El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimecres, 29 de juliol de 2015

Cants de sirena negra, de Sebastià Bennasar









He de reconèixer que, malgrat l’amistat que ens uneix, encara em sorprèn descobrir les dues veus que conviuen dins d’en Sebastià Bennasar. D’una banda, la veu de l’autor irònic, descregut i una mica (o molt) esbojarrat que fa novel·la negra. D’una altra, la de l’escriptor carregat de sensibilitat que fou capaç de compondre una obra tan poètica com Nocturn de Sant Felip Neri i que ara ens delecta amb aquests Cants de sirena negra que ha publicat Edicions Saldonar. I no hauria de ser així, perquè Bennasar posseeix un estil ben propi, inconfusible, però no ho puc evitar.   

Escrita en mallorquí i en segona persona, Cants de sirena negra està molt ben documentada i té la mesura justa. Plena de picades d'ullet (des dels noms dels personatges als dels vaixells passant per segons quins fets històrics), la novel·la evoca amb delicadesa totes les lectures de joventut del seu autor, demostra la seva cultura literària, allò que l’ha fet xalar de valent des que era un lector de la primera volada. Estem davant d’una novel·la d’amor i d’aventures a l’estil dels clàssics del segle XIX. Els fantasmes de Conrad, Melville, Verne i Stevenson, sobretot de L’illa del tresor, es passegen per les pàgines del llibre de manera implícita i explícita, tot aconseguint des del principi fer les delícies dels consumidors.   

La novel·la té la mar com a protagonista. És una novel·la de vaixells, de tresors perduts, de sirenes i somnis. Una novel·la de fars i navegants, amb un vessant mediterrani i un vessant atlàntic i amb moltes històries secundàries dins de la història principal. Com un conte de contes. També és un llibre de viatges. Un viatge de recerca, un viatge iniciàtic, un viatge salpebrat de visites a llocs preciosos i de personatges positius, savis i entranyables. Un viatge refrescant en una canícula insofrible que ens calmarà la calor mentre acompanyem el protagonista en la seva recerca d’aquella sirena negra que un dia el va encisar. 

Explicat així pot semblar poc versemblant, però no ho és. Llegiu-la i ho descobrireu. La imaginació, la fantasia i les aventures formen part de la nostra vida. I de vegades resulta molt difícil saber on comença la ficció i on s'acaba. 

Lletraferits, estic segura que us agradarà. 

8 comentaris:

Anònim ha dit...

De S. Bennasar només he llegit "El país dels crepuscles" que em va agradar molt. Hi ha tant per llegir que cada vegada et dones compte de tantes coses que et perdràs. Aquests cants de sirena són molt encisadors, moltes ganes de llegir-lo.
Gràcies Anna.

Àngels

Anònim ha dit...

Sembla engrescador com els que acostumes a recomanar.

Moltes gràcies Anna Maria


Marta Valls

Tura Nogareda ha dit...

Nocturn de Sant Felip Neri em va agradar moltíssim; si està escrit en mallorquí, em costarà llegir-lo?
Gràcies per la ressenya Anna, per tot!

Anna Maria Villalonga ha dit...

No, no, Tura, és un mallorquí estàndar perfectament entenedor.

Vicenç i Gemma Alemany Colomé ha dit...

Ja no dono abast a llegir .

Carme Luis Tatjé ha dit...

La resenya es tan engrescadora....tal com dius un conte de contes..m'encantaria llegir-lo.

Mil gràcies Anna !

Teresa ha dit...

Gràcies! No me la perdré!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ja me l'he apuntat. Stevenson, sobretot L'illa del tresor, Verne... No me'l puc pas perdre!