El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

divendres, 16 de març del 2012

Indefensió: un poema impensat



A voltes, com una follia que arrabassa,
t'atrapa el doll de la poesia.
I no pots fer-hi res,
car n'ets la víctima.
 Tan sols deixar, silent,
que se t'endugui.


(Anna Maria Villalonga)




Heinrich Heine i la musa de la poesia (1894), de Georges Moreau de Tours

16 comentaris:

Boladevidre ha dit...

Sí. Passa així, crec que a tothom. Altra cosa és que es sàpiga atrapar amb paraules exqactes.

Victòria Cardona ha dit...

T'ha quedat molt bonic i molt ben presentat. Bon cap de setmana, Anna Maria!

glòria ha dit...

molt bell, Anna Maria

Hele la Sabatera ha dit...

Preciós, molt bonic !!

Titània ha dit...

És un poema molt bonic. M'hi identifico per la melancolia que m'arriba. El millor que puc fer, en casos com el meu que no són massa profunds, és deixar-me portar per quelcom que em sorgeix del fons més fons del que soc, i acaronar-ho i fer-ho surar fins que, de nou, el meu espetit vegi la llum. I ara ja la veig :-))

Anna Maria Villalonga ha dit...

No, és un poema alegre. És un poema sobre la creació literària. Aquest migdia em sentia absolutament amarada de poesia.
Parla de la musa, de la inspiració, del furor poètic.
Adrenalina en vena.

Anònim ha dit...

És molt bonic Anna, no sé com tu fas per escriure tan bé...a mi també m'encanta la poesia, i aquest poema és preciós. Gràcies, Tura.

PILAR ha dit...

Víctima o Escollida, Anna Mª?
..."perquè molts seran els cridats, però pocs els escollits."

Gràcies per aquestes joioses guspires d´inspiració!

Jordi Canals ha dit...

Quan deixes, silent , que se t’endugui, com tu dius, neix la poesia, tota la música que portes dins.

electra ha dit...

silent, no!!! àvida, en el procés irracional de filtratge atesa la indiscriminada afluència, i joiosa, de mots que deu passar que et sobrevé... en casos com aquest.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Silent quant a acceptar obedient el rapte de la joiosa afluència! És ell qui parla!

Anònim ha dit...

Que preciós Anna, quan aquesta follía t'anvaeixi, deixe't anar.

Gràcies per compartir-ho

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Sí, noia, “una follia que arrabassa” i se t’endú. Així és també amb la narrativa. Per molt impensat que sigui, no ho podies haver expressat millor.

Gemma ha dit...

M'ha agradat molt, i envejo aquesta fecilitat que tens.

Anònim ha dit...

Ben cert i molt bonic i plaent quant et passa.

Petons,

IO

Jordi Benavente ha dit...

amen,
que se m'endugui a mi també