El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 3 d’abril de 2011

Presentació de "Barcelona, t'estimo", de diversos autors (Relataires en català)


Ahir va ser un dia molt especial. El dia de la presentació a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès del llibre Barcelona, t’estimo, un recull de 29 relats dedicats a la nostra ciutat publicat per l’Associació de Relataires en Català i l’editorial Meteora. En un concurs promogut per l’ARC tot recuperant una antiga iniciativa amb el mateix propòsit, són els textos que finalment van quedar seleccionats per integrar el volum. Se’m fa difícil parlar-ne perquè, com la majoria ja sabeu, el recull inclou un conte meu, El llaç vermell. Però, deixant això de banda, puc afirmar sense exagerar que les històries que porto llegides –encara me’n falten algunes– m’han semblat d’una boníssima qualitat.



La ciutat, com si volgués agrair l’homenatge, s’abillà amb el seu vestit de festa, ben abrigada amb el lluminós mantell de la primavera mediterrània. Acollidora, tendra, cosmopolita, a voltes duríssima (com totes les grans urbs), ahir Barcelona es va fer estimar sota un sol refulgent i un cel d’un blau impecable. 
D’altra banda, el marc incomparable de l’Ateneu Barcelonès, indret carregat d’història i de cultura, fou com la cirereta de luxe que culminà el pastís.
L’acte va començar a les 11. La sala era plena de gom a gom, amb un munt de gent que no va poder seure i una escandalosa xerrera que de segur va indignar els usuaris de la històrica biblioteca, situada justament al damunt. Tal era l’entusiasme dels relataires, tots units per la il·lusió de la publicació i de la concorreguda trobada. Petons, abraçades, exclamacions, crits de reconeixement, presentacions apressades.
Tothom es volia saludar, tothom volia tenir el llibre entre els dits.


En el meu cas, com que sóc una relataire molt recent, s’afegeix el problema de no conèixer la majoria de les cares. Posar noms als nicks, posar rostres als noms, reconèixer els relataires que alhora són amics de facebook: una empresa divertida i emocionant, però complicada. A més, a mi em coneixia gairebé tothom gràcies a la meva intervenció en la presentació del primer volum de l’ARC, Garbuix de contes, on vaig gosar parlar en públic en nom de l’amiga Shaudin. A l’inrevés, però, no era així. Jo en coneixia molt pocs. El resultat: també un garbuix, però en aquest cas de descobriments  meravellosos.   
L’acte s’inicià amb el parlament de la presidenta, Sílvia Romero (crec que ben contenta) que ens va explicar el processos de gestació del premi, de funcionament del jurat i de confecció del volum. Tot seguit, vam sentir tres autores, Alícia Gili, Glòria Calafell i Maria Teresa Saborit, la més jove, que ens va delectar amb una intervenció digna del millor orador clàssic.


Aplaudiments, felicitacions i signatures, moltes signatures intercanviades van cloure un esdeveniment d’allò més entranyable. I després va arribar el torn de les fotografies. Aquesta és una altra història. Els que no hi éreu, no us podeu imaginar l’enrenou que es va organitzar. De tant en tant, ens cridaven l’atenció en nom de les pobres víctimes que intentaven treballar a la biblioteca. Tot plegat va resultar esplèndid. Com us podeu imaginar, no vull esmentar ningú per no deixar-me ningú. No vull dir noms de tanta i tanta gent magnífica que ahir vaig conèixer.     
Alguns vam anar a dinar i també aquesta activitat va resultar absolutament plaent, divertidíssima, distesa i engrescadora. Jo m’ho vaig passar pipa. Literalment. I vaig constatar l’empenta de tot un grup de gent que s’estima la llengua, la literatura, que frueix escrivint i compartint escriptura. Gent que es respecta i que és capaç de continuar aprenent amb il·lusió. Aprenent els uns dels altres, amb enorme companyonia. Al bell mig de la ciutat, aixoplugats pel seu confortable caliu, vam compartir un àpat i una sobretaula increïbles.



No vull acabar aquesta crònica tan poc canònica (no és fàcil escriure una crònica imparcial si t’hi sents tan implicat) sense dir quatre coses (no tres ni cinc, quatre).
En primer lloc, agrair a la meva gent que m’acompanyés amb tanta il·lusió. El meu marit Manel, malgrat que tenia un acte propi molt important. La meva filla Mireia, que en tenia un altre. El meu germà Elies, que també es relataire, però la dona del qual estava circumstancialment malalta. I la meva amiga Gemma, entusiasta, amb la que sempre hi puc comptar.
En segon, demanar disculpes perquè no puc penjar aquí totes les fotos. S’allargaria excessivament l’espai de la crònica. De manera que he fet una tria de les fotos que han quedat més bé des del punt de vista tècnic (no estan mogudes) i artístic (on hi sortim més guapos).
En tercer, si algú vol adquirir el volum que m’ho digui i us en faré cinc cèntims de la manera (l’haig de preguntar, ara mateix no la tinc clara).
I en quart (ho veieu com eren quatre?) vull picar l’ullet a la Shaudin Melgar-Foraster, allà perduda enmig del fred del Canadà. Com mai, vaig sentir en la pell que el seu esperit de relataire i amiga m’acompanyava al llarg de la jornada.

Una abraçada ben forta per a tots, amics. Estic orgullosa d’haver-vos conegut i tingueu per cert (ho sento per vosaltres) que ara ja no em podreu perdre de vista.  

Enllaç de l'article publicat a CatalunyaPress el dia 6 d'abril:

29 comentaris:

LURDES ESTRUCH ha dit...

per molts anys.

La Meva Perdició ha dit...

Un bon resum. Quina enveja perdrem el dinar! I records pel teu germà Elies, no recordo el seu nick per seguir-lo a Relataires.

Empar ha dit...

Hola, Anna, vaig estar encantada de conèixer-te. Jo sóc la Xantalam de relats, aquella que està entremig de l'allan i tu, és una foto divertidíssima!! M'hagués agradat xerrar més amb tu, però bé, en una altra ocasió. Felicitats pel llibre!

Mireia Mora ha dit...

Moltes felicitats per la publicació! La tinc a la llista de libres que estan esperant que el màster em deixi temps per a llegir literatura per plaer i no únicament textos acadèmics!

I moltes felicitats per l'acte d'ahir. Senzill, auster, però a l'hora, alegre i viu. Com la mateixa Barcelona de la que parleu als vostres relats i que jo també adoro.

Una abraçada!

Anna Maria Villalonga ha dit...

No té nick el meu germà, es diu Elies Villalonga. Hahahaha.
Sí, Sergi, llàstima que no vas poder venir. Va estar molt bé.
Empar, sé qui ets perfectament. Hahahaha. Sí, ara ja sabem les cares que fem. A veure si en un futur pròxim ens tornem a trobar.
Gràcies a tots.
L'acte va ser auster en la forma, Mireia, és cert, però ple de caliu humà, que és el que importa.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Lulu, gràcies guapa. M'hagués agradat molt que haguessis pogut venir.

Montserrat ha dit...

Gracies per la crònica d’un dia inoblidable!!!

Una abraçada
Montserrat / Naiade

Jordi Canals ha dit...

Felicitats! Moltes gràcies per la crònica. Es ben evident que us ho vareu passar molt bé. Una abraçada!

Núria ha dit...

Una bona crònica que resum a la perfecció totes les emocions desfermades que vaig poder veure en totes les vostres cares, l'ocasió ja ho demanava, la publicació del segon llibre d'un projecte meravellós.

Va ser un plaer conèixe't i novament moltes felicitats pel llibre
petonets

Carmen Luis tTatje ha dit...

Comparteixo la teva alegria, enhorabona i un abraçade.

Elies ha dit...

Moltes felicitats a totes i a tots per aquest projecte que ha vist finalment la llum.
Un acte molt emotiu i clarament ple de felicitat.
Fins a la propera vegada, amics relataires!
Per cert, el meu nick és EliesVF.
Una abraçada.

Duc Engrescador ha dit...

Moltes felicitats, Anna Maria, a tu i a tots els que heu compartit, d'una manera o altra, l'alegria de la culminació d'aquest projecte i la seva presentació en societat.
M'alegro molt que anés tot tan bé i no puc sinó afegir-me a la vostra alegria que fas altament encomanadissa en aquesta crònica.
Quan estigui llegint el llibre, miraré de tenir molt present tot això que ens has explicat.

Una abraçada!

Toni

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots. No he exagerat gens. Va ser súper!!!!

Silvia ha dit...

Ole! Quina crònica més maaaca!!!! Em va literalment encantar coneixer-te en persona i sóc feliç d'haver estat amb el grup. Com dius, l'ambient era exultant. També vull afotos. Ja t'aniré donant la tabarra. Una abraçada molt gran i sincera, Anna. Muacccss.

Silvia-allan de Rc

Teresa ha dit...

Felicitats, Anna!
Saps com m'hagués agradat anar-hi!
He anat a la presentació d'algun altre llibre i sé que és un acte molt emocionant!
Ja m'explicaràs la manera d'adquirir el llibre...evidentment el vull signat i dedicat per tu!!!
Petons, estimada amiga, gràcies per formar part de la meva vida!!

helen ha dit...

Anna Maria!
Moltíssimes felicitats pel llaç vermell i per l'èxit de la presentació! Que bé!! T'ho mereixes! Espero llegir-te aviat!

Gemma ha dit...

Felictats per tots i totes. Ahir vaig assistir a un acte molt espcial per mi isols puc dir que espero que es repeteixi. :)

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Renoi, quina crònica més entusiasta i engrescadora. M’he divertit molt llegint-la, a més de fer-me molta iŀlusió –ja saps com m’hauria agradat ser-hi. Gràcies per esmentar-me (i dues vegades!); m’has fet sentir que realment hi era.
També em fa molta iŀlusió veure com els meus amics (virtuals, sí, però amics) us heu anat coneixent entre vosaltres. La Maite, l’Empar, en Ferran (dels que reconec a les fotografies) i tu, tots junts. És fantàstic. Saps que en Ferran va ser la primera persona que va comentar un dels meus relats, quan encara no coneixia ningú, ni a tu, i jo era ben nova a Internet? Mai no ho oblidaré. I jo l’he comentat moltes vegades i la Maite i l’Empar (tots escriptors magnífics i persones exceŀlents). Tot plegat em fa moooooolta iŀlusió.
La meva enhorabona a tots els relataires que heu participat a “Barcelona, t’estimo”!!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Shaudin. Realment, tots et vam trobar a faltar. I, d'altra banda, entenc que et faci il·lusió que ens coneguem. Va ser molt bonic, la veritat.
Si vas pels murs del facebook, hi trobaràs fotos a dojo.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sílvia-Allan, el mateix et dic. Ho vam passar genial, eh???
Teresa, Helen, Gemma: gràcies a totes. Gemma, gràcies per ser-hi, i a tu Teresa, només lamentar que no hi fossis.
Petons a totes.

Anònim ha dit...

Bon dia!! Ahir no em va deixar entrar. Doncs dir-te anna Maria, que segur que va ser un acte in teressan tíssim i que ara que s'acosta Sant Jordi es un bon moment per comprar el llibre. Una abraçada!!!

MARTA VALLS

Anònim ha dit...

Una crònica molt ben escrita, molt càlida i molt humana, és a dir... una crònica MOLT! ;-)
Com a tal, diu MOLT de tu, Anna!
I tot el que ndiu és bo ;-D

M'alegra haver col.laborat amb algunes imatges: tot i que no parlen i no es mouen, les fotos ajuden a mantenir més viu el record d'uns moments inoblidables.
I ara... a esperar la propera ocasió de reunir-nos físicament, que segur que arribarà...

T'envio una abraçada MOoOoOlt foOorta,
Maite Crespo / Unaquimera a RC

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots.
Maite, és cert. He oblidat de dir que un parell de fotos no són meves, sinó robades d'aquí i d'allà. Una és de la Núria Claverol (la del Sergi amb mi) i l'altra (el grup de dones hiperrecontrasuperguapes) és teva.
Muà.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats... un petonas..
Mercè Sanchis

Yves Gerbeau ha dit...

Moltes felicitats! Pel que expliques sembla un esdeveniment del tot engrescat! Es nota que us ho vau passar bé!
Genial!

Anònim ha dit...

Enhorabona per tot i per tothom.
Ja es veu que va ser un acte entranyable i, bàsicament, feliç.

Lamento no haver-hi pogut ser, però les activitats dels fills et condicionen els horaris i la llibertat de moviments.

A vuere com ho hem de fer per aconseguir el llibre!!!!

Petons,

IO

mercè trias ha dit...

Per circunstancies, alienes no he pogut estar aqui, això que ho tenia ben apuntat a l'agenda.. fins i tot 2 cops, ja que tinc un calendari que val un "potosì" per totes aquestes petites grans coses a fer.
Ara espero que diguis quan podrem tindre el llibre en la tauleta de nit.. o allì òn jo estic, sempre està el llibre, a mi sempre es fàcil de trover.me.. o es el meu nàs... "important de dimensions" o una pila de llibres a dreta i esquerra d'òn soc.
Una crònica entusiasta.. Gracies com sempre i una abraçada!!!!

Glòria ha dit...

Dono les gràcies a tothom i sento no haver continuat la coneixença.
Us estimoooooo!

panxample ha dit...

Va ser un plaer assistir-hi ,i un goig compartir relats amb tots vosaltres.
Avant i ben amunt!