El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 29 de març de 2020

Lectures del mes de març



Tal com vaig anunciar, aniré consignant les lectures. Avui, que ja som a dos dies d'acabar el mes de març, aquí teniu les darreres que he fet durant aquest període (no parlaré del confinament, no en tinc ganes). 


Els llibres llegits són:  


Mendel el de los libros, Stefan Zweig 

Un llibre imprescindible, bell, delicat, que ens parla dels llibres i de les coses que realment són importants, un llibre sobre la injustícia, la guerra, la crueltat. Una preciositat deliciosa que ningú no s'hauria de perdre, com tota l'obra 
de Stefan Zweig. 


La noia de la Resistència, Xulio Ricardo Trigo

La darrera novel·la de Xulio Ricardo Trigo, un text iniciàtic, que cavalca entre dos períodes temporals i que, amb un llenguatge planer i un desenvolupament senzill, ens recorda el patiment de la guerra i les seves conseqüències. Un text de caràcter històric molt agradable de llegir, que inclou també un bonic homenatge a Montserrat Roig. 

No sabràs el teu nom, Vicent Usó

Corpresa per aquesta esplèndida novel·la de Vicent Usó, novetat rigorosa i Premi Ciutat d'Alzira. Diverses veus, elegants i perfectament trobades, reprodueixen des de la ficció, sense concessions, la xacra terrible del robatori de nadons. S'allargà des del franquisme fins els anys 80 en una xarxa macabra dels poderosos, religiosos i laics. Usó ens ho reporta amb mestria i delicadesa.  




El teu gust, Isabel-Clara Simó

Vaig acabar El teu gust amb un nus a la gola. L'obra pòstuma d'Isabel-Clara Simó: inclassificable, humana, crítica, irònica, culta, fragmentària, intel·ligent, filosòfica, delicada. Plena de poemes, citacions i referències. I la mort, sempre la mort. Un testament vital i artístic escrit des d'una tendra acidesa i sense cap tipus de complaença. Una metàfora esfereïdora: la malaltia, la decapitació. Quin colofó final, estimada Isabel, admirada amiga. Quin colofó. 
    



Dins del cor de Chopin, Mònica Batet

Un recull de contes fascinant, amb Polònia com a motiu, que he pogut resseguir amb l'autora de bon començament. De fet, un honor. Quan comprendrà aquest país que Mònica Batet és, de carrer, una de les millors escriptores que tenim? Dins del cor de Chopin, un llibre extraordinari. 


1 comentari:

Unknown ha dit...

No donaré l'abast Anna, amb tantes recomanacions.