No disposo de gaire temps, però
no vull deixar d’escriure el comentari d’un llibre que m’ha agradat tant i que m’ha
fet passar una estona tan bona. Em refereixo a ¿Qué hace mi gato cuando no estoy?, una delícia escrita per
Caroline Paul i il·lustrada (amb uns dibuixos que roben el cor) per la seva parella,
Wendy MacNaughton.
Caroline i Wendy fan referència
en el llibre a una experiència amb el seu gat Tibby, que va marxar de casa
durant un temps i després va tornar com si res: net, polit i ben alimentat. La incertesa sobre on va viure durant aquelles
setmanes tortura Caroline (que fa 13 anys que és la mestressa del gat) i porta les dues noies a fer un munt de coses divertidíssimes, surrealistes
i molt sorprenents.
La novel·leta és una petita
meravella, que s’emplena de sentit quant ets l’amo d’un gat. Et sents totalment
reconegut e identificat amb les aventures i desventures de Caroline i Wendy,
per estranyes que siguin. Les comprens perfectament perquè els amants dels gats
sabem que pertanyem a una secta de la qual, un cop hi entres, és molt difícil
sortir.
Malgrat el to lleuger, humorístic
i esbojarrat de la història, ¿Qué hace mi
gato cuando no estoy? conté una bonica metàfora al voltant de la vida i de
l’amor. De la vida humana, de la vida humana compartida, de la vida humana amb
animals i sense, de la vida humana en directe, amb els veïns, amb la família,
amb els companys. Amb tothom.
A la portada posterior hi ha un
comentari esclaridor de Maira Kalma, autora e il·lustradora, que diu, parlant de l'obra: Los textos y las ilustraciones son divertidos.
Desenfadados. Cálidos. Inteligentes. Locos. Llenos de amor.
Doncs això. Ho subscric. I també plena d’amor vull agrair a la meva
exalumna i amiga Mariona que em regalés, amb tanta il·lusió, aquest petit (gran)
llibre. Moltes gràcies, estimada. M'has fet feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada