional, esmentà que els corresponsals sempre són a Madrid i sovint es limiten a llegir “El mundo” i “El país” en, exclusivament, les edicions madrilenyes. Resulta, doncs, impossible que tinguin una visió àmplia dels successos. Per finalitzar la seva intervenció, contà l’anècdota d’un senyor de Fraga (la Franja) que, per poder vendre a Saragossa (Aragó) pomes procedents de terres catalanes, havia hagut de canviar les caixes on posava “fruites de Lleida” per d’altres on s’hi llegeix “plátanos de Canarias”.

Tot seguit, s’inicià una tertúlia molt enriquidora amb el públic assistent, durant la qual quedà palès que els intents de genocidi cultural continuen. Però, és clar, som en democràcia i aquí no passa res. Pau, flors i violes (Emili Gil per a "El fil d'Ariadna, Barcelona).