El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 21 de juliol del 2014

La imperfecció de les bombolles, de (Lluís) Llort




Foto: Cristina Calderer


Sempre que llegeixo una novel·la d’en Llort, em ve al cap la mateixa pregunta:
Per què redimonis aquest home no és un escriptor més (re) conegut? Per què no ven més novel·les? Per què la crítica no comenta de manera més entusiasta la seva aportació a la literatura catalana actual?
M’agradaria saber-ho. Tenim entre mans un autor molt interessant, original i eclèctic, amb un estil depurat, un valuós tractament dels registres lingüístics i unes idees molt clares. Un autor que indaga sense por en la narrativitat i que, com pocs, no té manies a l’hora de dir les coses pel seu nom.
Tal vegada el problema rau en la voluntat de mantenir un full de ruta propi, de no voler caure en els convencionalismes de les modes, en la superficialitat. O és una conseqüència de l’anòmala situació del mercat literari català. O... potser alguns no li perdonen tot allò que diu, sense que sembli que ho diu...
Aquesta meva introducció no és gratuïta. Resulta especialment oportuna ˗per més que sigui estrictament certa˗ per ressenyar La imperfecció de les bombolles, novel·la que Llort va publicar l’any 2009 i que jo he acabat fa pocs dies (no passa res, els llibres no caduquen, ja ho hem dit molts cops). Es tracta d’una ficció calidoscòpica, ambiciosa i volgudament rupturista. Un trencaclosques d’esdeveniments i personatges, confegit a base de retalls que han d’acabar encaixant, que poua sense embuts ˗i amb evident complaença, tot s’ha de dir˗ en les entreteles del gremi dels llibres (la mentida despietada dels premis literaris, els autors prefabricats, els tripijocs dels agents, les ànsies de guanyar diners de les grans editorials).  
Llort no passa res per alt. Res. Per la seva ploma, amarada d’ironia, sarcasme, burla, drama, amargor i menyspreu, hi desfila tothom. Crítics, escriptors, agents, “negres literaris”, periodistes, blocaires. I, sobretot, editors. Llort arrenca la màscara d’un univers brut i fal·laç i ens col·loca la seva veritable cara davant dels ulls. El seu és un potent exercici de desmitificació, nodrit amb un treballadíssim estil, amb un joc retòric que requereix molta atenció. El lector de La imperfecció de les bombolles no pot ser un lector de metro, ha de ser un lector actiu. Ha de mantenir-se ben despert.
La història principal ˗una escriptora en crisi pressionada per una editora sense escrúpols˗ es veu salpebrada per algunes de les provatures literàries que la protagonista fa. Així, el puzle de relats diversos ˗amb una vida curta i mediocre que acaba esclatant com les bombolles˗ es barreja amb la vida –també fraccionada com un mosaic˗ dels personatges principals. Els fets que es produeixen en aquest univers coral permeten a l’autor elevar una interpel·lació. La incertesa sobre un tema decididament clàssic: l’atzar. Fins a quin punt intervé en les nostres vides? Una pregunta que ens mena directament a reflexionar sobre el destí, la predeterminació i el lliure albir.   
Algú pot pensar que Llort escola dins la novel·la una certa pretensió... amb aquest estil tan “rebuscadet” i especial. Algú ho pot pensar, però serà perquè se sent tocat (o enfonsat). En realitat, allò que l’autor fa és no cedir a cap temptació que signifiqui claudicar. Per això escriu com vol, diu allò que vol, analitza sense pietat, no calla res. Sí, s’ho mira de més amunt. Si això és pretensiós, doncs potser sí. A mi més aviat m’ha semblat valent i sincer.    
La novel·la reflecteix la mesquinesa humana en una societat on no hi ha escletxes. Tots, d’una manera o d’una altra, acabem esdevenint gairebé sempre (i sort que gairebé!) uns éssers solitaris, indefensos, desolats. Per dir-ho clarament, uns perdedors.
Més val saber-ho, lletraferits.
 
 

14 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Després de llegir la teva crónica i el títol tan ben trobat per Lluis Llort, no em queda cap dubte sobre quina és la novel.la que he de comprar els propers dies.

Gràcies . Bona nit!

Unknown ha dit...

D'en Llort, només he llegit "Si quan et donen per mort un dia tornes", i recordo que m'agradà molt; a més el conegué a la presentació del teu llibre i és un noi encantador, amb sentit de l'humor i un xic tímid; compraré la novel·la que ressenyes!I tant que si!
Gràcies Anna,per tot!

Unknown ha dit...

Ja és a la llista! Jo també vaig conèixer el Lluís a la presentació del teu llibre i vaig pensar el mateix que la Tura...
Gràcies per parlar-nos del seu llibre!

Anònim ha dit...

No he llegit res de Lluís Llort i la teva ressenya m'engresca força. Miraré d'afegir-lo a la pila.
Una abraçada, Anna

Àngels

Anònim ha dit...

Despres de llegir la ressenya, penso que es un bon candidat a venir amb mi de vacances.

Gràcies Anna Maria!


Marta Valls

Unknown ha dit...

EL MEU LLIBRETER S'ESTÀ FORRAN .

Montse ha dit...

Això és un no parar!!! Però si es la meitat d'interessant del que expliques...

No entenc per què hi ha llibres molt, molt mediocres (sempre em ve al cap el coi de las cincuenta sombras) que es promocionen fins a la sacietat. El més llastimós es que veus gent, que no llegeix mai, portant el llibre amunt avall com si fos una mascota amb vestidet. I a sobre no els hi pots dir que és una merda de llibre, aleshores ets una pedant. En fi,ens salva aquests cercles on es parla de bona literatura.

Moltes gràcies.

Jofre Pervez ha dit...

El Titol ja té un cert poder d'atracció, molt oportú. Desprès de llegir la teva ressenya m'he quedat amb ganes de més,amb interes perl'obra i per l'escriptor que crec serà força de la mena d'autor que sovint per retratar amb paraules massa ben escollides i oportunes acaba arraconat,o vist amb recel.
En tinc ganes.
Moltes Gràcies !

Anna Maria Villalonga ha dit...

El llibre no es troba fàcilment a les llibreries. En aquest país, un dels problemes és que aviat els llibres es descataloguen i són difícils de comprar. Però el Lluís Llort (que està molt content de les vostres respostes) m'ha dit que, en principi, si demaneu un exemplar en una llibreria, els de l'editorial Arola els hi enviaran.
Un petó a tots i gràcies per passar per aquí!
Sou genials.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Per començar he de dir que m'ha agradat molt això de "lector de metro", contraposat a un lector actiu. Potser ho dieu? Jo no ho havia sentit mai i em sembla que a Cortázar li agradaria força.
Pel que fa al llibre que ressenyes, el trobo d'allò més atractiu. Lluís Llort, a qui encara no he llegit, tot i saber qui és, ha de ser un escriptor amb cara i ulls i molt interessant. Ja el tinc a la llista de fa temps, però ara posaré el seu nom amb negreta, que el vegi bé.

Anònim ha dit...

A la llibreria online de llibres.cat tenen aquest i altres llibres de Lluís Llort.

Àngels

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs moltes gràcies per la informació, Àngels!
Ets un àngel.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Potato, no es diu això, no. M'ha sortit així. Bê, potser algú ho ha dit algun cop, no és gaire original, però no és una frase feta que s'usi habitualment.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Doncs m'ha agradat molt. Molt be, Potato.