El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 16 de juny de 2014

Un somni acomplert: tornada a la Shakespeare and Co.






El dia 6 de desembre de 2010, vaig escriure un article intitulat Shakespeare and Co., Antiquarian books (vegeu aquí) tot parlant de la mítica llibreria parisina. Era una lloança claríssima, l’exaltació lírica i melangiosa d’un lloc que m’encanta.
Aquest cop no descriuré la llibreria, per tant. Però si teniu ganes de llegir el primer article, veureu que, cap al final, jo expressava ˗amb dolor contingut però evident˗ els meus dubtes sobre la possibilitat de poder tornar-hi. Les dificultats familiars que, per motius de salut, se’m van presentar a partir de l’any 2003, em van fer creure durant molt de temps que viatjar com abans em resultaria molt difícil, per no dir impossible. Sortosament, m’estava equivocant. Ara sé que no podem pressuposar res, que les coses canvien sovint i que, per bé i per mal, és un error avançar l’esdevenidor. I és que, darrerament, sembla que la vida, contra tot pronòstic, ha volgut reservar-me algunes sorpreses, entre les quals una de grossa. Un somni atresorat dins meu en un compartiment especial, folrat delicadament amb paper de seda: el retorn a París.   
Alguns pensareu que hi ha molts tòpics en tot això, però per a mi París és realment una ciutat única, magnífica, refulgent; un indret màgic, sembrat de referències i d’al·lusions històriques, artístiques i literàries que et surten al pas en cada racó, en cada plaça, en cada carrer. Un lloc carregat de records, on sempre he estat feliç, i que roman habitat per les ànimes dels qui el van poblar, recórrer i engrandir durant segles i segles.
No puc dir noms, perquè no acabaria mai, però sí que compartiré una efemèride, ves per on. Avui, dia 16 de juny, se celebra el Bloomsday. El Bloomsday és la festa que commemora anualment l’obra magna de James Joyce, l’Ulisses. Com recordareu, el seu protagonista es diu Leopold Bloom i tots els fets que la novel·la recrea succeeixen a Dublín en un sol dia, precisament el 16 de juny de 1904... 
I ara us preguntareu... Què tenen a veure Dublín, Joyce i el senyor Bloom amb la Shakespeare and Co., un llibreria de vell a la rive gauche del Sena, en el límit del Quartier Latin de París? Doncs molt fàcil. Com vaig remarcar en el meu primer article, la Shakespeare and Co., en els temps pretèrits en què encara les editorials i les llibreries eren una mateixa cosa, va ser la primera a atrevir-se a publicar l’Ulisses, aquella obra rupturista i enorme que canviaria la narrativa mundial per sempre.



Però tornem a París. La primera felicitat d’aquesta nova visita va raure en poder trepitjar la llibreria amb el meu germà petit, ja que mai no havíem estat junts a la ciutat. Compartir amb ell l’experiència de la Shakespeare significava molt per a mi. I espero que també per a ell, un matemàtic que escriu, amant dels llibres i dels llocs especials. Quan hi vam arribar, vam descobrir que l’alegria de ser-hi s’ampliava amb un petit i inesperat obsequi. Un detallet insignificant, però tan bonic i oportú que semblava una mena de conjura del destí, que havia decidit portar-se bé. Em refereixo a l’aparició d’un preciós gat blanc que feia les delícies de tothom amb les seves posturetes, ben escarxofat damunt del tendal de la llibreria. Vam quedar extasiats. Evidentment, la cosa no podia començar millor. Shakespeare and cat.  





Tot ignorant olímpicament la multitud de turistes que ens envoltava, el meu germà i jo vam fer cap a l’interior. La llibreria continuava tan suggeridora com sempre, fins i tot una mica més neta de com la recordava. Vam recórrer les lleixes amb atenció, vam baixar i pujar les empinades escales, ens vam aturar en els minúsculs i diversos espais de lectura i tertúlia, vam gaudir del balcó frontal... Estàvem emocionats... Però, de sobte, oh, desgràcia! Antipàtics rètols ens avisaven que no es podien fer fotos. Ah! Contratemps fatal!
A veure, m’heu d’entendre. No és que jo pateixi complex de japonesa, però comprendreu que els blocaires (també coneguts com a bloggers) necessitem testimonis gràfics per poder amanir els nostres posts. Jo tenia molt clar que volia escriure aquest article, però era de calaix que, sense fotos, la cosa no funcionaria igual de bé. Així que em vaig convertir, durant una estona i amb la complicitat rondinaire del meu germà, en una mena de furtiva paparazza de llibres, tot intentant esquivar ˗amb posat innocent de senyora respectable (quina fal·làcia!)˗ la mirada inquisitiva dels dependents de la llibreria.
Com podreu veure tot seguit, no vaig voler abusar. Hauria estat temptar la sort, però com a mínim vaig aconseguir fotografiar el nom d’algunes seccions, les dels gèneres que més gràcia em van fer, i algun altre racó. Menos da una piedra.
El meu germà i jo ho vam passar la mar de bé. Va ser una visita ràpida, però la recordarem sempre. Tornar a la Shakespeare and Co., el retrobament amb la ciutat de París, ha estat per a mi com un bàlsam reparador. Hi he anat amb els meus pares i els meus dos germans, en una experiència familiar inoblidable, i el conjunt de vivències adquirides m’ha ajudat a comprendre que no hi ha res dat i beneït, que tot a la vida, tot, es troba sempre en constant moviment.
Feliç setmana, lletraferits.
Nota: Us enllaço aquí un bonic article que va escriure l’estimada amiga Teresa Ugas quan va viatjar a París i va visitar la llibreria després d’haver llegit el meu primer text.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Com m'agrada Paris, i com m'agradarà la propera vegada que hi vagi, entrar a questa llibreria. Sempre hi trobo coses noves, sempre tornaré a Paris.

Gràcies.

Marta Valls

Jofre Pervez ha dit...

Com un somni, París sempre desprèn màgia i un misticisme que no sabria descriure. I dins aquest embolcall màgic, per els lletraferits la Shakespeare and Company es com una avantsala al paradís. M'ha encantat llegir-te. Quines ganes de tornar a París!

Elies ha dit...

Per mi també va ser una experiència bonica i sensible, així com la resta del viatge, realment especial.

Una abraçada.

Yves Gerbeau ha dit...

Ep!!!
Doncs sí, la vida dóna girs inesperats! Queda clar! I ben contenta que deuries estar! Segur!
Tots tenim els nostres llocs sagrats, no? Llocs que no tenen perquè tenir motius religiosos, però sí místics. Un poble, una casa, un raconet en una plaça... un indret al cap i a la fi que ens evoca uns records sublims.
Ara bé, haig de dir que normalment el retorn als llocs sagrats porten regustos complicats... El que un dia va ser màgic pot adquirir simplicitat atroç i destrossar-nos la llegenda pròpia... M'alegro no fos així en el teu cas!

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona Anna! Jo fa molt temps que no hi he estat. Espero tornar-hi, si pot ser, aquest mateix estiu passaré per la Shakespeare and Co. Gràcies per recordar-m’ho.

Anònim ha dit...

Llàstima no conèixer aquesta llibreria en un viatge que vaig fer a París. He llegit les dues cròniques teves i la de la Teresa, tot un lloc digne de visitar. No seria que el gat ja t'esperava per fer-te els honors? El post m'ha recordat una mica "Midnight in Paris". Per guardar :)

Àngels Freixa

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots.
Yves, en aquest cas era difícil, a menys que la llibreria hagués canviat, que em decebés. És un lloc emblemàtic, ja hi he estat diverses vegades. No pot decebre, perquè ja saps què és. Quant a la resta de la ciutat, no crec que a París pugui passar del tot això que comentes. És massa enorme i té massa coses.
Colette, l'escriptora, deia que París és l'única ciutat del món on no cal ser feliç. T'agrada igualment.
Ara bé, sí que hi ha una cosa que molesta cada cop més quan hi vas. La quantitat de turistes. Però, és clar, nosaltres no tenim cap força moral per rondinar, perquè som turistes al cap i a la fi. Però jo em poso en el lloc dels habitants de la ciutat i ha de ser esgotador. Com ens passa a Barcelona, si fa no fa.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Marta, Neus, Jordi, Àngels, gràcies, repeteixo.
Suposo que és veritat que agafen ganes de tornar-hi llegint el post.
Àngels, el detall del gat va ser com la cirereta del pastís.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Elies: Mil petons.

Emili Gil ha dit...

Què puc dir de París que no s'hagi dit? No res, perquè a París sempre s'hi torna. I si no hi tornes el portes dins. Toujours. :-)

Teresa ha dit...

Ohhh!!! Gràcies, Anna, estimada!
No oblidaré mai la visita a aquesta llibreria, que vaig conèixer gràcies a tu. Jo també espero tornar-hi algun dia, i d'alguna manera o altra sempre hi seràs tu present!
Petonets!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Emili, pensava que diries quelcom semblant. París/Sirap.

Grácies, Teresa. Compartim també això, eh?

JOSEP Mª Panades ha dit...

París és una ciutat a la que tornaria i tornaria molts cops. Però és curiós com una història pot fer-nos recordar una altra de pròpia. En aquest cas, m'ha recordat la meva visita a Galway (Irlanda)a on la meva filla gran estaba fent un curs intenssiu d'anglés i a on vaig entrar en una lliberia de vell per comprar Ulisses en versió anglesa, obviament, una lectura que, per cert, em va fer dubtar del meu nivel d'anglés (que jo suposava bastant avançat)per la dificaultat que vaig trobar per desxifrar l'entrellat d'aquesta novel·la. Però això ja és una altra historia.
Una abraçada.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hola, Josep Maria
Gràcies per passar per aquí.
Em sembla que l'Ulisses és difícil de desentrellar en anglès i en qualsevol llengua. :-)
Una abraçada.

Tura Nogareda ha dit...

Paris, sempre Paris! Dubto poguer-hi tornar, però no cal desanimar-se...a vegades la situació millora i tot canvia...me'n alegro que us ho passèsiu tan bé...la llibreria és un somni per tots els qui estimem els llibres! Tinc de tornar-hi, hi ha molt per veure!
Gràcies Anna per la crònica!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tu, Tura! Ai, París, París!

Anònim ha dit...

Me n'he alegrat tan del vostre viatge, us admiro molt. Quan torni a Paris, visitare aquesta llibreria sens falta, i penasaré amb tu segur. A Paris, sempre hi tenim coses pendens Oi?

Gràcies

Carme Luis

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sempre, Carme. París no s'acaba mai!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Me'n recordo molt bé de l'article que vas escriure sobre la Shakespeare and Co. Estava segura que aquesta visita a París et duria a la llibreria i que tard o d'hora ens en diries alguna cosa, tal com ha estat. Ara que, mira que una persona seriosa com tu (segons es miri) fer de paparazza! Ah, però paparazza de llibres, és clar!
Em fa molt contenta que hagis pogut tornar a París (i retornar a la infancia també, amb els germanets i els pares; m'imaginava que feliç devies ser) i a la llibreria ―amb un gat i tot!―.
Ciutat bonica, família bonica i viatge bonic. Una bona manera d'omplir-se de felicitat per anar endavant una bona temporada. Muac!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Potatito meva!!!!