El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 2 d’octubre de 2011

París i Colette

Recordareu, estimats lletraferits, que l'amic Emili Gil va visitar París fa uns mesos i ens va portar algunes fotos de la tomba de l'escriptora Sidonie Gabrielle Colette. Aquesta atenció per part seva va motivar que jo em decidís a explicar aquí l'origen del nom de la meva gata, que tots coneixeu.
Ara, l'Emili ha tornat a París (quina enveja (insaníssima) que em fa!)  i ens ha portat, amablement, un altre regalet: les fotos de la plaça de la capital francesa dedicada a aquesta escriptora. Ja que tots esteu implicats en aquesta qüestió, m'ha semblat una bona idea compartir-les amb vosaltres. També, al final, m'he decidit a posar-vos els enllaços d'alguns relats de Colette que són a la xarxa i que, quan en tingueu ganes, podreu llegir tranquil·lament. 
Moltes gràcies, Emili. I que passeu un feliç diumenge, lletraferits.



Novel·la curta:  La gata 

7 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

Quines fotos més maques !!! són molt boniques, vaig a llegir els relats

Anònim ha dit...

Ja m'ho semblava que el nom de la teva gateta, era d'escriptora. M'agraden molt aquestes fotografíes.I el merescut homenatge de Paris a la seva escriptora Grabiele Colette.
LLegire els seus relats, han de ser preciosos.
Bon diumenge, i moltes gràcies.
I molts petonets a la Colette.
Carme luis.

Anònim ha dit...

Quina gràcia !!! la Colette té una plaça a Paris...conec més la teva gata que a l'escriptora..llegiré els relats amb molt gust..bon diumenge, Anna !!! Tura.

Gemma ha dit...

Molt bon detall. Ara senbla que el teu mixo sigui molt més conegut i important del que ja és. Felicitats per tots.

Teresa ha dit...

Gràcies per compartir les fotos, Anna! Mira...ara mateix me'n tornaria, a París!! Un petonet especial per la teva -i una mica nostra- Colette!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt bo, ves per on la teva Colette té una plaça al seu nom a Paris. Quan he vist les fotos de la plaça m’ha fet pensar en la teva Colette i no en l’escriptora francesa. Hahaha! De debò. Fa anys que no llegeixo res de la Colette (de la francesa, no de la catalana); quan trobi temps la rellegiré (en llengua original; sempre que conec la llengua i és possible llegeixo l’original).

Anònim ha dit...

Ha, ha, quina gràcia!

Ah, Paris!

IO