La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas

Fa un parell de setmanes vaig acabar de llegir La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas, però la feina no m'ha deixat escriure la ressenya fins que avui he trobat un forat.

A Carles Pradas el vaig conèixer personalment el dia de Sant Jordi de l'any passat. Vam compartir una taula de signatures, l'una al costat de l'altre, i vam estar parlant. De seguida em va cridar l'atenció la marcada personalitat del  jove escriptor. A més, quan vaig descobrir que, juntament amb el seu llibre, regalava una careta de gat (perquè el seu protagonista té aparença de gat, no em pregunteu res més) no vaig dubtar a adquirir la novel·la.

La història és molt curiosa i original. No debades ve avalada per l'Editorial Males Herbes, un projecte jove i engrescador que es complau a publicar sense tabús ni prejudicis comercials, que posa en paper allò que als seus editors realment els agrada.

La setena vida de Kaspar Schwarz és un text breu, divertit i dinàmic, que utilitza un recurs molt rendible pel que fa al gènere fantàstic. Intenta revestir la ficció de versemblança i credibilitat tot fingint que es tracta d'un document autèntic. Carles Pradas posa l'estil narratiu al servei d'aquest estratagema, tot imitant un assaig, i construeix un relat delirant sobre un personatge que ha viscut un munt de vides diferents. L'ambigüitat i la incertesa marquen el ritme de la història, el dubte respecte a la veritable naturalesa del protagonista. No sabem si és un malparit o un desgraciat, si viatja en el temps o ens pren el pèl. Ni tan sols no sabem segur si ha existit.
 

La narració va acompanyada d'imatges on el personatge en qüestió, Kaspar Schwarz, apareix sempre sota la fesomia d'un gat (en Carles em va explicar que era el seu propi gat, que també es diu Kaspar, i que va patir molt per fer-li unes fotografies que resultessin adequades). Com us podeu imaginar, no m'hi vaig poder resistir.
 

En fi, que m'ho he passat molt bé llegint la novel·la, tot i que penso que en Carles encara li podia haver tret més suc. Podia haver reblat el clau i haver-la fet un pèl més extensa, més surrealista, menys continguda. En qualsevol cas, el felicito. Està molt bé. 

Recomanada, lletraferits.