Una petita ressenya sobre la novel·la que acabo de llegir, Maleït karma, de l'autor alemany David Safier.
Una història lleugera, imaginativa, divertida i àcida que ha tingut força èxit arreu del món.
Com us vaig explicar el dia de Sant Jordi, jo no en sabia res, però la vaig descobrir en una paradeta de la plaça de Sants i la seva portada em va cridar l'atenció. Així de senzill.
En llegir la sinopsi de la contraportada, vaig pensar que ja m'aniria bé disposar d'una lectura sense complicacions en els moments de necessitat de desconnexió de la feina que m'aclapara. I la vaig comprar.
Maleït karma és, per damunt de tot, un llibre distret per passar una bona estona. No resulta tan hilarant com podria semblar a primera vista, tal vegada per la traducció al català, que no crec que es complagui en l'histrionisme desmesurat. És possible que en la llengua original o en altres traduccions aquest aspecte s'hagi desenvolupat amb més força. I jo trobo que seria desitjable, perquè un pèl més de "ganxo" (que aconseguís arrencar una riallada sonora i no només un somriure) li escauria a la història d'allò més bé.
Com de costum, no tinc intenció de reproduir l'argument. Només diré que una divertida cadena de reencarnacions per tal d'acumular bon karma és allò que pateix la protagonista, una exitosa presentadora de televisió, després de morir d'accident de manera traumàtica. La seva vida no ha estat exemplar i, per tant, ha de purgar les males accions passant per un cos de formiga obrera, de conillet d'Índies, de gos "beagle", etc. L'acompanya en tan estrany viatge un personatge històric de gran renom que no esmentaré.
La imaginació de David Safier queda fora de tot dubte. El llenguatge planer i col·loquial i les variades situacions que se succeeixen fan que el lector no s'avorreixi en cap moment i tingui ganes de saber què passa. Tanmateix, per damunt del revestiment jocós i lleuger, Maleït karma no és una obra banal. La ficció humorística li serveix a l'autor per posar de manifest els prejudicis, la hipocresia, les ànsies de poder o la promiscuïtat de la societat actual. Critica moltes coses, encara que sigui des de la més simpàtica tendresa.
L'experimentació amb animals, la crueltat i prepotència de l'espècie humana, el poc respecte envers la natura, la importància que atorguem a les aparences. En una paraula, la pèrdua dels valors. La contraportada de l'edició en català diu: "una faula entranyable que, entre riallades, ens ajuda a reflexionar sobre les prioritats de la nostra vida".
Doncs sí, quelcom com això, malgrat que jo no he deixat anar riallades, sinó simplement somriures. Però no importa. M'he distret i he reflexionat. N'hi ha prou i de sobres. Si algú l'ha llegit, espero que ens en doni l'opinió. I, si no, estic segura que pot agradar-vos, lletraferits.
Una abraçada ben forta.
