El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimecres, 19 d’agost de 2020

Unes quantes lectures més

 



Feia dies que no publicava resum de lectures, perquè tinc moltes feines amb data d'entrega i no puc dedicar-m'hi. Tanmateix, avui he vist un foradet de temps i m'hi poso ràpidament. Tots els llibres que mencionaré seguidament són extraordinaris, o sigui que els recomano en bloc. Només faré algunes mínimes precisions, però almenys quedaran recollits. El temps no em dona per a més.   



El soroll que fa un cargol salvatge quan menja, d'Elisabet Tova Bailey


Una història colpidora, original i única, a mig camí entre l'autoficció i l'estudi científico-divulgatiu. L'autora, postrada al llit durant anys per culpa d'una malaltia greu, conviu amb un cargol que l'ajuda a tirar endavant. Es converteix en una experta en aquestes bestioles i ens transmet el seu coneixement d'una manera deliciosa. Tots els éssers vius són una meravella de la naturalesa. No us avorrirà.      



Dues dones, de Montse Sanjuan


L'allunyament de l'autora del gènere negre amb una novel·la ambientada a la postguerra i que té reminiscències del seu propi passat familiar. Una història de superació personal i col·lectiva, de sororitat i de lluita, amb uns personatges molt ben delimitats i un nivell narratiu de primera.



             Ignot, de Manuel Baixauli


Una meravella, una autèntica i total meravella de difícil definició. Podeu llegir la sinopsi a la portada, que és el que fa l'Editorial Periscopi amb les seves novel·les. Baixauli és sens dubte un autor enorme, que excel·leix en tot allò que fa. No us la perdeu. 


 

Claus i Lucas, d'Agota Kristof

Una assignatura pendent en el meu bagatge de lectures, imperdonable segurament. Aquest estiu, però, ho he resolt. Una trilogia formada pels titols, El gran quadern, La prova i La tercera mentida. Una obra d'una força incalculable i de lectura imprescindible, absolutament. Una joia de la narrativa centreeuropea del segle XX. 

L'analfabeta, d'Agota Kristof

Obra molt breu on l'autora explica la seva relació amb l'escriptura i el procés de canvi de llengua. Com passar de la seva llengua materna, l'hongarès, a crear una obra d'abast universal en una altra llengua, el francès. El volum inclou una entrevista que li van fer a l'autora l'any 1999. Tot i que les preguntes de l'entrevistador són intel·ligents, les seves respostes m'han decebut, com si fossin una mica de compromís, per fer via. Crec que hauria estat molt millor no publicar-la. 

2 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Que bé veure que tornes a publicar als blogs. És bona idea fer aquests petits resums quan no tens temps d'escriure tota una ressenya, el cas és no abandonar el blog durant massa temps i, alhora, oferir-nos la teva opinió sobre els llibres que llegeixes. Moltes gràcies!

Anna Maria V. ha dit...

Gràcies a tu per trobar sempre el moment per respondre, malgrat la feinada que tens! ❤️