El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

divendres, 2 d’octubre del 2015

Les pereres fan la flor blanca, de Gerbrand Bakker





Les meves lectures “no negres” d’enguany, que podeu trobar ressenyades en les entrades anteriors d’aquest bloc, estan resultant autèntiques meravelles. No n’hi ha cap que m’hagi decebut, segurament perquè he triat i m’he deixat aconsellar molt bé. Avui torno amb una altra joia, una perla autèntica que ens ha fet arribar, amb l’exquisidesa que caracteritza tot allò que fa, l’Editorial Raig Verd.
Estic parlant de Les pereres fan la flor blanca, de l’autor holandès Gerbrand Bakker, en traducció al català, excel·lent com sempre, de Maria Rosich. Fins ara, jo no havia llegit res de Bakker, tot i que ja era força conegut per A dalt tot està tranquil  (Premi Llibreter 2012) i Deu oques blanques, ambdues obres també traduïdes per Rosich i publicades per Raig Verd.
Les pereres fan la flor blanca només té 151 pàgines, però són 151 pàgines perfectes, literatura pura que ens demostra per enèsima vegada que la narrativa curta és capaç d’assolir les més altes cotes de qualitat; que és capaç, en la seva essencialitat nua, d’arribar-nos molt endins, de transmetre’ns sentiments universals i profunds, de foradar-nos el moll de l’os. De deixar-nos estupefactes i commoguts, ensorrats i adolorits, agraïts i desemparats.
Tot això i molt més aconsegueix aquesta duríssima novel·la, història terrible de patiment i dolor, però explicada des de la naturalitat i la proximitat, des de la bellesa, la comprensió i l’amor. Bakker se serveix de tres veus narratives, de tres perspectives. Totes tres pertanyen a éssers encara innocents: dos humans adolescents (un quasi un nen) i un gos. El nen i el gos s’expressen en primera persona. L’adolescent, que no sabem del cert qui és, ho fa en tercera. Bakker ens ofereix un exercici fantàstic, molt poc habitual. Aquest adolescent en tercera persona, que cobreix la part més extensa de la narració, expressa de manera diàfana la dual unitat (i perdoneu l'oxímoron) del món dels bessons idèntics. Hi ha dos bessons idèntics amb un lligam indissoluble, extraordinàriament ben avinguts, de manera que la veu narrativa pot ser de qualsevol dels dos. Bakker fa que la veu se’ns dirigeixi des d’un punt distanciat, extern, esmentant tots els personatges (inclòs ell mateix, sigui quin sigui dels bessons) pel seu nom de pila. El resultat esdevé magnífic. Des d’aquest fals punt extern el personatge es pot deixar anar i mostrar-nos la terrible història amb calma, simplicitat i nuesa. Pot dir les coses pel seu nom amb una autenticitat que ens fa esfereir.     
No us vull revelar res de la trama, però es tracta d’una història familiar que ens recorda que vivim subjectes als cops de l’atzar i de la desgràcia. I ho fa des d’un fatalisme contingut. No hi ha extrems, no hi ha llàgrimes, no hi ha exageracions ni detalls superflus. Tan sols un llenguatge serè, tendre i meravellós que ens obliga a caminar inevitablement cap a l’acceptació. Una història d’amor entre germans que m’ha colpit vivament.
No dubteu a llegir Les pereres fan la flor blanca. Us la recomano molt. Jo mateixa penso adquirir així que pugui els dos títols anteriors de Gerbrand Bakker, un autor que m’ha captivat perquè, sens dubte, escriu amb l’ànima a la ploma, a la punta dels dits. 
Que sigueu molt feliços. I que tingueu un bon cap de setmana, lletraferits.
 
 

 

8 comentaris:

Anònim ha dit...

En fas una ressenya prou engrescadora, el tindré en compte.

Moltes gràcies i bon cap de setmana també per tu.

Una abraçada!!


Marta Valls

Anònim ha dit...

Quina ressenya Anna! Aquest no me'l puc deixar perdre, en prenc nota.
Gràcies.

Àngels

Anna Maria Villalonga ha dit...

és que és un llibre preciós, Marta i Àngels. Us encantarà.

Jordi Canals ha dit...

Molt agraït per la teva bona informació sempre densa d’idees literàries i engrescadores, que fan que sigui una bona ajuda a l’hora d’escollir la lectura.
Una abraçada!!!!

Unknown ha dit...

La teva resenya, m'ha robat el cor !!
Me l'apunto.
Moltes gràcies Anna
Una abraçade

Unknown ha dit...

No dubtaré en llegir-lo!
Gràcies!!
Una abraçada!

Jofre Pervez ha dit...

Engrescadora ressenya. Aquest no el deixo escapar. Gràcies !

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Caram, caram, una noveŀla que no em vull perdre. Ara no sóc a casa, però quan hi torni, m'apunto aquesta noveŀla i aquest autor. Moltes gràcies!