El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 20 de juliol de 2013

Sobre Examen d'un mestre sabater, teatre inèdit del segle XVIII


Em permetreu que, sense que serveixi de precedent, aquesta entrada  faci referència a un llibre propi.  M'estic referint a: Anònim. Teatre català inèdit del segle XVIII: 'Examen d'un mestre sabater' . Estudi introductori i edició d'Anna Maria Villalonga. Barcelona: Reial Acadèmia de les Bones Lletres, 2010.
 

 

Si no m'erro, ja n'havia parlat en un altre moment (llegir aquí). Però avui hi torno perquè el volum, confegit en el context del tema de la meva tesi doctoral ("El pas de l'entremès al sainet en el teatre català de la segona meitat del segle XVIII a la primera del XIX"), ha estat ressenyat en el bloc "Des del Canadà", de Shaudin Melgar-Foraster.

Shaudin ha llegit el llibre amb deteniment i ens ha fet arribar la seva opinió, que aquí us enllaço. Com us podeu imaginar, per a mi és molt important, ja que Shaudin és doctora i professora a la Universitat de Toronto. Una veu autoritzada que ha valorat positivament una feina que, tal com ella ha comprès, vaig intentar dur a terme amb el màxim rigor científic i alhora, per què no dir-ho, amb molta il·lusió.  
 
Agraeixo enormement la lectura atenta de Shaudin i el temps que m'ha dedicat.
 
D'altra banda, aprofito per enllaçar també dues altres ressenyes que el llibre ha suscitat.
 
Una publicada a Serra d'Or per Guadalupe Ortiz de Landázuri (veure aquí)
 
I una altra publicada a la revista Llengua & Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans, escrita per Gabriel Sansano, un dels actuals experts en teatre popular català i professor de la Universitat d'Alacant (http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/264350/352003).   
 
I res més. Continuarem treballant intensament per la nostra llengua i la nostra literatura. Moltes gràcies a tots.

 

4 comentaris:

Teresa ha dit...

Teniu raó! El teatre català d'aquesta època ens és desconegut! El teu llibre, Anna, és un bon mitjà per saber-ne més!
Però aquest teatre també es podria representar, oi? Hauria de ser una tasca des de diferents àmbits.
Felicitats per tota la feina feta, Anna...una bona manera per acostar-nos a la nostra cultura.
Petons!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Costa molt convèncer els responsables dels teatres per representar teatre antic. Som un país de "modernos", filla.
I tot el que no sigui Guimerà i Sagarra, ho té magre. Resuscitar tot el nostre teatre hauria de ser una tasca que assumissin els teatres públics. Pensa que tenim teatre del Renaixement, barroc i neoclàssic que només coneixem els del ram.
És una gran lluita de tots els que treballem aquest àmbit. I després als del Lliure se'ls acut programar un Goldoni i el destrossen. En fi.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Aprofito aquest espai de comentaris per dir a tothom que passi per aquí que s'ha de llegir aquest llibre (per 'llibre' s'ha d'entendre el text, estudi, de l'Anna Maria Villalonga i l'obra de teatre breu que l'acompanya). En gaudireu, feu-me cas, és de molt bon llegir. I obtindreu informació sobre la nostra cultura que, probablement, no sabieu.
Endavant, Anna Maria!

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona Anna pel teu treball tant merescudament elogiat per medis i persones enteses en el Teatre català del segle XVIII. Espero tenir el llibre ben aviat per gaudir-ne. Gràcies per la informació.