El passat dijous dia 12 va tenir
lloc la presentació del darrer llibre de Jordi de Manuel, La decisió de Manperel, a la Llibreria Odessa de Barcelona, un
espai confortable i càlid on ens van rebre molt bé. L’esdeveniment anava a
càrrec de l’amiga Victòria Cardona, professora i escriptora especialitzada en
temes d’orientació familiar.
Sense que l’assistència fos
desmesurada (a Barcelona hi coincidien tres presentacions a aquella mateixa
hora), un bon nombre de persones ens vam reunir per veure què ens havien d’explicar
la Victòria i en Jordi de la novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona
Pin i Soler 2013 de narrativa. Personalment, m’havia de treure l’espineta de no
haver pogut assistir a la primera presentació per motius de feina acadèmica.
L’acte va ser entranyable,
original, divertit i alegre. Fins i tot diria que va estar carregat de
tendresa, perquè aquesta és una de les qualitats de l’estimada presentadora. La
Victòria ens va acostar al contingut de La
decisió de Manperel tot fent-nos cinc cèntims de les sensacions que li
havia generat. Va parlar dels personatges, del paisatge, de la descripció de la
natura, del clima tan fred en què el llibre es desenvolupa. En un moment concret no hi va mancar, tampoc, la necessària reivindicació a favor de la literatura de ciencia-ficció.
Quina no va ser la meva sorpresa
quan va començar a escampar damunt la taula tot un seguit de ninots i ninotets
per il·lustrar tot allò que anava explicant. Em va semblar deliciós. M’ho vaig
passar la mar de bé i tinc claríssim que la resta d’assistents també. La tarda
va resultar extremadament íntima, plena de màgia.
No cal dir que Jordi de Manuel,
amb la seva suavitat, intel·ligència i sensibilitat habituals, ens va explicar
moltes coses de la gènesi del llibre, del procés de documentació, de la seva
intenció en escriure’l, d’allò que volia transmetre. Una lliçó de paciència en
la confecció d’una obra, que ens aboca a la tasca ben feta d'un autor convençut d’allò que vol escriure.
En resum: una vetllada per a no
oblidar. Us deixo amb algunes fotos que ho demostren. Si les observeu, veureu com
n’estàvem de contents.
Feliç diumenge, lletraferits.
