Una mirada interrogativa & altres textos errants, de Jaume Benavente

Vaig acabar amb plaer, fa pocs dies, la lectura de la darrera publicació de Jaume Benavente: Una mirada interrogativa & altres textos errants. Es tracta, tal com indica la contracoberta, del diari de l‘estada de l’escriptor a Xile, on va viatjar a presentar la seva novel·la Nocturn de Portbou i a fer una conferència sobre la seva obra a la Universitat Finis Terrae de Santiago. 

A banda del diari, el volum inclou la transcripció de la dita conferència i dos altres textos que hi tenen relació, on Benavente reflexiona al voltant de la tasca creativa, la importància de l’espai i l’atmosfera, les fronteres entre realitat i ficció i, per damunt de tot, sobre l’escriptura de viatges, sobre el viatge com a motiu, esperó i recurs en el seu recorregut literari. 

Per cloure el llibre, també hi trobem dos articles d’altres autors: Marcela Rivera i Àlvar Masllorens. El primer, un estudi molt personal al voltant de Nocturn de Portbou. El segon, una breu aproximació de conjunt a la producció benaventiana. 

No cal dir que he gaudit moltíssim de tot el volum. Els textos de Benavente (de ficció o no) són sempre elegants, intimistes, nostàlgics, amb una mirada personal i única, amb una sensibilitat extrema. De mica en mica m’hi he sentit integrada, com em va passar quan vaig llegir el seu Dietari de Porto, i de sobte m’he trobat passejant al seu costat pels carrers de Santiago o de Valparaíso.  

Hi ha dos aspectes que em subjuguen de l’escriptura dietarística de Benavente. D’una banda, la seva capacitat de fixar-se en els detalls (i de triar els adequats) per tal de fusionar realitat i ficció. D’una altra, la seva enorme sinceritat. De manera que, lluny de posicions impostades, Benavente es desmarca sense pudor de la temptació de crear un personatge, de la possibilitat de revestir-se d’una disfressa que no li pertoca. En el Benavente viatger hi descobrim en estat pur, desmaquillades, totes les pors, incerteses i inseguretats del Benavente persona. I això, sens dubte, honora l’escriptor i honora l’home. I, endemés, afavoreix que, com a lectors, ens hi puguem identificar.

La lectura d’Una mirada interrogativa & altres textos errants posseeix la virtut de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos, amb la senzillesa de les coses essencials, amb el nucli fonamental de la vida. És difícil d’explicar. S’ha d’experimentar.  

Recomano aquesta lectura per aprendre coses, per la seva solvència. L’art de la sorpresa, de la ficció, de la creació, de l’honestedat. Textos pausats i lents, sovint tristos i boirosos, però a voltes brillants com una posta de sol. 

Feliç dia, lletraferits.  

Gatos ilustres, de Doris Lessing

La dolça i amable llibretera de la llibreria Ona, l’estimada Montse Úbeda, em va regalar aquest volum per al meu aniversari. Ella és així, generosa i detallista. De seguida que li va arribar, sabia que el llibre m’agradaria. Era una aposta segura, perquè coneix perfectament el meu amor pels gats. Però també la va encertar amb l’autora, Doris Lessing, una escriptora que admiro profundament i que sempre he gaudit molt.

A Gatos ilustres (no m’oblido d’esmentar la preciosa edició de Lumen ni les espectaculars il·lustracions, deliciosament realistes, de Joana Santamans), Lessing ens traspassa sense intermediaris la seva experiència gatuna de tota una vida. Des dels anys d’infantesa a Àfrica (va viure força temps en una granja a Zimbabue) fins a la seva edat adulta a Anglaterra.

Amb una tendresa infinita i una observació acurada, la ploma de Lessing ens obre tot un món. Un món curull de bellesa, secrets i enigmes, el món misteriós dels gats i de la seva relació amb els humans. Es tracta d’un esplèndid text autobiogràfic on els gats són els únics protagonistes. La meravellosa capacitat narrativa de Lessing ens absorbeix i ens introdueix en un espai únic, on tots els qui tenim gats ens sentim com a casa, absolutament partícips i identificats.  

I és que, no cal negar-ho, els amants dels gats som una secta. Tothom que experimenta el contacte i la companyia d’un d’aquests felins, ni que sigui un sol cop a la vida, descobreix un univers tan màgic i sorprenent que difícilment se’n podrà sortir.

Moltes gràcies, Montse.