Darreres ressenyes de 2024

 

Instants d'intempèrie, de Montse Milan Moliné

Premi 7 Lletres 2022. Vaig conèixer la Montse Milan el dia de Sant Jordi, compartint signatures. He gaudit molt dels set relats del llibre, set instants d'intempèrie (el títol em sembla molt encertat) que recullen la vida de set dones d'edats i condicions diferents a la ciutat de Barcelona. Motxilles i bagatges que s'entrecreuen enmig de la ciutat, una ciutat que pot ser refugi o pot ser hostilitat. Set històries, set veus. Molt bé.    

La ciutat del cel. Porcs, de Jordi de Manuel

La segona part de la trilogia que s'inicia amb El món fosc. Talps. Aquí els nostres protagonistes viatgen a la Ciutat del Cel, on viuran noves aventures. No hi ha talps, hi ha porcs. Una lectura amena i imaginativa per a totes les edats. Esperant la tercera. 

Quan la meva germana va decidir volar, d'Alejandro Palomas

Una novel·la que m'ha agradat, enganxat i, sobretot, emocionat. Una obra per a tots els públics a partir dels catorze o quinze anys. Dos bessons, l'Eva i l'Elio, i un fet terrible. Una història misteriosa, humana, actual i plena de matisos. Ja ho he dit altres vegades, ningú no descriu l'interioritat dels personatges com Alejandro Palomas. L'Elio, davant del fet terrible, es pregunta: "Quan hi ha dos bessons i un mor, l'altre continua sent un bessó o es diu d'una altra manera?". Una pregunta amarga. I fins aquí puc explicar. No us la perdeu. 

La puta i la santa, de Gemma Pasqual i Escrivà

Una novel·la que pivota entre dues èpoques i una mateixa família. Una història de patiment i dolor, però també de companyonia i sororitat entre dones fortes i coratjoses. Per a mi ha estat molt especial llegir-la. D'una banda, l'acció té lloc al meu estimat barri de Sants i hi apareixen tots els indrets i temes que conec i que em donen sentit. D'una altra, una de les protagonistes és una gata que es diu Colette. És un preciós regal que m'ha fet l'autora. Moltes gràcies, Gemma! 

La puta i la santa és una novel·la que pot agradar a un públic molt ampli, que parla del nostres passat i del nostre present amb dues veus narratives diferents, una d'elles molt original. 

Tota la bellesa perduda, de Jordi Fernando Aloy

Una novel·la que es llegeix de pressa i amb ganes i que, al meu parer, conté dues novel·les en una. Per un cantó, la trama costumista. Per un altre, la que m'ha interessat més, la de les obres d'art perdudes, que podia haver donat lloc a una novel·la per si sola. Sempre m'agraden molt totes les coses que aprenc amb les històries del meu estimat Jordi Fernando. Aquí tenim Van Gogh, Caravaggio i Miró presos d'un misteri molt interessant. Enhorabona, Jordi. 

Les gratituds, de Delphine de Vigan

M'ha trasbalsat molt. Ha estat una lectura que m'ha fet trontollar intensament. Molt endins. I quina bella reflexió al voltant de la importància del llenguatge, de les coses dites i de les coses no dites. La traducció no era fàcil, i Jordi Martín Lloret la broda, literalment. Sempre és una bona idea llegir Delphine de Vigan.