A voltes, com una follia que arrabassa,
t'atrapa el doll de la poesia.
t'atrapa el doll de la poesia.
I no pots fer-hi res,
car n'ets la víctima.
car n'ets la víctima.
Tan sols deixar, silent,
que se t'endugui.
que se t'endugui.
(Anna Maria Villalonga)
Heinrich Heine i la musa de la poesia (1894), de Georges Moreau de Tours
16 comentaris:
Sí. Passa així, crec que a tothom. Altra cosa és que es sàpiga atrapar amb paraules exqactes.
T'ha quedat molt bonic i molt ben presentat. Bon cap de setmana, Anna Maria!
molt bell, Anna Maria
Preciós, molt bonic !!
És un poema molt bonic. M'hi identifico per la melancolia que m'arriba. El millor que puc fer, en casos com el meu que no són massa profunds, és deixar-me portar per quelcom que em sorgeix del fons més fons del que soc, i acaronar-ho i fer-ho surar fins que, de nou, el meu espetit vegi la llum. I ara ja la veig :-))
No, és un poema alegre. És un poema sobre la creació literària. Aquest migdia em sentia absolutament amarada de poesia.
Parla de la musa, de la inspiració, del furor poètic.
Adrenalina en vena.
És molt bonic Anna, no sé com tu fas per escriure tan bé...a mi també m'encanta la poesia, i aquest poema és preciós. Gràcies, Tura.
Víctima o Escollida, Anna Mª?
..."perquè molts seran els cridats, però pocs els escollits."
Gràcies per aquestes joioses guspires d´inspiració!
Quan deixes, silent , que se t’endugui, com tu dius, neix la poesia, tota la música que portes dins.
silent, no!!! àvida, en el procés irracional de filtratge atesa la indiscriminada afluència, i joiosa, de mots que deu passar que et sobrevé... en casos com aquest.
Silent quant a acceptar obedient el rapte de la joiosa afluència! És ell qui parla!
Que preciós Anna, quan aquesta follía t'anvaeixi, deixe't anar.
Gràcies per compartir-ho
Carme Luis
Sí, noia, “una follia que arrabassa” i se t’endú. Així és també amb la narrativa. Per molt impensat que sigui, no ho podies haver expressat millor.
M'ha agradat molt, i envejo aquesta fecilitat que tens.
Ben cert i molt bonic i plaent quant et passa.
Petons,
IO
amen,
que se m'endugui a mi també
Publica un comentari a l'entrada