El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimecres, 8 de juny de 2011

I ara, Jorge Semprún



Ja he dit altres vegades, per desgràcia, que cada cop més sovint em veig abocada a consignar en aquest bloc la desaparició d'escriptors que han format part del decurs de la meva vida. És molt trist adonar-se'n, però en dos anys d'existència d'El Fil d'Ariadna, he hagut de recollir la mort de Benedetti, Saramago, Delibes, Porcel, Triadú, Solà, Sábato... i no sé si me'n deixo algun. 
Avui li ha tocat el torn a Jorge Semprún (1923-2011), lluitador antifeixista,  home ideològicament compromès, personatge amb una vida de novel·la. El recordo molt bé com a Ministre de Cultura de Felipe González, enfrontat a Alfonso Guerra. Haig de reconèixer, no sense vergonya, que no l'he llegit en profunditat. La meva memòria, més que no pas en la literatura de creació, el situa bàsicament en l'òrbita de la política i de l'assaig. Tanmateix, resulta destacable la seva aportació al món de les lletres, tant en llengua castellana com en francès, ja que va residir a França durant molt de temps. 
Em sembla interessant enllaçar-vos aquí un article d'El País que porta associats altres articles i entrevistes. Així, tal vegada us podreu apropar a la seva figura i fer-vos-en més càrrec d'allò que va representar.
Semprún ha tingut una vida llarga, fructífera i intensa, però això no evita  la  nostra  tristesa  per  un  altre  lluitador  que  ens  deixa.
No podem evitar que marxin, però sí que podem desitjar que descansin en pau.

In memoriam, lletraferits.



7 comentaris:

LURDES ESTRUCH ha dit...

no en conec ni obra poètica ni batalles. felipe gonsales... espero que almenys hi degué compartir l'època diguem-ne --si escaigués...-- gloriosa: aquella en què, jovenets com érem, ens alegràvem que psoe hagués vençut en una primera tanda electoràlia post(almenys en teoria)franquista.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, eren aquells moments. Temps pretèrits que no tornaran.

LURDES ESTRUCH ha dit...

ni falta que fa. ni transició ni res: s'ha vist prou clar.

Gemma ha dit...

Gràcies per la resenya.

Elies ha dit...

Descansi en pau.

Carmen Luis tTatje ha dit...

Me'n recordo perfectament de la seva etapa de senador, i de la seva lluita
antifranquista. DESCANSI AMB PAU
Si, aquells teps pretèrits no tornaran, inovidables pels de la meva generació, el que no ens pensavem, que avui, ens trobariem derrotats, i en lloc que estem.
Gràcies Anna.

Yves Gerbeau ha dit...

Com bé dius, no podem evitar que marxin...

això sí, seran recordats per sempre! Sempre hi quan els llegim.

Gràcies Anna.