Ahir a la nit va començar a ploure. I vaig escriure d'una d'aquelles meves improvisacions, només perquè em va abellir. No és un poema ambiciós, però està escrit amb la il·lusió de sempre. El vaig publicar a facebook i ara el comparteixo aquí perquè és la manera de no perdre'l, de tenir-lo controlat. Espero que us agradi en la seva senzillesa.
PLUJA
Repic fèrtil de gotes damunt de la ciutat.
I l'aire que es renova i flota i ens somriu
nodreix el pensament d'una nova embranzida.
Jo miro enfora. I plou!
Que sigui benvinguda la beatitud de l'aigua!
Però és negra nit, i penso:
Quants rostres sense sostre es mullaran avui?
Amarga benaurança quan no és compartida.
Repic fèrtil de gotes damunt de la ciutat.
I l'aire que es renova i flota i ens somriu
nodreix el pensament d'una nova embranzida.
Jo miro enfora. I plou!
Que sigui benvinguda la beatitud de l'aigua!
Però és negra nit, i penso:
Quants rostres sense sostre es mullaran avui?
Amarga benaurança quan no és compartida.
Anna Maria Villalonga, nit del 26 d'octubre de 2015
8 comentaris:
Es preciós Anna Maria.. i toca directament el cor. Moltes gràcies..per fer-lo i per compartir-lo. (preciosa imatge també)
Que bonic precisament per la seva senzillesa, Anna! A mi em fa sentir bé la pluja i és emotiu el pensament per qui no es pot aixoplugar.
Gràcies per compartir tantes coses amb nosaltres.
Àngels
Quin poema més agradable de llegir, i ens fa reflexionar que quan nosaltres gaudim del soroll de la pluja, hi ha gent que no té sostre. Molt bonica la imatge!
Moltes gràcies i una abraçada!!
MARTA VALLS
Un missatge que amb molta tendresa ens diu però que mai no plou a gust de tothom.
Res de senzill, Anna!
Un poema preciós, gràcies per escriure'l
i compartir'l-ho!
Una abraçada!
Ja em va encantar quan el vaig llegir al facebook, i al bloc queda millor i tot. Has fet bé de penjarlo aquí. Bonic!!!
Un poema preciós que et fa estimar la pluja fins i tot quan és inoportuna. La pluja que neteja i ordena els pensaments i els sentiments.
Gràcies a tots!
Publica un comentari a l'entrada