Em sembla impossible, a hores d'ara, no haver parlat encara aquí de Visita a la senyora Soler, la novel·la inèdita de Manuel de Pedrolo que l'Editorial Fonoll ha publicat aquest any 2022. Tanmateix, per a tot arriba el dia i finalment avui, en un forat entre altres feines, he trobat uns minuts per fer-ho.
És una de les dites "novel·les perdudes" de Pedrolo. Escrita el 1959 i prohibida per la censura el 1971, va restar durant molts anys arraconada a l'arxiu de la censura d'Alcalà d'Henares. La història de Visita a la senyora Soler és llarga i curiosa, i la podeu llegir en el pròleg a l'edició que he tingut l'honor d'escriure. Bé, també m'he ocupat d'editar el text. I no puc estar més satisfeta que l'Editorial Fonoll em donés l'oportunitat de fer-ho. Encarregar-me de l'edició i el pròleg de la darrera novel·la inèdita del nostre gran autor, publicada 62 anys després de la seva escriptura, ja us podeu imaginar què significa per a mi.
La novel·la va sortir al febrer i ha estat un èxit de vendes (ja portem tres edicions). Amb els editors hem corregut un bon nombre d'indrets de Catalunya fent-ne la presentació: Tàrrega, Lleida, Barcelona, Tarragona, Girona, Cervera... i encara no hem acabat. Em sembla que la pròxima parada, un cop passi l'estiu, serà a Igualada.
Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un can agònic en favor de la llibertat. L'autor mostra la repressió, l'opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud... i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, el seu caràcter i la seva capacitat de decidir allò que desitja i vol.
No us la perdeu, sisplau. Seria un sacrilegi!
2 comentaris:
Com de costum no t'escriuen comentaris. No ho entenc.
Moltes gràcies per aquests aclariments sobre Visita a la senyora Soler. Ja en sabia unes quantes coses d'haver-te llegit coses aquí i allà.
Puc entendre molt bé la teva emoció en fer el pròleg i encarregar-te de l'edició d'un llibre de Manuel de Pedrolo!!! I que era inèdit! Em fa pensar amb Examen d'un mestre sabater. Èpoques dispars i també els temes, però en els dos casos, textos dels quals t'has encarregat en oferir-se al públic. Com que conec molt bé l'edició d'Examen... no tinc cap dubte que en el cas de Visita... deus haver fet també una feina magnífica.
Gràcies, Shaudin.
Per què no em deixen comentaris? Perquè jo no cito ningú quan publico els posts ni els envio a ningú. La gent els veu a les xarxes, els llegeix, però no se sent compromesa a respondre. A més, els que responen ho fan directament a les xarxes, no aquí. La cultura dels blogs està molt passada de moda. Jo els mantinc per dos motius. Per una banda, em fa ràbia abandonar-los del tot, després de tanta feina feta, i d'aquesta manera, encara que sigui amb poques entrades, no tinc la sensació que tot s'ha perdut. Per una altra banda, em serveixen personalmenta per tenir controlades les meves lectures. Així en qualsevol moment puc consultar què he anat llegint. És com un arxiu personal.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada