Perduts a l'altre món, de Shaudin Melgar-Foraster

Vídeo de presentació de Quico Romeu

Ja he acabat Perduts a l’altre món, la segona part de la magnífica novel·la de Shaudin Melgar-Foraster Més enllà del somni, que vaig ressenyar en aquest mateix espai. La pretensió de l’autora és confegir la “tetralogia de la interferència” (és a dir, s’ha plantejat que la nissaga consti de 4 capítols). Evidentment, els seguidors hem quedat àvids de saber com continua la història (que Shaudin deixa en un punt àlgid amb alguns interrogants oberts, tal com, estratègicament, li correspon a tota nissaga).

Perduts a l’altre món és un llibre molt diferent del primer, la qual cosa demostra la capacitat imaginativa i creativa de Shaudin, que no s’adorm en un únic registre. Els fets es reprenen allà on els havíem deixat, però la narració adopta l’aire, ja des de les trepidants primeres pàgines, de les més genuïnes novel·les d’aventures. Perduts a l’altre món excel·leix en l’acció, el moviment, els viatges, les peripècies, els esglais de tota mena. Les batalles, les fugides, les persecucions, els ensurts, els perills i fins i tot les morts se succeeixen en una voràgine que no deixa descansar a l’enganxat lector.

Ahir vaig recomanar el llibre en el meu article setmanal al Diari CatalunyaPress (el podeu llegir clicant aquí) i, per tant, no repetiré el que ja he dit allà. Tanmateix, vull remarcar la voluntat de Shaudin de confegir una literatura juvenil allunyada dels tòpics i de la carrincloneria. No pel fet d’anar adreçada als adolescents (que no necessàriament, perquè el públic adult en xalem com uns babaus), la novel·la ha de representar un món idíl·lic on tot sempre acaba bé. Actualment volem evitar al jovent qualsevol tipus de patiment, la qual cosa resulta absolutament irreal i inútil, perquè la vida –implacable– després ja s’encarrega de fer-los saber la veritat. Shaudin no nega la violència, la maldat i la mort. Formen part del món, de la nostra existència. Per tant, no té altre remei que mostrar-los com una realitat inevitable. Amb tot, ho fa amb tanta delicadesa i tant d’encert, que res no li podem discutir.

Perduts a l’altre món incideix en el motiu de l’eterna oposició entre el bé i el mal, fins el punt que un dels personatges protagonistes, l’Anna, es planteja directament la disjuntiva. La resposta de Shaudin no defuig una posició dialèctica:

-        Avi, què és ser dolent?

-        Doncs... fer mal als altres i saber que se’n fa. No et sembla?

-        Però... però... n’hi ha d’altres que... I si es fa mal per... com ara per defensar la terra...?

-        Ah! Això és diferent. Hi ha qui creu que mai no hauríem de fer mal a ningú, ni per defensar-nos, i és una opinió ben respectable, però en aquest cas, per defensa, trobo que cadascú ha de decidir què fer. A mi no em sembla de cap manera que lluitar per defensar-se sigui dolent (p. 258).  

Com en totes les obres de Shaudin Melgar-Foraster, el tractament dels personatges resulta absolutament interessant, entranyable, suggeridor. Shaudin se’ls estima, els acarona, els mima, els perfecciona. Els dota de vida. De carn i d’os. Per això els lectors en els sentim tan nostres i per això ens afecta de veritat veure’ls patir. A Perduts a l’altre món hi passen coses dures, però també tenim boniques sorpreses que ens reconcilien amb l’entorn.

Pirates, tempestes, vaixells, exèrcits, misteris, viatges, gats, amistat, batalles, guerres, paisatges plens de vida... tot això i molt més és Perduts a l’altre món. Una novel·la que recomano amb vivesa a petits i grans. Això sí, abans heu de llegir Més enllà del somni. Si no, no copsareu la bellesa del conjunt.

Apa, Shaudin, a escriure. No perdis temps, que els lectors no podrem aguantar gaire més vivint perduts en la incertesa.     

El meu estimat Groc