El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimarts, 16 de juliol de 2019

Trenes rigurosament vigilados, de Bohumil Hrabal



Hi ha moltes maneres d'enfrontar-se a l'horror (en aquest cas, a l'horror de la guerra). L'humor, la tendresa i la mirada d'un jove innocent és la triada pel gran autor txec Bohumil Hrabal en una de les seves obres més celebrades, Trenes rigurosamente vigilados, de 1965. 

Ambientada durant la Segona Guerra mundial en una estació ferroviària situada a tocar de la frontera entre Txèquia i Alemanya, Trenes rigurosamente vigilados és una novel·la iniciàtica: el descobriment del desig i el pas a l'edat adulta del seu protagonista, el jove aprenent Milos. 

A la portada posterior de l'edició que he manejat (Seix Barral), hi diu:

Considerada un clásico de la posguerra europea y la obra fundamental de Bohumil Hrabal, "Trenes rigurosamente vigilados" desdibuja el horror a base de poesía, ternura y grandes dosis de humor. Una oda a cómo los pequeños actos pueden influir en los grandes acontecimientos de la historia.   

Amb una naturalitat gens fàcil d'aconseguir i mostrant en cada línia la genialitat de la seva ploma, Hrabal ens introdueix dins d'una història curulla de matisos i de delicadesa, un text que ens desconcerta a l'inici, ens meravella en el seu desenvolupament i ens colpeja al final, quan descobrim per fi per quins viaranys tan personals i inesperats ens ha conduit l'autor. Ha fet amb nosaltres el que ha volgut i no ho hem vist venir. Només hem pogut gaudir-ho. I és llavors quan, possiblement amb llàgrimes als ulls i la sensació d'haver tingut un tresor entre els dits, podem comprendre realment de quina matèria està feta la vertadera literatura. 


        

   

4 comentaris:

FERRAN ha dit...

Descriu amb crua realitat la naturalesa evolutiva de l'autor en un període de temps difícil.com és la guerra

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No he llegit la noveŀla, però recordo força bé la peŀlícula, malgrat que la vaig veure fa una pila d’anys, i també era molt bona.
Doncs, atès el que n’expliques, sembla una bona noveŀla per posar a la llista.
Gràcies!

Anna Maria Villalonga ha dit...

És una breu ressenya. No tinc temps de gaire més. Però la novel·la és preciosa.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Més breu que de costum, però molt bona com sempre.