La dolça i amable llibretera de la llibreria Ona, l’estimada Montse
Úbeda, em va regalar aquest volum per al meu aniversari. Ella és així, generosa
i detallista. De seguida que li va arribar, sabia que el llibre m’agradaria.
Era una aposta segura, perquè coneix perfectament el meu amor pels gats. Però
també la va encertar amb l’autora, Doris Lessing, una escriptora que admiro
profundament i que sempre he gaudit molt.
A Gatos ilustres (no
m’oblido d’esmentar la preciosa edició de Lumen ni les espectaculars il·lustracions,
deliciosament realistes, de Joana Santamans), Lessing ens traspassa sense
intermediaris la seva experiència gatuna
de tota una vida. Des dels anys d’infantesa a Àfrica (va viure força temps en
una granja a Zimbabue) fins a la seva edat adulta a Anglaterra.
Amb una tendresa infinita i una observació acurada, la ploma de
Lessing ens obre tot un món. Un món curull de bellesa, secrets i enigmes, el
món misteriós dels gats i de la seva relació amb els humans. Es tracta d’un
esplèndid text autobiogràfic on els gats són els únics protagonistes. La
meravellosa capacitat narrativa de Lessing ens absorbeix i ens introdueix en un
espai únic, on tots els qui tenim gats ens sentim com a casa, absolutament
partícips i identificats.
I és que, no cal negar-ho, els amants dels gats som una
secta. Tothom que experimenta el contacte i la companyia d’un d’aquests felins,
ni que sigui un sol cop a la vida, descobreix un univers tan màgic i sorprenent
que difícilment se’n podrà sortir.
Moltes gràcies, Montse.
Moltes gràcies, Montse.
1 comentari:
A mi també m’agrada molt Doris Lessing. I els gats. Hauré de llegir aquest llibre!
Publica un comentari a l'entrada