El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 28 de maig de 2016

Ex 12, 1-42, de Neus Llorens


Un nou relat, aquest de crua i dolorosa actualitat, escrit a cops de realitat per Neus Llorens, una altra de les estudiants de l'assignatura de Coetanis. Empra material de la mitologia cristiana, fins i tot el nom del relat és un versicle bíblic, per establir terribles paral·lelismes. Espero que us agradi, lletraferits. A mi m'ha emocionat molt.  

Moltes gràcies, Neus.





Ex 12, 1-42


Feia temps que duien les sandàlies lligades, i efectivament van fugir a corre-cuita del tirà. Algunes cases encara tenien portes i llindes, i hi havia sang, sí. És clar que hi havia sang: sempre hi ha sang a les guerres. Pobre poble esclau! Esclau de no poder protegir els fills, esclau de la fam, esclau de la impotència i d'unes lluites de poder que els escombraven sense contemplacions.

Va ser un èxode massiu perquè no hi havia alternativa. Alguns van creuar el mar -no precisament a peu eixut- i d'altres van fer els seus quaranta anys pel desert. Menjant només herbes amargues, amb la promesa d'una terra que regalima llet i mel.

Quan van arribar a la terra promesa, però, algun altre faraó havia aixecat un mur. "Ningú vol menjar herbes amargues, sabeu? Nosaltres també tenim problemes". Un egoisme ancestral de pobles que n'esclavitzen d'altres s'obria camí entre les reixes en forma de gas lacrimogen, ofegant, cegant i assassinant aquelles apàtrides formiguetes invisibles.



Neus Llorens, maig 2016


4 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

I tant que és tràgicament actual. Molt emotiu.

Assumpció Cantalozella ha dit...

L'entramat dels 2 moments de la història de les societats humanes produeix un impacte que només un /una bona escriptora sap aconseguir. L'enhorabona estudiant i professora!!!!!

xocolata amarga ha dit...

Moltes gràcies a tu, Anna, per compartir-lo!

Neus

Vicenç i Gemma Alemany Colomé ha dit...

La trista , dura i eterna realitat.
Felicitats Neus .