El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 1 d’abril de 2013

Nocturn de Sant Felip Neri, de Sebastià Bennasar



Book-tràiler de la novel·la

Una noia de bona família tancada en un casalot en penombres. Un músic, virtuós del violí, supervivent de la Guerra dels Balcans. Un aspirant a escriptor que s’arrossega per la ciutat inhòspita. Un llibreter de vell, una fidel serventa.
Una petita plaça, testimoni mut de massacres terribles, encastada en el cor d’una Barcelona explotada i bruta. Una plaça minúscula i vella que, tanmateix, el sol encara visita i que pot contenir totes les històries del món.       
Amb aquests elements, Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) construeix una novel·la intensa i lluminosa allunyada dels seus darrers registres, més vinculats al gènere negre. Una ficció ambiciosa i treballada, que brolla directament de la ploma d’algú que s’hi ha deixat més que la pell ˗segurament la pell i l’ànima˗ en cada paraula.



Nocturn de San Felip Neri és un relat bellíssim, una història d’històries. L’autor posa en joc una sèrie de recursos retòrics molt ben meditats i conforma un mosaic narratiu on conviuen veus i punts de vista diversos, que s’acoblen i es traven, però que se’ns presenten revestits de distints embolcalls. Focalitza la història en el personatge de l’escriptor, narrador protagonista que rebla el clau i s’adreça a ell mateix en una segona persona del singular d’un present d’indicatiu de caire majestàtic, que aconsegueix distanciar-lo suficientment del centre del relat:
...i tu parles a través d’aquests papers, de les tecles, perquè ningú no sabrà mai si aquest que escriu la teva història és un altre o ets tu mateix, com si simplement fossis una figura poètica i tota aquesta novel·la ˗si és que això és una novel·la˗ s’hagués d’escriure en la primera persona del singular. Com si fossis tu qui hagués d’inventar aquest escriptor que va omplint pàgines i pàgines per tal d’enfrontar-se als teus fantasmes...  
Aquest mateix personatge ens escriurà la història del violinista de Sarajevo i ens la llegirà en veu alta. Però el joc no es clou aquí, perquè d’una manera o d’una altra tots els personatges esdevindran narradors, tots ens deixaran acompanyar-los en el seu particular i fascinant viatge a través de l’espai i del temps. Perquè aquest és un dels aspectes de Nocturn de Sant Felip Neri ˗potser no el més destacat, potser no el més visible˗ però que relaciona la novel·la amb antecedents com Bearn o Mirall trencat. Estic al·ludint al pas inexorable del temps i a la desfeta d’una nissaga. Amb la mort de Clara, que ja trobem al primer capítol i que converteix la novel·la en una gran analepsi, s’acaba tot un món, que ella va desmembrant lentament, conscientment, pàgina rere pàgina, mitjançant el procés catàrtic de desmuntar la seva valuosa biblioteca.



Per damunt de tot, Nocturn de Sant Felip Neri és un reeixit exercici metaliterari. Els llibres, la literatura, la mateixa i diàfana consciència que el relat és un artifici que s’adreça a crits al lector extern, ens confirmen aquesta idea. El llibre està amarat dels àngels i dels dimonis literaris de l’autor: el recorregut per la història de la literatura universal, les referències a edicions, les al·lusions a trames i personatges, els paral·lelismes, les comparacions, les picades d’ullet... Bennasar es complau en parlar d’allò que el motiva, d’allò que el neguiteja, d’allò que el tortura. No hi ha concessions a la contemporització en l’actitud d’aquest escriptor mallorquí que sembla voler empassar-se totes les lletres de la història en cada novel·la.
Però Nocturn de Sant Felip Neri és encara molt més. Conté un recorregut amarg i esfereïdor per la més recent història europea, per la terrible Guerra dels Balcans, tan pròxima a casa i alhora tan llunyana... El terror, el genocidi, la massacra. Fent-nos caminar pel passat i pel present, Bennasar col·loca la nostra societat sota la lent del microscopi. La visió contemplada ˗cruel, terrorífica˗ el condueix a una única conclusió: només l’art, la cultura i la creativitat humana ens poden salvar. Els llibres que la Clara regala perduraran, com perduraran les notes de l’Adagio d’Albinoni o les imatges del quadre de Piero della Francesca que la noia heretà dels seus avantpassats.  
Nocturn de Sant Felip Neri és un al·legat brutal contra la guerra. Un retrat lúcid i inexorable del passat i del present en una Europa vella, podrida i malalta, tomba de milers de cadàvers durant segles de lluita. Però també és una novel·la plena de llum, de saviesa, de melangia. El narrador intern i el narrador extern es confonen en una simfonia de paraules que atrapen des del primer full. Tota la sensibilitat que cap en un homenàs tan gran com en Sebastià Bennasar abocada a Nocturn de Sant Felip Neri, una novel·la màgica.   




Aquesta ressenya també va aparèixer publicada al Portal de Cultura Núvol


12 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agradat molt, no es negre però té aquell punt de misteri que fins que no la he acabat no he pogut deixar-la..
Tu la recomanes com experta que ets, però jo la recomano a tots els que segueixin el blog de l'Ariadna.
Ja sabeu un més a la "pila"..
Sort que aquesta vegada la meva ja és a l'estantería ben col.locada.
Bon migdia Anna i a tots els que anireu passant per aquí.!!!
Mercè

Unknown ha dit...

Hola. Jo amb tot el que has dit i explicat en be de gust llegir-la, com diu Anònim tu la recomanes com a experta que ets, peró ara acbo de reafirmar-m'he que la vull.
Abraçada.
Ester.

Jordi Canals ha dit...

L’Adagio d’Albinoni mentre vas llegint el teu relat i veus la façana de l’Església malmesa pels trets que va patir, tot això ja et predisposa per a seguir al peu de la lletra la teva recomanació. Gràcies Anna!

Anònim ha dit...

Jo també et farè cas, Anna Maria.. M'ha engrescat molt la teva ressenya i els comentaris dels que l'han llegit. Gràcies!!!


MARTA VALLS

Gemma ha dit...

Un més a la llista .

Anònim ha dit...

La música i la presentació del video, una meravella i la novel·la té molt bona pinta; au! cap a la llista de Sant Jordi!
Gràcies i bona nit a tothom!
Tura

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estic seguríssima que a tots us agradarà, Tura, Gemma, Jordi, Marta i Ester. I a tu, Mercè, ja no et dic res, perquè ja l'has gaudit.

Maria Teresa Galan ha dit...

Després de llegir la teva ressenya, Anna Maria, crec que encara no he tornat a la vida, a la realitat. Les teves paraules m'han transportat en un altre món que segurament he de viure amb la màgia d'en Sebastià Bennasar.
Et felicito, Anna Maria! Una bona crítica, una bona ressenya és d'agrair i no és fàcil de fer com tu les fas.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies, Maria Teresa.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ostres! La vull llegir! Un narrador que s’adreça a ell mateix en segona persona, no m’ho puc perdre; te’n trobes tan pocs de narradors en 2 persona a la literatura, i a mi m’encanta trobar-me’ls! Diversos narradors, metaliteratura, aŀlusions a altres trames, picades d’ullet... Em sento més i més engrescada. I la història! Res, que l’he de llegir!!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Potatito, sé que t'encantarà. Podria haver dit moltmés a la ressenya. És un exercici estètic molt clar. I, alhora, ple de contingut i sensibilitat. Potser tu no podràs copsar totes les picades d'ullet, pq algunes fan referència a coses molt nostrades i actuals. En canvi, d'altres les compartiràs de ple. I la narració de la guerra, i la música, i l'art. Wow!

Teresa ha dit...

Aquest segur que caurà per Sant Jordi!
Gràcies per la ressenya tan acurada, amb acompanyament i tot!
Petonets!