Bon dia, lletraferits.
Avui comparteixo amb vosaltres un relat per a nens que he escrit per felicitar els 50 anys del meu germà Elies. És un relat que recorda els que jo m'inventava per a ell quan era un nen petit. Espero que us agradi.
LA SERP ARRUGADA
La Carlota, que té vuit anys i és molt eixerida, viu amb el seus pares en una casa gran i lluminosa enmig de la natura. A prop de la casa hi ha molts arbres i plantes, i també bonics camins de terra per on la Carlota fa voltes sovint amb la seva bicicleta.
Un calorós dia d’estiu,
mentre passejava tranquil·lament, la nena va distingir a la vora del camí una
cosa que li va cridar l’atenció. De primer li va semblar un bastó llarg i tort, però després va veure amb sorpresa que aquell bastó s’estava bellugant! Plena
de curiositat i una mica espantada, la Carlota va baixar de la bici i s’hi va
apropar.
De seguida va comprendre
que no existia cap bastó, i que allò que es bellugava en realitat era una serp
de color fosc, que semblava molt malalta. Tenia la pell bruta de fang i estava plena d’arrugues, com els pantalons
i les camises que la mare treu de la rentadora. La serp va mirar la nena amb
ullets de pena i es va arrossegar una mica, però tenia els anells tan arrugats
que no podia avançar.
-Què t’ha passat? -li
preguntà la Carlota.
A la serp, que es deia
Sabina, li va caure una llagrimeta.
-M’he ficat dins del riu
per refrescar-me una mica, però he quedat atrapada entre unes pedres. Tot
estava ple de fang. M’ha costat molt sortir. I quan he sortit, estava així,
arrugada.
-I no et podràs curar?
-No ho sé. Abans no
m’havia arrugat mai.
La Carlota, compadida de
la pobra serp, va començar a pensar. Havia de trobar una solució! De sobte, li
va venir al cap. És clar! De la mateixa manera que la mare planxava els
pantalons i les camises, ella planxaria la Sabina. I dit i fet. Va carregar la
seva nova amiga a la cistelleta de la bici i es va afanyar a pedalejar cap a
casa.
-Mama, necessito la
planxa! -va cridar quan va arribar- És urgent!
Li va explicar tot a la mare i ella va decidir ajudar-la. Naturalment, no podien escalfar massa la
planxa, perquè haurien socarrimat la Sabina. Així que la van programar en una
posició tèbia. Van estirar la serp damunt del llit i la van planxar a poc a
poquet, anell per anell, amb la planxa a temperatura suau. La Sabina sospirava
de felicitat, ara que anava recuperant la forma habitual. Després, va fer la migdiada tota la tarda i així es va acabar de trobar bé.
Des d’aquell dia, la nena i la serp es van fer inseparables. La Carlota li havia salvat la
vida i la Sabina es va quedar a viure al seu jardí. Jugaven i passejaven juntes i s'ho passaven d'allò més bé. Eren felices. I la seva bonica amistat ja va durar per sempre.
