El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

divendres, 31 de març de 2017

Avui EnVeuAlta el meu relat "Pometa"





Avui us oferim En Veu Alta aquest relat infantil que vaig escriure ja fa molt. Està basat en fets reals que em va explicar l'amiga Maribel Vázquez. I jo li vaig dedicar. Espero que us agradi. A mi m'agrada molt com ha quedat. Pot agradar a grans i petits. Si teniu criatures, els hi podeu posar. Estic segura que els encantarà.


Moltes gràcies, lletraferits.

  

dilluns, 13 de febrer de 2017

Cròniques de Kaneai, de Raquel Picolo



Cròniques de Kaneai, de l’autora pirinenca (ara veïna del Maresme) Raquel Picolo, és un recull de contes publicat per l’Editorial Voliana. Per qüestions de salut (la grip no perdona) no vaig poder participar en la seva presentació el dijous passat, dia 9. Em va disgustar molt, perquè ho teníem emparaulat des de feia molt de temps. Què hi farem. En qualsevol cas, he sabut que tot va anar molt bé.
Abans de res, vull destacar un cop més que és una meravella trobar petites editorials com Voliana, amb aquest preciós nom que vol dir “papallona”, disposada en els temps que corren (i no sols disposada, sinó militant) a publicar relats.
El recull consta de set històries, el 7 és el número màgic per excel·lència, que es mouen entre la realitat i la fantasia. N’hi ha que s’acosten al gènere fantàstic només de resquitllada, n’hi ha que el treballen de ple, però en els dos casos amb la personal veu de Picolo, que sempre inclou la referència als seus orígens muntanyencs, a les Valls d’Àneu. La natura i la vida rural solen tenir en la seva ficció un paper destacat. Aquest factor, d’una manera curiosa, atorga a la prosa resultant dos ressons que semblen contraposats, però que no ho són: un regust clarament poètic i pastoral que conviu sense contradicció amb uns trets durs, feréstecs i aspres.
Picolo utilitza en el recull dos fils conductors que m’han semblat principals. D’una banda, la música, tractada i emprada amb una delicadesa absoluta. D’una altra, el recurs del somni. Des de la realitat onírica, hom pot explicar i justificar moltes coses i no forçar la màquina. És quelcom que la literatura ha dut a terme des de temps immemorial. Amb tot, personalment m’han funcionat millor els contes més senzills, els més realistes, els menys experimentals. Potser perquè jo, malgrat el meu tarannà d’urbanita impenitent, he acabat trobant-hi una afinitat més gran.
Enhorabona, Raquel. I vigila amb les katanes i altres andròmines japoneses. Que poden fer molt mal!    



dijous, 19 de gener de 2017

La publicació del meu relat "La llàgrima"




Avui em fa molta il·lusió compartir una bona notícia. El meu relat La llàgrima, guanyador l'any 2013 del Premi Arts i Lletres de narrativa a la Memòria de Valerià Pujol, ha aparegut publicat en el preciós volum Carnívora, que recull els contes que, al llarg dels anys, han rebut aquest guardó. L'ha publicat la renovada Editorial Quaderns de la Font del Cargol.
Estic molt contenta. Ja sabeu que La llàgrima és per a mi un dels textos més especials d'entre els que he escrit. Si el voleu recordar, el podeu llegir aquí. I si el voleu sentir en veu alta, pitgeu aquí.

Moltes gràcies, lletraferits.


dimecres, 18 de gener de 2017

Viladelsac, de Damià Bardera




Després de les terribles setmanes que he viscut, m'estic posant al dia de les ressenyes pendents. Em serveix de lenitiu i de distracció, però també haureu de disculpar que siguin ressenyes més senzilles i breus. El cap no em dóna per a més ara mateix.  

Sigui com sigui, avui us parlaré una mica de Viladelsac de Damià Bardera, del qual ja us n'he comentat altres obres. Fins el moment, sempre he ressenyat els seus llibres de contes, però ara ens trobem, en canvi, amb un text proper a la novel·la. De fet, no podem anomenar-lo d'una altra manera. Viladelsac és una novel·la d'estructura dietarística: el dietari d'en Mosca, el petit nen protagonista, que ens relata amb una prosa brutal el conjunt d'aventures i vivències que atresora al llarg de l'any que passa a Viladelsac amb els avis materns per motius familiars.  

Viladelsac és un poblet minúscul on en Mosca, nen de ciutat sense experiències rurals, s'enfronta a tot un món que el fa créixer i evolucionar, que el colpeix a força de descobriments i sorpreses. Tanmateix, venint de Damià Bardera, Viladelsac no pot ser un text a l'ús. Així, la barreja de pulsions, sentiments, expressions, esdeveniments i comportaments que hi trobarem s'inscriuen plenament dins del seu especial univers. Res no és usual a Viladelsac, res no és normal. Realitat, ficció, fantasia, cruesa i tendresa s'entrecreuen en una voràgine deliciosa que, un cop comences, no pots abandonar. 

Com tot el que ve de Bardera, una lectura de nivell, altament recomanable, lletraferits.      




Isabel-Clara Simó, 49 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes




Molt contenta que l'estimada Isabel-Clara Simó hagi estat guardonada amb el 49 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Crec que era una cosa que ja tocava. S'ho mereix molt, per tota la seva tasca literària i també pel seu amor incondicional pel català i el país. De retruc, fa créixer la llista de dones que han rebut aquest reconeixement, la qual cosa sempre representa una alegria. Enhorabona de tot cor, mestra.   


dissabte, 31 de desembre de 2016

Llista de les meves lectures de 2016





Al meu blog A l'ombra del crim he penjat la llista dels llibres que he llegit enguany. Avui, darrer dia de l'any, aprofito per desitjar-vos felicitat i us enllaço AQUÍ la llista per si la voleu consultar.

Moltes i felices lectures, lletraferits.   


divendres, 23 de desembre de 2016

El meu relat: Dante, EnVeuAlta






L'any 2011 vaig felicitar-vos el Nadal amb aquest relat. Es titula Dante i jo me l'estimo molt. Ara us torno a felicitar amb el mateix text, cinc anys després, però enregistrat en àudio gràcies a EnVeuAlta. Espero que us agradi. Nadal no és una època feliç per a tothom, per més que s'entestin a fer-nos-ho creure els anuncis de la televisió.

Malgrat tot, que passeu unes bones festes, lletraferits. Aquí us deixo el relat.




💜💜💜