Presentació de "Temps era temps"

Ahir dissabte 10 de març, a la Biblioteca Sagrada Família, va tenir lloc la presentació del cinquè volum publicat per ARC-Editorial Meteora: un llibre amb 24 relats seleccionats entre els presentats al "Concurs ARC de Narrativa Breu 2011. Temps era temps".

El títol  ja ens ho diu tot: es tracta d'un recull  d'històries que tenen el pas  del temps com a fil conductor. Amb un pròleg de luxe signat per l'escriptora Maria Carme Roca, el llibret fa molt de goig.  Tanmateix, no s'escau que jo, essent una de les autores i part implicada en la presentació, en confegeixi la crònica.

Per tant, simplement diré que va anar molt bé. Ens vam tornar a trobar tota la colla dels relataires, familiars i amics. La nostra presidenta, Sílvia Romero, va fer un parlament carregat d'agraïments i de simpatia, va esmentar la necessària lluita per la llengua catalana i va recordar-nos (molt oportunament) que aquests projectes no funcionen sols. Per més normals que ja  semblin (no debades parlem del cinquè llibre), sempre generen molta feina i exigeixen  un gran esforç i dedicació de tots els implicats. Des d'aquí, jo també vull aprofitar per donar-los les gràcies.

Tot seguit, Liudmilla Liutsko, autora del relat L'època del socialisme... pel camí del comunisme: com era la vida del poble llavors, va fer-nos un recorregut (per emmarcar el seu text) a través de la història de la Unió Soviètica  des de la Revolució fins a la caiguda del Comunisme. Fou una intervenció molt treballada i interessant, amb suport gràfic inclòs.

El colofó aquest cop va consistir en una insòlita sorpresa: una representació teatral (text escrit per Mercè Bagaria) que vam posar en escena alguns de nosaltres (amb poc ofici però amb molt bona voluntat, això sí) i que feia (sense desvetllar res) al·lusió als relats del volum. Havíem assajat poc (per no dir gens), però vam tenir molta merda i ens ho vam passar molt bé. Al final, les coses que es tiren endavant amb il·lusió, tenen molt guanyat. Jo crec que el públic en va gaudir.  

La meva humil contribució fou en el paper de bruixa, naturalment, perquè una bruixa és la protagonista de Res no és etern, el conte amb el qual  he contribuït al recull. Me'n vaig endur al teatre la meva bruixa Clotilde (Cloti per als amics) i apa, a l'aventura de les taules! La Cloti va tornar a casa cansada, però feta una diva.  

Un dia magnífic, coronat per un esplèndid dinar de germanor, que va representar per a tothom un renovat compromís amb l'engrescador projecte dels Relataires en Català.

Per molts anys a tothom, amics!