Aquest bloc, massa vegades, sembla un obituari. Des que el vaig iniciar, encara no fa tres anys, he hagut de recollir-hi massa morts.
Ara ha estat l’hora d’Antonio Tabucchi, que va morir ahir a Lisboa a l’edat de 68 anys. Encara no tocava (maleït càncer) i m’ha sabut molt greu. Aquest italià de naixença i portuguès d’adopció, apassionat de Pessoa i de la ciutat de Lisboa, em va regalar moments absolutament màgics. Recordo la lectura d’Afirma Pereira com una de les meravelles de la meva vida.
Tabucchi era sens dubte un dels meus escriptors preferits. Un autor lúcid i intel·ligent que va descriure com ningú l’ànima humana. Personalment, sóc una grandíssima admiradora dels seus relats. Un cop, no recordo com, va caure a les meves mans un petit llibret intitulat El juego del revés, un recull de vuit contes que he rellegit en diverses ocasions. Tant, que el volum està tot desenganxat i els fulls li cauen. Ara mateix, que l’he tret de la lleixa i l’estic acaronant, he de tenir molta cura perquè no se’m desgavelli del tot. Com passa amb totes les coses fràgils i valuoses.
Llegir Tabucchi és tornar a passejar per l’Alfama, pujar de nou als tramvies lisboetes, resseguir les rutes de Fernando Pessoa. L’experiència de cadascun de nosaltres amb els escriptors que ens han marcat la vida és personal, intransferible i única. A desgrat de valoracions públiques, lector i autor podem arribar a establir un lligam immortal, que res ni ningú no trencarà mai. Això sento jo per Antonio Tabucchi.
Quan ahir em vaig assabentar de la seva mort, no vaig poder evitar preguntar-me si, com passava a Afirma Pereira, els diaris portuguesos ja tindrien preparada d’avançat la seva esquela.
13 comentaris:
Bon homenatge; no només pel dia trist de la seva mort; sinó pels temps que corren... on el periodisme és tan "particular"...
Patri Cia
Molt boniques les teves paraules que li dediques a l'autor.
Desafortunadament, estic d'acord amb tu, amb la desaparició de grans autors en aquests darrers anys..
L'existència és efímera per tots.
DEP
Fa tempos vaig llegir Afirma Pereira i em va agradar moltíssim... Una llàstima que hagi mort jove encara.
Li has dedicat un bonic escrit Anna Maria!!!
MARTA VALLS
Afirma Pereira és l'únic llibre que he llegit de Tabucchi, i em va arribar al fons del cor. Em va emocionar profudament i em va fer pensar que la professió de periodista és una gran cosa, sí senyor! Pereira, amb les seves truites i, al final de la vida professional, amb una lucidesa i una coherència amb ell mateix extraordinàries. :-)
Reconec que no he llegit res d'en Tabucchi. Serà qüestió de començar!
Bona tarda, com saps m'encanta Pessoa i com no també Tabucchi, bé sempre ens quedan els seus llibres..... un petonet
Mercè Sanchis
No he llegit res d’Antonio Tabucchi, em sap greu no poder opinar però em proposo fer-ho ben aviat . És una pena que ens hagi deixat. Descansi en pau.
Meravellós homenatge
Massa jove per morir !!, però tenim els seus llibres per recordar-lo...descansa en pau Antonio Tabuchi. Gràcies Anna, per l'homenatge !! Tura.
Ahir quan va dónar la notícia, no se perque, vaig pensaar en tú.
Un merescut i preciós homenatge. Ancara l'hi quedava molt per fer.
Descansi en pau Antonio Tabuchi.
Moltes gràcies Anna.
Carme Luis
Gràcies per recordar en Tabucchi en aquest espai.
Ens queden les seves paraules, els seus pensaments... d'alguna manera, tots els autors que ens han deixat físicament han passat a l'eternitat amb les seves obres.
Petons!
Un gran escriptor. Molt trist que ens hagi deixat.
...uf, sí, encara no tocava... però almenys ens resta la possibilitat de llegir-lo. I tan fàcil com passar per una biblioteca pública:
http://issuu.com/bibliotequescat/docs/tabucchi
http://cultura.gencat.cat/biblio/guiesdelectura
Molt bonic aquest post, i de segur que a més d'un ens ha fet venir ganes d'anar a cercar un llibre de Tabucchi. Aquest serà el millor dels homenatges!
Publica un comentari a l'entrada