Molts coneixeu a Jordi de Manuel per les seves magnifiques
i personals novel·les negres, però l’autor barceloní, doctor en biologia i
professor des de fa molts anys, també ha
conreat altres gèneres. Entre ells, el relat breu adreçat al públic juvenil. És
en aquest àmbit que podem situar el volum que ressenyem avui, Set de llops, un recull de set històries
amb un fil conductor comú: el protagonisme dels llops, aquests nobles animals
que han jugat (i encara juguen) un paper tan pervers en el nostre més arrelat imaginari.
Jordi de Manuel utilitza un gènere tan tradicional com
el conte per capgirar la visió del llop heretada de la rondallística de tota la
vida, de les faules xiuxiuejades en veu baixa a la vora del foc, de les creences
antigues que han tractat injustament aquests animals esplèndids. Des de temps
immemorial, les llegendes entorn dels llops no han deixat de situar-lo al bell
mig de les més ancestrals històries de por. I és que, cal reconèixer-ho, no hi
ha res pitjor que la ignorància, perquè és capaç de desfermar un terror atàvic
i irracional que poc té a veure amb la realitat.
Tot això és el que De Manuel es proposa desmitificar i
abolir. I, així, teixeix set precioses històries amarades de tendresa i de
comprensió. Personifica els llops i s’hi apropa amb la ment oberta, convertint-los
en éssers curulls de vida i de qualitats. Éssers que poden ser amics fidels, que
pateixen i estimen. De Manuel poua en el nostre més pregon bagatge cultural i
el sacseja, de manera que tot esdevé possible. I trobem llops que es transformen
en persona quan hi ha lluna plena o d’altres que són capaços de fer de mascotes
o de tenir cura dels ramats.
Darrere de la seva aparença blanca, els temes de Set de llops no són gens banals. Sense caure
en una posició didàctica ni moralitzant, els contes adquireixen una gran volada
en el seu propòsit d’exaltar la natura i el bosc, reparar la injustícia, criticar
actituds humanes com la d’abandonar els animals domèstics, mostrar l’amor i el
respecte envers els avis o reflectir la possible empatia entre espècies,
inclosa la nostra. Els joves poden aprendre molt llegint el recull, en especial
a obrir la ment per adonar-se que totes les coses del món permeten lectures
diferents.
Tanmateix, no patiu, lectors. A Set de llops també hi trobareu un nivell
de lectura que us remetrà al conjunt de llocs comuns que tots, no ens enganyem,
maldem per reconèixer. Així, hi haurà udols a cor què vols, atacs al bestiar i
boscos frondosos farcits d’animals salvatges i de misteri. Fins i tot indis
sioux hi trobareu. Què més podeu esperar?
Els relats, plens de fantasia, adopten un llenguatge
perfectament adequat als seus destinataris primers (la professió de De Manuel
es nota), però també poden fer les delícies del lector adult. Jo n’he gaudit
molt, i no només per la meva coneguda fascinació pels llops, sinó perquè els
relats s’ho mereixen de ple.
I ja no desvetllo res més. Simplement, si teniu fills
o parents jovenets, aquest és un bon regal d’aniversari o de Reis. I, si no, obsequieu-vos
el llibre a vosaltres mateixos. Estic segura que no us en penedireu.
14 comentaris:
Jo vull aquest llibre !!!!!
Jo també el vull!! Aquesta setmana mateix l'encarrego!! Gràcies per presentar-lo. Segur que té tots els atractius que busco en un bon llibre! Petonets!
Prenem nota, Anna
El compraré per Nadal; el meu net, segur que estarà ben content. Anna, com tu fas, per llegir tan?? de veritat que t'admiro, Tura.
Gràcies per la ressenya. Promet el llibre. El tindré en compte... Una abraçada!!!! MARTA VALLS
La veritat és que fa molt bona pinta!
A mi també m'agraden molt els llops i les seves històries.
Moltes gràcies a tots dos.
Fins a la propera.
Aquest, se segur que m'agradarà . M'agraden molt els llops, i totes ¡les seves històries, me'ls estimo molt.
Gràcies Anna.
Carme Luis
Justament ahir vaig acabar la lectura de "El cant de les dunes", llibre del mateix autor que em va agradar molt. No serà, de ben segur, l'últim llibre que li llegeixo. ¿Per què no, doncs, escoltar com udolen els seus llops? Gràcies per la ressenya, Anna Maria!
Toni, si ja l'has provat no et podràs escapar. Et recomano vivament entrar en l'univers de Jordi de Manuel. És un gran escriptor que enganxa i que té molt a dir. Si vas a "A l'ombra del crim", ho trobaràs gairebé tot. En canvi, "El cant de les dunes" no l'he llegit.
Duc Engrescador, l'Anna Maria és molt amable i em llegeix amb molts bons ulls. "El cant de les dunes" és una de les novel·les que més he gaudit d'escriure-les. La idea està concebuda com una trilogia: El cant de les dunes (1); Mines de coltan (2); Retorn a Gaia (3)... Tinc esbossades les altres dues novel·les i moltes ganes d'escriure-les, però encara no sé com fer que el temps s'aturi per escriure-les ;-))
Moltíssimes gràcies a tots dos pel vostres comentaris. M'han fet molta il·lusió. Jo tampoc sé com es podria aturar el temps, Jordi. Espero però, algun dia, poder gaudir tant amb les "Mines de coltan" i el "Retorn a Gaia" com ho he fet amb "El cant de les dunes". Mentrestant, faré cas a la mestressa i, a banda dels llops d'avui, m'endinsaré en les teves obres més "negrotes". Estic segur que m'agradaran!
Òndia! Jordi de Manuel és un filó d’or. Vet aquí un altre llibre que no em vull perdre. Llops –m’agraden! Sioux –perfecte! I això del llop que es torna home amb la lluna plena m’ha semblat genial! Visca els llibres de Jordi de Manuel... tot i que encara no n’he llegit cap! Hahaha!
Serà qüestio de començar a fer "cartes" ben explìcites, als Reis.. i aprofitar tambe el Noël, aixì ni ahoràn mès....
Temptadores totes les teves resenyes Anna.. J.Manuel tens una "fan" incondicional que ens fà entusiasmar a tots....
Anirem a "buscar" els llops i els siouxs per els nets... i desprès les negrotes que aquestes son les "meves".
Bon dia amics de les lletres!!!
Gràcies per la recomanació!
A mi el llop que m'agrada més és l'estepari... ;-)
Publica un comentari a l'entrada