Bon dia, lletraferits
Aquí teniu les darreres ressenyes de l'any. Que tingueu una bona entrada del 2026, amb moltes lectures!
L'efecte de les marees, de Jaume Benavente
Un llibre preciós, encalmat, intel·ligent, que llisca i s'introdueix en els nostres sentits i en el nostre cervell. La idea del viatge, del paisatge, la realitat i la ficció, la recerca de la pròpia identitat, la reflexió profunda. Tots viatgem a les remotes illes xilenes amb en Jaume Benavente i la seva personal i delicada observació de la realitat.
Por, d'Stefan Zweig
Llegir Zweig és llegir, indefectiblement, una literatura inigualable. Ningú com ell és capaç de descriure la interioritat de la ment humana, tots els seus matisos, tots els seus racons, tots els seus vaivens. I és capaç de fer-ho en poques pàgines, en novel·les brevíssimes i irrepetibles. A Por assistim a la baixada als inferns d'una jove esposa de família acomodada que ha enganyat el seu marit. La descripció del terror que sent, quan comencen a fer-li xantatge i s'adona que pot ser descoberta, és d'un detall, d'una penetració i una intel·ligència que no està a l'abast de tothom. No deixeu mai de llegir Zweig, mai. Feu-me cas.
Una vida, d'Alejandro Palomas
Una novel·la que m'ha quedat fixada al pensament. Perquè aquesta obra, on l'estimat Alejandro Palomas parla de la mort de la seva mare, m'afecta molt especialment. Jo també fa poc que he perdut la meva, de mare. Per tant, és comprensible que l'hagi sentit en primera persona. D'altra banda, l'Alejandro també fa aparèixer en la ficció altres persones que estimo molt: els meus amics del Santuari Gaia, sobretot en Coque Fernández Abella, que té un paper molt divertit en el llibre. Què voleu que us digui? Que la novel·la és meravellosa, és un tros d'ànima, una manera preciosa d'acomiadar-nos de l'Amàlia. Si sou lectors de l'Alejandro ja sabeu de què parlo. I, si no ho sou, a què esteu esperant?
Ahora estarías aquí conmigo, de Jordi Macarulla
Feia temps que tenia aquest llibre fent cua i havia retardat la lectura perquè l'autor ens hi explica la història del seu gos, Bruce, després de la seva mort. No m'atrevia a llegir-lo perquè la meva pèrdua de la Colette encara és molt recent i fa molt mal. Tanmateix, durant l'estiu em vaig decidir. És un llibre honest, agradable de llegir, que reflecteix en profunditat l'amor incommensurable entre un home i el seu gos. A l'autor l'escriptura li ha servit de catarsi i als lectors ens ha refermat que les relacions amb els nostres peluts treuen el millor dels humans. En acabar-lo vaig plorar molt. No podia ser d'una altra manera. Gràcies, Jordi.
Et dono, fementida, un collaret com a penyora, de Catalina Navarro-Pont
Una novel·la que ens retorna a la Guerra Civil i als horrors que la bona gent va haver de viure. És un llibre sobre l'amistat, l'amor i la solidaritat. Una obra ben escrita, ben travada i on l'atzar i les coincidències hi juguen en la trama un paper cabdal. Va ser finalista al 55è Premi Josep Pla.
Què pasa con Baum?, de Woody Allen
La primera novel·la de Woody Allen. És Allen en estat pur, ell i tots els seus temes, les seves cabòries, les seves obsessions. És molt fàcil imaginar-se la novel·la convertida en pel·lícula. Amb una prosa directa, intel·ligent i plena d'ironia, Allen fa una crítica social important, però sobretot es capbussa en les interioritats de la matèria humana. És una lectura molt distreta i és entrar en l'atmosfera estètica de l'autor. Per als fans incondicionals com jo, és veure's dins del seu fantàstic i inequívoc univers.
Allò que vaig estimar, de Siri Hustvedt
És el primer llibre de la Siri Hustvedt que llegeixo. Una novel·la molt llarga, massa llarga, complexa i molt ambiciosa. Al principi, em va suscitar sentiments ambivalents. Em va costar entrar-hi, però a mesura que avançava em va anar agradant més i més fins a enganxar-me totalment. La ciutat de Nova York, el món de l'art, les reflexions (gairebé disseccions) del comportament humà... Narrada en primera persona per un historiador de l'art, Leo Hertzberg, l'acció arrenca el 1975 i ens explica la història de dues famílies (unides per llaços de forta amistat) durant 25 anys. És un text intel·ligent i profund, que va guanyar diversos premis i que m'ha agradat molt llegir. La magnífica traducció és de Jordi Martín Lloret.
Paraules al sol, de Maria Antònia Oliver
La correspondència entre Jaume Fuster i Maria Antònia Oliver mentre ell estava reclòs a Cabrera per motius polítics fent el servei militar. Una novel·la epistolar que ens mostra la vida a finals dels anys seixanta, enmig encara de la grisor del franquisme. Dues persones joveníssimes i enamorades amb molts plans de futur i molta incertesa. Fa una mica de vergonya aliena llegir algunes de les cartes, és pouar excessivament en la intimitat d'altri. També causa estupor comprovar com ens torna d'exagerats i ridículs l'enamorament quan som molt joves. Com deia la meva àvia: Gent jove, pau tou.
Lluvia fina, de Luis Landero
Dur, molt ben escrit, molt ben travat, les intimitats d'una família que, com en un trencaclosques que es va muntant, van sortint a la llum. Una novel·la que provoca la reflexió i que, tal vegada, t'obre els ulls cap a realitats que no voldries conèixer.
Sueños de trenes, de Denis Johnson
Quina preciositat de novel·la. Emocionant, sincera, evocadora, bellíssima. Un home sol, una vida, el pas del temps, la naturalesa, els llops, els udols, la senzillesa del món en menys de cent-cinquanta pàgines conmovedores. És un text difícil de descriure. Només sé que es tracta de l'essència de la bona literatura. No us el perdeu.
Filla de la venjança, de Michael McDowell
Una novel·la popular, signada per l'autor de l'aclamada Blackwater. Lectura ameníssima, descripcions històriques (l'acció passa a mitjan segle XIX), assassinats, misteris i una facilitat que té l'autor per enganxar el lector que es mereix un fort aplaudiment. És ideal per oblidar l'estrès i les cabòries. Ben escrita, de lectura assequible i extraordinàriament travada. No té aquell component fantàstic de Blackwater, que la converteix en una cosa tan especial, però jo m'ho he passat molt bé.
I fins aquí aquest any, lletraferits. Ens veiem el que ve!!!!
