Presentació de "Miracles perversos", de Carme Torras

Amb una mica de retard per imponderables de la tècnica fotogràfica (ja resolts), m’agradaria compartir amb vosaltres una petita crònica de la presentació de la novel·la de Carme Torras Miracles perversos, ressenyada aquí mateix fa pocs dies. Com vaig escriure, la novel·la em va semblar boníssima i em feia molta il·lusió assistir a l’emocionant aventura de la presentació.  

L’acte tingué lloc el passat dilluns dia 5 a la Casa del Libro de la Rambla de Catalunya, en una sala plena de gom a gom. Dos presentadors de luxe acompanyaven l’autora: Joan Josep Isern (reputat crític literari) i Jordi de Manuel (professor i escriptor, ben conegut d’aquest bloc).

Isern no va parlar gaire, però fou prou contundent. Coneix a la perfecció l’obra completa de  Torras i va argumentar molt bé la seva evolució. Isern lloà Miracles perversos sense cap reticència, fent un repàs per les característiques més destacables de la novel·la. Jo estic totalment d’acord amb la seva opinió. Si llegiu la meva ressenya, comprendreu exactament què vull dir.

De la mateixa manera, Jordi de Manuel, que primer confegí un resum del currículum acadèmic i professional de Carme Torres (d’un nivell elevadíssim que fa empal·lidir qualsevol), també va comentar algunes qüestions que excel·leixen en l’obra, alhora que en va llegir alguns fragments representatius.

Pel seu cantó, l’autora, agraïda i diria que prou emocionada (les taules acadèmiques no poden del tot amb l’emoció d’esdeveniments com aquest), va fer-nos cinc cèntims del procés de gestació de la novel·la, del seu interès a trobar un desenllaç que enganxés al lector, de les estones fantàstiques que va passar mentre escrivia. Confessà que, durant el procés, es va divertir molt (més que amb les seves obres anteriors). I a mi no em va estranyar gens sentir-ho, perquè és una de les sensacions que salten clarament de les pàgines quan hom llegeix Miracles perversos.  

Vaig prendre algunes notes, però ara penso que són massa literàries per a una crònica. Més m’estimo guardar-les (tal vegada com a element comparatiu) per a la ressenya de la pròxima novel·la de Carme Torras que penso llegir en breu (l’autora va ser tan amable de fer-me’n obsequi). Malgrat que fou escrita amb anterioritat (és la seva segona novel·la), aviat us en diré alguna cosa. De moment, per si algú no la coneix, us n’avanço el títol: La mutació sentimental. Prou suggeridor.

L’acte va acabar amb un magnífic ambient, xerrera generalitzada i una unànime felicitació a Carme Torras. Evidentment, tothom que era allà i que ja havia llegit Miracles perversos, n’estava ben admirat.  

La novel·lística de Carme Torras demostra que els matemàtics i els científics en general poden fer molt bona literatura. Aquest és un tema recurrent  que sorgeix sovint (aquella eterna oposició entre lletres i ciències???? que jo mai no he entès). Per això, ja que Carme Torras és matemàtica i científica, experta en robòtica, avui volia aprofitar i no em volia estar de defensar l'única posició que em sembla intel·ligent: deixeu-vos de prejudicis obsolets. El saber és únic i indivisible.     

I ara, apa, lletraferits, no en tingueu cap dubte. Busqueu Miracles perversos i a llegir!