El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 22 d’agost de 2011

Excés de feina: torna un relat meu a "La lluna en un cove"


Evidentment, no és la primera vegada que parlem en aquest bloc de la publicació mensual en català La lluna en un cove. Ho vaig fer fa temps, com a presentació (pitjar aquí) i més endavant quan el seu director, Lluís Miquel Pérez, va venir a Barcelona amb l'objecte de fer-ne una presentació formal i promoure Històries de terror de Bram Stocker (una magnífica traducció d'Emili Gil).   
També recordareu que a La lluna (com l'anomenem carinyosament els col·laboradors), a banda
de sortir diversos relats meus en diferents números, jo hi tenia la secció fixa de crítiques de cine "Fora de cartellera". Ara mateix està aturada perquè la feina m'aclapara, però no he perdut mai la voluntat de tornar-la a reprendre, si encara resulta interessant, en un futur.
Aquesta calorosa nit d'agost, mentre els pesats dels veïns em donen una llauna que no puc obviar, he decidit fer-vos partícips novament del projecte, aprofitant dues circumstàncies que m'afecten. La primera, que en el darrer número de la revista, el 31, hi apareix un conte meu, evidentment inèdit, intitulat: Excés de feina.
La segona, que dos dels meus relats publicats en altres números, han estat nominats al Premi Ictineu 2011 al millor conte fantàstic escrit en català. Es tracta de Qüestió d'olors i Llocs comuns. Aquí us deixo l'enllaç del Premi per si voleu consultar-lo i votar. Com veureu, resten 10 dies per a concloure la primera fase. Si em voteu, puc passar a la segona, on un jurat especialitzat decidirà el guanyador.
El més important, però, es tornar-vos a parlar del projecte, engrescador, boig, temerari, de La lluna en un cove. La lluita per una llengua minoritària és sempre duríssima, però si aquesta lluita parteix de les entranyes d'un territori que, per contingències polítiques, ara resulta terriblement advers, encara és pitjor. Si, a més a més, tenim en compte que els agosarats lletraferits responsables de La lluna aposten pel relat breu (gènere, fins fa poc, escassament valorat) d'autors poc o gens coneguts, la qüestió assoleix característiques d'autèntica follia. I en això estan, aquests valencians enamorats del català i de les bones històries. Us deixo aquí la presentació d'aquest número 31. Ningú millor que Lluís Miquel Pérez per parlar-vos de la seva criatura. Llegiu l'editorial, mireu de què va la cosa, contempleu les novetats i, si en teniu ganes, avanceu en la lectura d'un fragment del meu relat. Si tot plegat us enganxa, tal vegada podeu plantejar-vos participar en una bogeria tan bonica.
Bona nit, lletraferits.  


Annex: No em quedaria tranquil·la si no us digués que el meu germà Elies Villalonga també té dos contes nominats al Premi Ictineu: Blanc sobre negreLaia Deu. Si els llegiu, segur que us agradaran.
D'altra banda, l'amic Emili Gil està nominat en la categoria de traduccions al català, precisament pels relats terrorífics de Bram Stocker.

4 comentaris:

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

M'HO MIRARÉ DEMÀ. TORNO A ESCRIURE AMB MAJÚSCULES PERQUÉ ESTIC CANSADA.

Teresa ha dit...

Ara mateix voto, Anna! Primer llegiré els relats! M'agrada molt llegir pel matí, després d'haver pres el meu cafetó!
Moltes felicitats, per tu i el teu germà. Si nosaltres no defensem la nostra llengua, qui ho farà??
Petonets!!!

Elies ha dit...

La Lluna en un cove és un projecte molt bonic del qual em sento orgullós de formar-ne part.
Animeu-vos a descobrir-lo!
Gràcies Anna per fer publicitat dels meus relats. Desitjo que els agradin als potencials lectors.
Una abraçada.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

M’ha fet molta iŀlusió aquest article. Tinc un gran respecte per La lluna en un cove, tot i que normalment no la puc comprar (la vaig llegir quan era a Barcelona). Estic molt contenta que hi publiquis un nou relat (sabia que havies tingut la secció de Fora de cartellera i que no és el primer relat que hi publiques). Amb una gran paciència estan esperant un relat meu (tinc molt neguit per no tenir-lo llest encara). Sabia també això del Premi i ja vaig votar (també per l’Elies). Fa poc que m’he assabentat que l’Emili Gil hi té una secció fixa, i fins ara no sabia que està nominat en la categoria de traducció. Li destjo que guanyi –és un traductor exceŀlent!!!
En fi, que amb tots vosaltres per força ha de ser una revista de primera. Espero que la conegui moltíssima gent i que tot els vagi bé perquè la revista s’ho mereix i tots vosaltres també (i quan jo hi sigui, doncs, també, hahaha). I espero que “Històries de terror de Bram Stocker” arribi a ser un gran èxit.