Com us podeu imaginar els qui em coneixeu, estic exultant. Que un gran amic com en Jordi de Manuel sigui reconegut amb un premi d'aquesta categoria, el Pin i Soler de Narrativa, m'omple de felicitat.
Mai no he estat tan convençuda del fet que algú es mereixi un premi. A aquestes alçades, ja no enganyo ningú. Per a mi, Jordi de Manuel és, actualment, un dels nostres millors escriptors.
Tots sabeu que som amics, però també sabeu que ens hem fet amics a través de la seva obra, que em va enganxar des del primer moment que hi vaig entrar en contacte. A partir d'aquí, les xarxes socials, totes les ressenyes que sobre ell he escrit, les trobades, els interessos i gustos comuns, etc. han fet la resta. Al cap i a la fi, ell és el responsable que jo sigui coneguda com "l'activista literària".
Tanmateix, no tots sabeu que m'he convertit en una estudiosa de la seva producció. He escrit dos articles acadèmics on ell hi té un paper important. I, a banda, un llarg estudi monogràfic que encara està pendent de publicar i que, si tot va bé, apareixerà en el context d'un projecte molt engrescador que ja coneixereu.
Tot això us ho dic perquè existeix un fenomen que, si sou investigadors, comprendreu perfectament. Es tracta que, quan algú fa recerca en profunditat sobre un autor, arriba a sentir-s'hi molt identificat, molt implicat. Això també passa si l'autor és del passat, si l'autor és mort. Òbviament, si es tracta d'un personatge viu, la implicació adquireix uns trets molt especials.
Què vull dir amb això? Doncs que sento l'orgull del premi amb molta intensitat, com si em toqués molt directament. La cosa, però, no s'acaba aquí, ja que l'objecte d'estudi d'un investigador pot ser de moltes maneres. Però difícilment algú tindrà tanta sort com jo, perquè en Jordi és, essencialment, una bona persona. Té una enorme vàlua professional i humana. Sincer, honest, intel·ligent, ens uneix una visió de la vida i de l'art que va pel mateix camí.
També com a estudiosa de la literatura, he de dir que sóc molt feliç per un altre motiu. M'encanta que una novel·la que se surt del cànon hagi guanyat el premi.
Una novel·la amb tints fàntastics, que tracta d'un matemàtic molt especial. Una novel·la d'aquelles que alguns encara miren malament, des d'atalaies casposes, perquè les consideren de "gènere". Una novel·la que té una intensa història al darrere i que testimonia la lluita i la confiança d'un autor en la seva pròpia obra. L'honestedat amb un mateix, que és el millor que hom pot tenir.
Endavant, Jordi. Estimat amic, que tinguis molta sort!
