El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 31 d’agost del 2013

La botiga dels records perduts, d'Anjali Banerjee

 
 
 

Una vídua recent que se sent perduda... una illa plujosa al nord de Seattle... el somni d’una botiga de roba vintage... una gata blanca i peluda amb un ull de cada color...

 


Amb aquests ingredients, la canadenca d’origen indi Anjali Banerjee teixeix una novel·la senzilla i agradable, amb una trama lleugera de lectura deliciosa. La vaig comprar en un impuls fa pocs dies, en una visita turística a la Llibreria 22 de Girona. No en tenia cap referència, però la seva coberta, amb la carona d’un gat reflectida en un mirall, em va cridar poderosament l’atenció. Com que no és gaire llarga i es llegeix molt bé, ja l’he acabat.  
La botiga dels records perduts no és una gran novel·la, però tampoc no té pretensions de ser-ho. Es tracta més aviat d’un text amable i saborós que reflexiona, amb essencial simplicitat, sobre la pèrdua, les relacions humanes, els contratemps que afecten la nostra vida, la dificultat de tirar endavant, la solitud.
No explicaré l’argument. En realitat, no posseeix gaire complicació. Dues veus narratives. D’una banda, la del narrador en tercera persona, però focalitzat en el personatge de Lily, la protagonista. D’una altra, la visió en primera persona de la Mixeta, la gata. Així de senzill. Entre les dues desgranen una història d'atmosfera sobrenatural, amb esperits que pul·lulen amunt i avall amb normalitat. Per contra, la trama ens aboca bàsicament a la quotidianitat i a la lluita diària. Enmig de tot, la necessitat de superar el fet que aquesta quotidianitat es trobi situada en el marc de les terribles proves que, de tant en tant, ens depara el destí.    
 

 

La botiga dels records perduts és, en realitat, la narració d’un viatge. Un viatge que va de la foscor a la llum, un viatge en el qual la protagonista necessita retrobar-se, reconciliar-se amb la vida, recomençar. Per ajudar-la, trobarà un ésser angelical, la dolça gata. I, en el camí, s’adonarà que no té l’exclusiva del sofriment, sinó que el món és ple de gent amb problemes.
Un llibre idoni per a qui no es vulgui complicar gaire la vida i desitgi, simplement, passar una bona estona en una idíl·lica i humida illa carregada de sorpreses.  
 
 
 
 

9 comentaris:

Unknown ha dit...

Deu ser d'aquests llibres, com dic jo, per a relaxar-se entremig de lectures més denses.
Gràcies per la recomanació!
Petons!

Anònim ha dit...

Amb la teva resenya, ja me n'he enamorat, el compraré segur!

Carme Luis

Jordi Canals ha dit...

La botiga dels records perduts, d'Anjali Banerjee, una novel.la per a llegir abans que s'acabi l'estiu.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

"Enchanting Lily", oi? N'he sentit parlar, molt positivament, per cert, però no l'he llegit ni cap altra noveŀla d'aquesta autora. Potser la buscaré perquè estic en un moment que només aguanto llegir noveŀles o bé juvenils o bé tranquiŀles. Les noveŀles (o peŀlícules) dures, ara mateix, em causen molt malestar. Gràcies!

Gemma ha dit...

L'he demanat al meu llibreter així que et vaig veure amb el llibre a la foto que vas penjar. En va semblar, com a tu, una tapa molt dolça i espero que en faci passar uns tranquils viatges de Bus.

Anònim ha dit...

A mi també em va cridar l'atenció la portada de la novel·la; a més, has posat unes fotos precioses a la ressenya!
Gràcies Anna!
Tura

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ja dic. No ès cap gran novel·la, peròmfa de bon llegir.

Jofre Pervez ha dit...

A mi em va encantar..per la seva dolçor I senzillesa..es un llibre "facil" però amb moltissim sentiment.. totalment d'acord amb les teves psraules que em fan venir ganes de rellegir-lo.. una abraçada.

txeli ha dit...

ME'l va regalar la meva tieta, de segona mà perquè era seu.. M'ha encantat. Si una lectura molt fluida i amena. M'ha fet volar molt la imaginació. Molt recomanable!