El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimarts, 13 de març de 2012

Ha mort Teresa Pàmies


Estic tancada a casa, refredada com una mala cosa, i veig en el meu I.pad la notícia de la mort de Teresa Pàmies. Tot i que no em trobo gens bé, m'he alçat de seguida i m'he traslladat a l'estudi, davant de l'ordinador. Evidentment, no puc deixar passar el fet sense dir-ne alguna cosa, encara que sigui breu. Teresa Pàmies s'ha mort un dimarts i trezte. Tenia 93 anys. N'estic segura, seguríssima, que ha tingut una vida interessant i plena. Defensora de la llibertat i de la llengua, intel·lectual, periodista, escriptora. Per a mi fou l'esposa de Gregori López Raimundo i un símbol de la fèrria lluita per les creences, per la ideologia. Però Teresa Pàmies, després de Mercè Rodoreda, també fou la segona dona que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Una ploma magnífica que avui ens ha deixat. Encara tinc pendent de començar la seva obra Informe al difunt, on manté un diàleg amb el seu marit, traspassat el 2007. No vaig pensar, quan vaig adquirir el llibre, que la seva lectura prendria la forma d'un homenatge pòstum. No se'm va acudir que, quan la llegís, la difunta seria ella. Ara ja resulta inevitable. 


Descansa en pau i amb el puny ben alt, Teresa.  


15 comentaris:

Mireia Mora ha dit...

Persones que ens han ajudat a créixer, a ser millors i a ser més fermes.

Per la Teresa.

angelsmcastells ha dit...

Gracies per aquest record. Petons. Ángels

Jordi Canals ha dit...

He après molt llegint Teresa Pàmies. Descansi en pau la que fou entranyable política i escriptora

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Ho sento moltíssim. Estric plorant. No la coneixia personalment, però l'havia escoltat molt a la ràdio, i el seu fill em fa riure molt sovint a la tele.
Ja queden pocs comunistes de debò en aquest pais.
És una gran perdua.

Anònim ha dit...

Per mí ha estat una gran persona i una gran escriptora... Dimarts i 13... un dia ben trist aquest.
El seu fill Sergi, sempre m'ha fet passar bones estones, d'una altra manera...

Em sap molt greu la seva mort...

MARTA VALLS

Gemma ha dit...

Descansa en pau i gràcies per tot, Teresa .

Anònim ha dit...

Desde que ho he sentit aquesta tarda per radio, no he deixat de pensar en la Teresa. Anna, ja ho has dit tot d'ella. L'admirava profundamnet en tots tots sentits, igual que admirava el seu espòs. La trobaré ha faltar moltissim era un gran referent per mi, la portaré dins el cor sempre.

Gràcies Anna

Carme Luis

Teresa ha dit...

Un referent i exemple per a tots; des de l'exili i des d'aquí. Allà on sigui que vetlli per tots nosaltres!

Gràcies, Anna!

Hele la Sabatera ha dit...

Quin homenatge tan bonic meravellós. Descansa En Pau Teresa

Anònim ha dit...

Sempre ens quedaran els seus escrits...Teresa Pàmies, descansa en pau i a tú Anna, gràcies per el record que has fet d'aquesta gran dona !! Tura.

Anònim ha dit...

Descansi en pau. Un altre personatge, representatiu de vivències històriques que van marcar una época fonamental en la nostra cultura i el nostre pais.

IO

Anònim ha dit...

I pensar que als 17 anys ja era lider del PSUC.. exiliada 32 anys, si no recordo malament..
Els valors que ens has donat han sigut de gran ajuda per els que em lluitat.

No mès em resta dir:
Gracies Teresa per haber sigut ferma, valenta i lluitadora, per deixar.nos el llegat de la teva escriptura.
Catalana de soca i arrel.
Mercè

PilarMC ha dit...

Una dona ferma, que era molt admirada per un altre dona ferma, la meva mare, que va morir als 94, i sempre la llegia, i jo tinc totes les seves obres, i la seguia darrerament al programa del Cuní, i l'admirava molt. Funest dimarts i 13 però quina sort tenir una vida tan llarga i tan honesta. Descansi en pau. I tu abriga't i torna a la brega a tope, com sempre. Un petó.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ostres! Aquí al Canadà no m’ha arribat la notícia, és clar, així que me n’acabo d’assabentar. Quin greu. Celebro, però, que hagi tingut una vida llarga. He llegit diversos llibres d’ella que m’han agradat molt. Adéu, Teresa, et recordaré.

Anònim ha dit...

M'ha dolgut la seva desaparició, tot i que sabia que el seu estat de salut era precari i que havia anat a viure a granada amb el seu fill. Les veïnes i veïns de l'eixample la trobem a faltar.
Gràcies, Anna Maria per la teva ressenya. També hi ha un blog interessant que parla de la pàmies a teresapamies.wordpress.com
Lamentar la seva mort serveix de poc; si llegim els seus llibres seguirem gaudint-la (i seguirem aprenent!).
Carme.