El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimarts, 19 de juliol de 2011

El secret de L'Oreneta, entre Toronto i Catalunya


Lloc de la presentació: Llibreria Catalònia, Barcelona
Dia: 18 de juliol de 2011, 19 hores.
Autora: Shaudin Melgar-Foraster
Il·lustracions: Yotin Quibus-Melgar

Yves Gerbeau, que va assistir ahir a la presentació del llibre de Shaudin Melgar-Foraster El secret de L'oreneta, ha estat tan amable de confegir aquesta crònica. Moltes gràcies per la teva col·laboració, Yves.


La llibreria Catalònia de Barcelona va congregar ahir al voltant d’una trentena de persones per assistir a la presentació del llibre El secret de L’oreneta, de Shaudin Melgar-Foraster. L’autora actualment viu a Toronto, Canadà, exercint de professora del Glendon College de la Universitat de York. Però va néixer i créixer a Catalunya i va passar els estius a Castellterçol, població on succeeixen els fets de la novel·la, tot i que amb un nom fictici.
La presentació va estar a càrrec de l'editora Maria Lluïsa Pazos i de la professora de literatura de la UB Anna Maria Villalonga. No entraré a parlar de l’obra en si, ja que Villalonga, al seu bloc “A l’ombra del crim”, ja la va ressenyar. Per tant, ens centrarem  bàsicament en la cita d’ahir, a la qual vam acudir encantats: un esdeveniment a les set de la tarda d’un xafogós 18 de juliol (desconec si el dia fou escollit a l’atzar, però com bé es va comentar, millor dia impossible per parlar d’una obra catalana amb un rerefons històric catalanista tan important).


Després de la benvinguda dels responsables de la llibreria, Pazos va començar la presentació exposant les seves valoracions de la lectura. Remarcà, en més d’una ocasió, el caràcter amè de l’obra, que ella mateixa va confessar haver llegit en una hora. I ho justificà parlant no tan sols de la facilitat de la prosa, sinó també del grau d’addicció que genera el misteri que ofereix. Durant el seu discurs introductori, esmentà l’autora anglesa Enid Blyton i les seves històries per a joves. Sens dubte, sembla molt encertat, ja que més tard Villalonga i Shaudin –via article/carta- també en van fer esment. L’editora expressà el seu agraïment a l’autora per parlar d’un tema tan complicat com el de la llengua i el sentiment de país que produeix en nosaltres, els catalans. I és que l’obra s’aprofita de les aventures dels seus personatges per fer referència a una situació tan delicada com la que es vivia l'any 1963.


Tot seguit va intervenir Villalonga, que ens va explicar l’amistat profunda que l’uneix amb Shaudin. I no ho va fer gratuïtament. Les seves paraules van tenir un valor tangible molt important: ella no ens va presentar el llibre per casualitat, sinó perquè –ens perdoni Shaudin- era com si la pròpia autora s'hagués ficat dins d’una altra persona per poder creuar els milers de quilòmetres que separen Toronto de Catalunya. I ho vam notar clarament tots els assistents, que vam veure en les paraules de Villalonga un coneixement profund de l’obra i de la vida de l’escriptora.


Si hem de destacar dos punts del seu discurs, caldria posar èmfasi en la singularització de l’ambientació aconseguida per l’autora; tant pel que fa al poble on passen les aventures com als personatges que hi apareixen –tots ells magistralment apropats al lector, en boca de Villalonga-. A més, en un altre terreny, va comentar un fet molt important: el públic a qui la novel·la va adreçat, que classificà entre els 10 i els 100 anys. Com va argumentar, títols cabdals de la literatura que estan avui en dia considerats obres juvenils, no foren creats per a aquesta franja d’edat –i d’exemples podem posar L’illa del tresor, Rosinson Crusoe, etc.-. Mostra del públic heterogeni era la diversitat d’edats que hi havia, des de noies adolescents –alguna de les quals tenen el privilegi de conèixer l’autora gràcies a les noves tecnologies-, a persones en edat de jubilació, però amb un esperit ben jove.
Abans de finalitzar la presentació, Villalonga ens va llegir un escrit on Shaudin ens explicava l’origen de l’obra. Una novel·la curta, una short history, un relat llarg; diguem-li com vulguem, però, tal com vam sentir a la sala del segon pis de la Llibreria Catalònia: "Lo bueno, si breve, dos veces bueno".

En acabar, la llibreria i l’editorial van oferir als assistents un petit piscolabis que va servir, sobretot, per poder xerrar amb les dues presentadores i comentar quins aspectes ens van seduir més. Perquè si una cosa ha quedat palesa en aquesta presentació és que El secret de L’Oreneta és un llibre que sedueix.

Yves Gerbeau (per a "El fil d'Ariadna", 19 de juliol de 2011)



12 comentaris:

Anònim ha dit...

He acabat el llibre. M'ha agradat, l'he trobat divertit, amè, interessant, et fa passar les pàgines esperant el "que passara, ara", i això que no arribo els 100 anys però mes de la meitat sí que els tinc. Recordo perfectament la època en que passa el llibre, els "xarnegos", que moltes persones mi com "diferents".. i també jo vaig ser una lectora d'Enid Blyton i de Jules Verne... Les presentadores del llibre, inmillorables i la Shaudin hi va ser present tota l'estona. Una bonica vetllada. MARTA VALLS

Elies ha dit...

Una gran vetllada sens dubte.
Segur que el llibre m'agradarà. Jo també vaig llegir de jovenet Blyton, Verne, Stevenson...
I ara de més gran, Shaudin Melgar-Foraster.
Gràcies a tots dos.

Carme Luis tTatje ha dit...

jo no hi vaig poder ser, pero sí amb el pensament, la setmana que bé tindré el llibre, tinc moltes ganes de llegir-lo, se del cert que m'agradarà, doncs la intruducció, ja emb va seduïr, per l'època de la História,doncs jo segur que l'he viscuda.
M'agradat molt la presentació de la editora, i la de l'Anna, que ella més que ningú portava el cor de la Shaudin dintre seu.
Moltes gràcies Anna
Molte sort Shaundin.

Duc Engrescador ha dit...

No sé si em caldrà una hora o me'n caldran dues, però després de la presentació d'ahir, amb el llibre a la mà i el vespre i la nit per davant, no espero ni mitja estoneta més per posar-me a llegir-lo. Jo també estic segur que m'agradarà!

Gemma ha dit...

Sols puc dir que la història és fantàstica, en molts moments m'hi sentia reflexada i n'he gaudit molt. Llàstima que no vaig poder assistir a quest acte de presentació tan esperat. Felicitats i sort!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Abans de res he de dir que em sap molt greu no haver pogut llegir i comentar aquest article fins ara. M’ha estat impossible, i la diferència horaria entre vosaltres i Toronto no ajuda.
Moltes gràcies, Anna Maria, per tot el que has fet. No podria tenir una ambaixadora millor, seria impossible. Tinc molta sort de tenir-te com amiga!
Moltes gràcies a tu també, Yves, per aquesta crònica tan bona. Chapeau, noi!!! I, sí, hahaha, és veritat això del 18 de juliol, no hi havia caigut fins ara. Que bo, hahaha.
Vull donar les gràcies, també, a tots els que hi vàreu assistir. Quina colla més maca! I gràcies (sí, no he acabat de donar-les, hahaha) als que no vau poder assistir, però teniu el llibre i l’heu llegit o el llegireu.
Una abraçada a tothom!

Yves Gerbeau ha dit...

Shaudin; les gràcies sobretot a l'Anna, que va fer una molt bona presentació.
De moment ja tenim el llibre, ara se'l llegirà la meva dona, després jo i, finalment, la meva neboda.
Salutacions

Judith ha dit...

doncs sí, el tinc a la tauleta de nit! a veure si aquest vespre m'hi poso, ja us donaré la meva opinió!!!! petonets

Teresa ha dit...

Una de les coses amb les que em vaig quedar a la presentació de l'Oreneta va ser quan l'Anna va remarcar el privilegi de poder interactuar amb l'autor de la novel·la que s'està llegint gràcies a les noves tecnologies.
I és veritat. Shaudin, és un luxe haver-te conegut, a tu i a la teva obra!
Felicitats!!
Una abraçada molt forta!

Vicenç Mengual i Casellas ha dit...

Salutacions molt afectuoses per a l'Anna i, naturalment, per a la Shaudin. M'alegro de l'èxit de la presentació i em començo a preparar per quan em toqui la tanda de sotmetre dos dels meus llibres a una cerimònia semblant.
Quant a "El secret de l'Oreneta", ja sap l'autora que és la meua novel·la preferida i que em puc vantar d'haver-la esperonat perquè la publiqués, i potser d'haver-hi contribuït i tot. Finalment, al cap d'un parell d'anys d'espera --d'ençà que la vaig llegir per primer cop--, el projecte ha arribat a bon port.
Ara us toca a vosaltres, lectors, de gaudir del llibre editat en paper.
Enhorabona Shaudin!

Joan de Palau ha dit...

Ja fa uns dies que vaig reber el llibre i ja l'he llegit i us puc dir que és força interessant tant per a la gent jove, que potser se'ls hauria d'explicar prèviament i breument que va reperesentar la dictadura franquista com per la gent que ja hem iniciat la seixantena com jo mateix, que ens ho va tocar viure. Hem comprometo a fer una ressenya al nostre programa radiofònic TIRANT DE LLIBRES -amb grup al Facebook- quan tornem de vacances a principis d'octubre. Si algú no pot sentir el programa en directe a través d'internet, que sàpiga que el podrà baixar tot sencer al seu ordinador. La informació la trobareu al grup de Facebook. Una abraçada a tothom i un petó per a tu, Shaudin.

Toni ha dit...

Jo no hi vaig poder ser a la presentació, però el mateix dia em comprava el llibre a la Catalònia en la "distància". Quan el rebi, me'l llegiré amb especial interès.

Enhorabona, Shaudin!