El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 25 d’agost del 2019

Un descans que em mereixo




Per motius de saturació i cansament, per la convicció que no puc arribar a tot i que ja fa molts anys que em trobo en aquesta tessitura, he decidit durant aquest estiu deixar aquest bloc. Em fa una pena enorme i no vol dir que sigui per sempre, però necessito un descans de manera inapel·lable. La responsabilitat d'acumular tants llibres que la gent m'envia i que no tinc temps material de llegir quan toca, així com la meva inoperància a l'hora de passar de tot i no donar-hi importància, m'han obligat a prendre aquesta decisió. 
Ho volia comunicar abans que acabés el mes d'agost. Espero que comprengueu que tinc ganes de llegir allò que em vingui de gust, de triar jo el llibre i no de sentir-me obligada a llegir el que algú espera que llegeixi. D'altra banda, la meva autoexigència a l'hora de fer unes ressenyes amb una mínima qualitat, també m'esgota moltíssim. 
De moment, comentaré les obres succintament a facebook i a twitter i res més. 

Gràcies per la fidelitat, de tot cor.
Lletraferits, no és un adéu, és un fins aviat. 


5 comentaris:

Monyofiné ha dit...

Ben fet Anna. "Quan una persona està mal en un lloc anar-se'n és una bona opció" (llegit hui a twitter) i és que si et sents a disgust... la "feina" no es gaudeix, i tu mereixes gaudir les lectures.
Fins prompte (et buscaré a facebook i twitter ;)

Anònim ha dit...

Però és blog, no bloc...oi?!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Em costa dir blog, quan tenim un mot propi. Va ésser una decisió que va fluctuar molt de temps. Encara poso bloc sense adonar-me'n. Tampoc no passa res. Estic dels anglicismes fins al gorro.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Havies comentat aquesta decisió, però no en el blog mateix. Entenc els motius, que necessites llibertat, no del blog per se, sinó de l’obligació que ha esdevingut ressenyar i ressenyar tots aquests llibres, que t’envien, en el blog(s). Sé com ets de responsable (t’haurien de donar un premi a la responsabilitat), i com que jo també en sóc, encara que no arribi al teu nivell, comprenc perfectament la teva saturació, cansament i necessitat de descansar.
Lletraferida i negrota número u: fins aviat!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, estimada. Estic aprenent a mirar per mi abans que no pas pels altres.