Com fa el simpàtic drac que encapçala la crònica, ara sóc davant de l'ordinador per, fidel a la diada, fer-vos cinc cèntims del meu Sant Jordi. Enguany no ha estat tan lluït com altres cops. I no perquè el temps, finalment i en contra de tot pronòstic, no hagi acompanyat, sinó perquè no he baixat al centre de Barcelona com acostumo a fer i, per tant, no he viscut l'ambient amb la mateixa intensitat.
D'altra banda, tinc tants llibres a la lleixa d'espera i en compro tants i tan sovint, que sorprenentment no he dut a terme una de les meves més radicals compulsions. Ha estat només una compulsió petita, que ara us explicaré.
Abans, però, vull manifestar que, en no marxar, he tingut l'oportunitat de passejar pel meu barri (ho faig moltes vegades, però no per Sant Jordi) i he "patejat" botigues, m'he comprat una bossa "estupenda" i m'he trobat amics molt agradables amb qui petar la xerrada.
Però, sobretot, he comprovat que la vitalitat de Sants mai no decau. Hi havia paradetes múltiples de llibres i flors i un bon nombre de gent caminant amunt i avall. Prou quantitat de gent, diria jo, per ser dissabte (dissabte sant per a més detall) i bastant d'hora al matí. El fet que Sant Jordi hagi patit aquesta confluència cronològico-festiva no ha incidit en l'entusiasme veïnal. I encara menys al centre, a jutjar per les multitudinàries imatges visionades més tard a través de TV3.
En qualsevol cas, perquè veieu amb els ulls l'aspecte del meu barri, incloc a continuació un parell de testimonis gràfics, exactament de la Plaça de Sants.
Com veieu, feia un agradable solet matiner. M'he acostat al taulell i he començat a resseguir el material. Mirant i remirant, m'he adonat que l'oferta editorial mediàtica és cada cop més insondable (llibres de periodistes de la tele, llibres de tertulians de la tele, llibres de presentadors de la tele, llibres d'humoristes de la tele). Per tant, he decidit prudentment tirar cap a un altre cantó de la parada. I aleshores m'he trobat amb l'extensió (també insondable) de best-sellers (best-sellers anglesos, italians, suecs, castellans, fins i tot d'aquí: la gran festa del best-seller). Aclaparada, he avançat encara uns metres més enllà.
Però no he trobat allò que buscava, amb la qual cosa m'he hagut de dirigir a la dependenta. "Ehem, ehem. Tindria vostè...?" (no us desvetllaré de quin llibre parlo per quan l'adquireixi de veritat i us el comenti). La noia, amb boca de peix, m'ha fet repetir una vegada el títol i dues el nom de l'autor. Després, ha consultat atentament (amb la mateixa boca de peix) una llarga llista. Finalment, ha preguntat en veu baixa a algú que en sabia més. Ha estat debades. Malauradament, no ens n'hem sortit. "Veuràs, aquest títol no el tenim aquí... hauries d'anar a la llibreria. Saps on és?". I és clar que sé on és, tanoca, en sóc clienta preferencial!
Decebuda perquè els escriptors menys famosos continuen quedant-se tancats dins la llibreria el dia de Sant Jordi -ocasió daurada per a fer-los promoció-, he furgat entre l'oferta de la parada una estoneta més. Ja era a punt de girar cua quan un llibre que jo no coneixia, amb una portada prou vistosa, m'ha vingut als ulls. De seguida entendreu això de la portada, perquè us la poso tot seguit.
Ahà! M'heu descobert! Una portada com aquesta, amb un gos que té damunt del cap un gat i un gat que té damunt del cap un ratolí, evidentment m'estava cridant. És el meu karma, no sé si maleït. El cas és que he comprat aquest llibre, sense cap tipus de referència ni coneixement. Segur que hi ha gent que el coneix, però jo no. Quan el llegeixi, ja us en faré cinc cèntims. De moment, el tinc al meu costat, damunt de l'escriptori, i em continua enviant raigs molt positius.
Per acabar, he adquirit també la darrera novel·la de Maruja Torres, negra que és ella (no la Maruja, sinó la novel·la). L'última obra que li vaig llegir, la del premi Planeta, em va semblar penosa (també vaig pensar que tenia quelcom a veure amb un negre, ja m'enteneu). Però he decidit atorgar-li una nova (i si em falla, última) oportunitat. Fácil de matar, es diu el llibre. Ja veurem.
En fi, lletraferits, aquest ha estat el meu dia. Senzill i sense la proximitat dels escriptors ni de les Rambles. Amb una compulsió mini i un passeig pel barri. Cada any és diferent. Ara toca esperar el vinent, a veure quin pa s'hi dóna. Mentrestant, desitjo que el vostre Sant Jordi hagi resultat excel·lent.
15 comentaris:
Anna Maria, jo si que l'he llegit aquest llibre, vaig riure molt, espero que t'agradi es per passar una bona estona.
Jo he anat a la Catalònia i m'he comprat el de la Shaudin Melgar... a veure.
Una abraçada!!!
MARTA VALLS
Iupppieeee! Et pronostico una boníssima experiència lectora. El llibre de la Shaudin és esplèndid.
I gràcies per donar-me referències del Maleït Karma. Certament, sembla divertit, cosa que em fa molta falta.
Enguany treballo i no tinc l'oportunitat d'anar a passejar, però sí que voldria comentar que, normalment, el dia de Sant Jordi és un dels dies de l'any que compro menys llibres. Hi ha massa gent per remenar entre els llibres polsosos i oblidats que, d'altra banda i com bé ha dit l'Anna Maria, no solen ser a les paradetes. Tanmateix, considero que és una bona jornada per esplaiar-se i creure, com el Joan Perucho, que potser la poesia és l'única flor que ens resta abans de l'autodestrucció. Molt bona diada de Sant Jordi a tothom!!!!
Emili Gil
Doncs jo m’he comprat “Natura quasi morta” de Carme Riera, perquè arran del teu últim comentari em van entrar ganes de llegir-lo i “Com explicar aquest país als estrangers” de Matthew Tree i no he acabat encara doncs tinc algun altre títol en ment que espero caigui abans de tancar les parades. Ara i vaig!
Jo començo per dir, que no he sortit ni penso sortir de casa. Potser el que arrosego i porto dins meu em fà estar un dia com avui a casa. Mùsic, lectura, i escriure com sempre els meus pensaments.
Maldito Karma.. tè el seu punt...
ja em diràs quin!!! a veure si coicidim... amb la Marta Valls
Un altre punt en comù, donar a la Maruja "negra" un altre oprtunitat, que ens explicarà la Diana Dial? La Cora.. el Tony Asmar?.. "Los perros de Riga", del Mankell (per mi fabulós el seu inspector Wallander), i un petit llibret del Miquel Gimènez " El dia que David Niven.." Tal com diu ell en la resenya. El seu pare era el pal del paller, tota una vivencia del anys seixanta...dons jo vaig gaudïr d'aquesta historia que com tot, et fà recordar moments viscuts, com si fos ara. Em falta la Shaudin, perque aqui a Perelada no el tenian, quan sigui al barri de gràcia.. tambè el tindrè..El gendre sempre pensa amb la sogre!!!!Una Diada que sempre treu a tots al carrer i a mi avui m'ha fet quedar a casa... C'est la vie... bona tarda Anna, El teu drac es per tindre'l a casa i fer.li de tant en tant... rons rons!!!
Bé deixant de vanda que "aprofites" molt bé les meves fotos, jo tampoc he tingut sort. El llibre que bolia comprar no l'he gtobat i quan he preguntat fins i tot m'han mirat amb cara rara i algú m'ha dit un no com si demanés una cosa de por ó molt perillosa. Quan el pugui comprar ja el compartiré.
Hola!
Anna, espero que el Manel estigui millor. Dóna-li un petonet de part meva!
Aquest llibre del Kharma li vaig regalar l'any passat a la meva jove; però no me n'ha dit res.
Jo he acabat a la llibreria de Sant Celoni. M'he comprat el llibre de la Coia, i m'he trobat amb la grata sorpresa que ve a presentar-lo al poble el divendres que ve!!! No cal dir que hi aniré encantada!!
També he agafat "Cuentos contados dos veces" d'en Hawthorne, i per regalar "El Cementiri de Praga" de l'Eco, "El Angel perdido" d'en Sierra i "L'home de la maleta" d'en Solsona. He deixat encarregats els d'en Jordi de Manuel perquè no els tenien!
Jo sí aprofito Sant Jordi per comprar llibres; m'agrada l'ambient i aprofito el descompte!
Petonets i fins aviat!!
Anna, el de Maleït Karma el vaig començar, i em va semblar força divertit; per coses de la vida, però, no el vaig poder acabar, així que a part d'això no puc dir-te'n res més. Ja comentaràs què tal.
Jo avui només m'he comprat un llibre (que com tu, ja en tinc prous acumulats a la lleixa de pendents): Ullals, de Salvador Macip i Sebastià Roig. En vaig llegir un tastet, i, a més, com que avui hi he trobat un dels autors a la paradeta, no me n'he pogut estar :). A veure què tal estarà, però pinta bé.
Abraçades!
Tot això que expliques sobre els llibres que es troben a l’abast (en general, si fa no fa, escombraries amb molta promoció) passa aquí a Toronto també. Els taulells de les llibreries són plens de llibres escrits per algú o altre de la televisió o algun politic, o best-sellers d’aquests que no t’expliques ni com han arribat a publicar-se. A la llibreria del meu barri on vaig normalment a comprar llibres, o a mirar si s’ha venut el meu (versió anglesa) que està en un prestatge tocant a terra i tapat per una taula amb best-sellers, doncs una noia que treballa a la llibreria i que estudia literatura anglesa, em va explicar no fa gaire que un autor canadenc, que ven el seu llibre a tonelades i, segons sembla, és dolent de debò, abans de publicar el llibre ja tenia 100.000 dòlars a punt. Va pagar molta promoció i en un no res era un best-seller. No es pot ser pobre.
Però tenim hi ha l’Anna Maria, amb la seva senyera d’activista literària, disposada a donar-nos la seva opinió dels llibres i que es basa només en qualitat. Gràcies!
Gràcies a tots. Lalu, tinc bones referències d'Ullals.
Shaudin, tant de bo aquesta Anna Maria de qui parles pogués realment influir en l'opinió pública i fer-los obrir els ulls.
Teresa, Déu n'hi do. Tu avui has compulsionat més que jo.
Mercè, ens hem de veure. I no està bé que et quedis a casa, home!
Jordi, bona tria. Què t'haig de dir?
Gemma, com és que no has comprat res més? Dona, avui que era dissabte i no treballaves!
En fi, estimats, que ja som dia 24. El temps vola.
Emili, t'he saltat, però ja havíem parlat pels missatges del facebook. Amb tot, tu i jo tenim una trobada pendent molt aviat.
Petons.
Com que ara ja he anat i tornat de la llibreria, et puc dir quins llibres han vingut amb mi a casa. L’un és una noveŀla juvenil, “Emily the Strange”, que em va recomanar molt una de les meves lectores joves –no sé si m’agradarà; té una pinta massa juvenil–, però com que la nena vol saber la meva opinió, cap a casa ha vingut el llibre. Un altre és un llibre de Henning Mankell (encara no he llegit res d’ell), amb en Wallander, però no una noveŀla sinó un llibre de relats que s’intitula (en anglès) “The Pyramid”. De fet jo volia la seva primera noveŀla, però no hi era i m’han dit que serà molt difícil trobar-la perquè és molt antiga (???). També li he comprat un llibre al meu fill que sé que volia, “Empire of Illusion: the End of Literacy and the Triumph of Spectacle” de Chris Hedges. És un llibre sobre l’agonia de la cultura ofegada per tot el seguit d’entreteniments banals que ens envolten.
Sembla mentida això que t'han dit de Mankell, perquè aquí no paren de reeditar-se els seus llibres (en butxaca i no butxaca) tant en català com en castellà.
La Piràmide és l'única de Wallander que no he llegit, tal vegada perquè la meva amiga Maria em va dir que no matava en comparació amb les novel·les. Ja m'informaràs.
Petonets.
Sant Jordi inhabitual, el meu d'aquest any. M'he quedat en l'antiguetat clàsica. El "Dafnis i Cloe" de Longus de Lesbos ha estat el més modern que ha arribat a les meves mans. Els llibres de la meva llista, els hauré d'anar empaitant en altres moments.
Salut!
Toni
Tant de bó al País Valencià, celebressim el Sant Jordi, vaig aprofitar la vesprada de dissabte per a acostar-me a la capital (jo sóc de polbe) a comprar uns llibres per al projecte final d'estudis. No hi ha havia enlloc cap signe de que fós el dia del llibre, molt trist. Sols a una llibreria (no en diré el nom) et feien un 10% de descompte al primer llibre i un 15% al segon.
Publica un comentari a l'entrada