El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

divendres, 27 de març de 2015

Dia Mundial del Teatre 2015






Com sempre en aquesta data, El fil d'Ariadna no pot deixar de commemorar la celebració del Dia Mundial del Teatre.

Enguany he pensat reproduir un fragment de Primera Història d'Esther, de Salvador Espriu. Es tracta d'una obra complicada, de difícil representació (de fet, el mateix autor va dir que no va ser escrita per ser representada), però que tot i així s'ha posat en escena en diverses ocasions. La darrera a la Sala Petita del TNC no fa gaires anys (en vaig gaudir molt).
 
En qualsevol cas, el fragment que tot seguit trobareu s'entén molt bé. És una cançoneta que canta el personatge d'Esther amb aparent frivolitat, però que, com veureu, parla dels temes eterns d'Espriu: la mort, el record, el temps passat. 
 
Espero que us agradi, lletraferits.    
 
 
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
 
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
 
Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.
 
Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.  
 
 
 
 
 
No deixeu mai d'anar al teatre, lletraferits.
 
 


9 comentaris:

Anònim ha dit...

No conec aquesta obra. Molt bonic Anna.
Gràcies

Àngels

Jordi Canals ha dit...

Espriu m’agrada molt! D’acord que, a vegades, es fa difícil captar els seus missatges, però en ells sempre hi destaca el seu univers lingüístic i molt especialment en aquesta peca teatral, Es diu que potser el fet d’haver d’evitar la censura donà a l’obra més problemes de comprensió però com sempre Espriu aconsegueix dir-nos quina és la seva opinió sobre l’estat de la llengua catalana. El fragment que has transcrit: extraordinari!.

Anònim ha dit...

M'agrada molt Espriu i aquest poema penso que es un dels millors. Has estat encertada amb la tria.

Moltes gràcies.

Marta Valls

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies. Bé, no és un poema, Marta. De fet, com dic, és una cançó que apareix dins l'obra de teatre i que canta un dels personatges, Esther.

Gabriel ha dit...

Un bon apunt amb uns bons versos d'un gran autor per un dia ben reivindicatiu pel món del teatre.Enhorabona!

Tura Nogareda ha dit...

És preciós, tant l'article com la cançó! Gràcies Anna!

Teresa ha dit...

Gràcies per compartir aquesta perla, Anna, no la coneixia.... Fa temps que no vaig al teatre... massa!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Bona tria, aquesta obra d'Espriu (i la cançó). A mi m'encanta el teatre!!!!! Hi vaig poc, pero (car o complicat d'anar-hi).

Aineta ha dit...

Hola, http://palabrapunto.blogspot.com.es, te ha nominado a dos premios, me haría ilusión que participaras, es un juego, mas información en http://palabrapunto.blogspot.com.es
saludos