Els dies sense fi, de Jaume Benavente

 

Fa força anys que ens coneixem, amb en Jaume Benavente. He llegit bona part de la seva obra i ell sap que la valoro enormement. És un gran escriptor, un dels pocs que ha aconseguit fer-me plorar d’emoció i plaer. Va ser amb el meravellós llibre L’home que llegia Miquel Strogoff, de 2018, publicat per Més Llibres.

Ara Jaume Benavente ens ofereix, per a gran delectació dels seus lectors, un altre títol digne de ser atresorat en qualsevol biblioteca. Em refereixo a Els dies sense fi, publicat per l’Editorial Bromera. El text, un dietari novel·lat absolutament fidel a l’estil pausat i meditatiu de l’autor, m’ha recordat moltíssim un altre dels seu llibres, també absolutament recomanable: Dietari de Porto, de 2013. Ambdós tenen en comú la fusió entre la literatura del jo i la ficció més estricta, en una convivència deliciosa que ens impedeix deixar de llegir.  

Els dies sense fi, que arrenca de la pandèmia i de l’ingrés de l’escriptor i la seva dona a l’hospital, perquè van caure a la primera onada, és un personal, reflexiu i riquíssim retrat d‘aquells dies que semblaven no acabar-se mai. La malaltia, la por a la mort, la convalescència, la curació, la família… Tot ho trobem en unes pàgines que, de mica en mica, es fonen amb l’exposició de la teoria literària de l’autor, la incursió de la ficció enmig de la realitat, l’observació minuciosa de l’entorn, la profunditat de pensament, els dubtes, les incerteses, els viatges, els records, la naturalesa i la ciutat, la lucidesa i el somni. No hi ha res banal en aquest escriptor peripatètic que ho analitza tot detalladament, que contempla i escodrinya amb els ulls i amb l’ànima, que comparteix amb nosaltres els seus gustos literaris, artístics, musicals i la seva inevitable naturalesa errant. Jaume Benavente és un home sensible, preocupat per la justícia social i que sent en carn pròpia el dolor que causa la lletjor i la iniquitat del món on vivim. I, a més a més, Jaume Benavente és crític i sincer, amb ell i amb els altres. Per això la seva paraula brolla i dona cos a un literatura íntima i necessària en els temps que corren.  

No deixeu passar Els dies sense fi. No us en penedireu.

La ressenya s'ha publicat també a L'illa dels llibres.