El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 14 maig de 2011

Presentació de Cloc!: uns bonics moments


Només un breu apunt, amics lletraferits, per fer-vos cinc cèntims de la presentació d'ahir, divendres 13 de maig, del poemari Cloc! d'August Bover a la Llibreria Bertrand de Barcelona. No m'estendré excessivament. Ja vaig ressenyar el llibre en el moment de la lectura i, més endavant, també us vaig informar de les llibreries on el podieu adquirir.
Tanmateix, no me'n puc estar d'escriure quatre ratlles, atesa l'agradable estona que l'acte em va deparar. En primer lloc, va ser una bonica trobada -enmig d'una encisadora tarda de primavera- al bell mig de la ciutat. Feia un clima càlid i lluminós, que convidava a passar-s'ho bé. I així va succeir, sens cap mena de dubte. Endemés, vaig trobar vells amics. Gent que no veig normalment, tot i no haver-los perdut totalment la pista. Aquest va ser un indubtable al·licient per sentir-me ben feliç.

  
Màrius Serra, prologuista del llibre, va actuar de mestre de cerimònies. Amb el seu tarannà habitual, histriònic i proper (tot i que un pèl contingut: un exprofessor no deixa mai de ser-ho i provoca respecte per sempre més), ens va introduir en els misteris de Cloc! i en la persona del seu autor. Curiosament, les vivències d'en Màrius (en el fons formem part de la mateixa generació, any més any menys), són molt similars a les meves, tant pel que fa a l'aprenentatge del català (que ningú no ens va ensenyar a l'escola) com a allò que la figura de l'August va representar per a nosaltres (el primer professor que ens va desvetllar els secrets de la literatura catalana de l'Edat Moderna). 

       
Tot seguit, va prendre la paraula Pere Capella i Simó, l'il·lustrador del llibre. La seva intervenció em va subjugar.
Jove i intel·ligent, va saber expressar amb claredat què va significar per a ell la feina de posar dibuixos als poemes de Bover. La seva  vivència d'artista  en rebre un encàrrec d'aquestes característiques i com va influir en l'univers de la seva creació personal. Va pronunciar algunes frases que, de sobte, van fer que em plantegés d'una manera diferent l'enfocament de  certes  qüestions. 
Per exemple, va dir: "Tots som il·lustradors dels llibres amb la nostra mirada". I no feia referència als llibres que inclouen dibuixos, sinó a quelcom més gran. A la literatura en general: quan llegim, tots generem en la ment una imatge suggerida per les lletres, per les paraules; i cada imatge, cada il·lustració, és personal i intransferible. Un concepte tan evident, expressat com ell ho va fer, em va semblar d'una claredat enlluernadorament nova. Reveladora.
Capella també afegí que Cloc! "era un regal d'images implacables". I vaig pensar que sí, que tenia raó, perquè la quantitat de suggeriments plàstics que un exercici poètic com Cloc! és capaç de generar pot resultar inacabable. 


Finalment, va prendre la paraula August Bover. Tan afable i modest com sempre, ens va fer cinc cèntims de la gestació del llibre. Fa un temps, va sentir que algú opinava que el català no era una llengua divertida. I es va picar, lògicament. "Ja ho veureu si ho és", va pensar. I així començà l'aventura. Bover (i qui l'ha tingut de professor ja ho sap), de vegades deixa anar, com qui no vol la cosa i amb una rialleta gairebé tímida, algunes afirmacions que són per emmarcar. Ahir va manifestar, referint-se a l'individu que considerava que el català no tenia tantes possibilitats de divertir com altres llengües, que només podia ser algú que tenia "el cervell col·lonitzat, que és la pitjor col·lonització que es pot tenir". Poca broma amb la frase. Després d'això, què més voleu que jo afegeixi?
L'August no té el cervell col·lonitzat. És intel·ligent i tendre. I ha escrit un llibre que us recomano sens cap mena de recança. Els poemes, llegits ahir per ell mateix en veu alta, van resultar una autèntica delícia. 
Apa, a comprar Cloc!, una aventura literària i lingüística que us encantarà.  


Nota: Aquestes som la meva amiga Míriam Cendra i jo. Vam estudiar juntes, vam ser alumnes de l'August i ahir vam estar ben contentes de poder-nos retrobar personalment (sobrepassant els contactes virtuals que tots vosaltres ja us podeu imaginar).  

7 comentaris:

Elies ha dit...

Moltes felicitats a tots plegats.
"Cloc" de ben segur que serà un èxit!

Gemma ha dit...

Felicitats !!!

Teresa ha dit...

Felicitats!
Ja estic desitjant que arribi dimecres!!...
Petons!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Encisador tot plegat.
He aconseguit que la biblioteca de la meva universitat (campus de Glendon, la biblioteca Leslie Frost de la qual vaig parlar en un article del meu bloc) faci tots els papers per adquirir “Cloc!”. Cap al setembre ja serà dins el catàleg de la biblioteca.

Anònim ha dit...

Ha estat fantàstic recordar la bona estona que vam passar.
Molt bona crònica. Felicitats!
Ah... em copio les fotos!
Míriam

Anònim ha dit...

Cervell col·lonitzat=psicologia de poble vençut.
Endavant amb la cultura catalana.

IO

Yves Gerbeau ha dit...

"Tots som il·lustradors dels llibres amb la nostra mirada". I no feia referència als llibres que inclouen dibuixos, sinó a quelcom més gran. A la literatura en general: quan llegim, tots generem en la ment una imatge suggerida per les lletres, per les paraules; i cada imatge, cada il·lustració, és personal i intransferible."

Fantàstic! Plenament d'acord, D'aquí la meva teoria de la realitat inexistent!

Felicitats al mestre Bover.